“I pujant damunt l’altar del sepulcre del cos de sant Dalmau, portant a les seves mans dues claus i havent obert amb elles una porta de fusta que formava part del retaule del mateix altar que com si fos un armari es tancava i s’obria, i estenent el braç dret, i ficant la seva mà dreta, sense que contingués cap cosa, dins l’esmentat sepulcre en el qual es guarda religiosament el cos de dit sant Dalmau Moner, després d’una petita estona, clarament i públicament davant de tots els presents que estaven mirant i observant, ço és a la vista de molts canonges, militars, homes honrats i honestes dones, dels quals i de les quals estava plena tota l’església, traient el seu braç i la mà va treure de dit sepulcre i el mostrà a tota la multitud un os del cos del dit sant Dalmau que havia tret del seu sepulcre” (Del Dietari de Jeroni Pujadas, traducció del llatí d’Albert Collell).

 (podeu acabar de llegir l'article sencer en aquest enllaç)

(Article publicat a la secció 'Memòria d'un instant' a El Punt Avui el diumenge 17 de març de 2024)