Skip to main content
Vidal i Planas, l’escriptor assassí
| Memòria històrica

Vidal i Planas, l’escriptor assassí

Alfons Vidal i Planas va néixer a Santa Coloma de Farners l’any 1891 i va deixar demostrat que la capital de la Selva, a més de sants i bisbes, ha produït també un dels exemplars més extraordinaris de la bohèmia de començaments del segle XX. Primer va ingressar en un seminari, d’on es va escapar...
Sant Dalmau Moner, l'anacoreta
| Cultura

Sant Dalmau Moner, l'anacoreta

“I pujant damunt l’altar del sepulcre del cos de sant Dalmau, portant a les seves mans dues claus i havent obert amb elles una porta de fusta que formava part del retaule del mateix altar que com si fos un armari es tancava i s’obria, i estenent el braç dret, i ficant la seva mà dreta, sense que ...
Muriel Casals i la determinació
| Memòria històrica

Muriel Casals i la determinació

Què ha significat la Muriel en la vida cívica del país? Quedar-se amb un exercici diari de compromís no és una resposta suficient, perquè va transcendir a una manera de ser i a uns valors. Algú capaç de plantar-se davant de la manca d’actituds democràtiques i que reacciona com un ressort automàti...
Campanya unitària pel català
| Llengua

Campanya unitària pel català

El dia 31 de gener es va presentar a Vilassar de Dalt una campanya unitària pel català. En què consisteix? Doncs en la creació d’un grup de treball que inclou totes les entitats cíviques i culturals de Vilassar, representants de la comunitat educativa, així com l’Ajuntament, aplegats s...
Hortènsia Beauharnais i l’oblit
| Memòria històrica

Hortènsia Beauharnais i l’oblit

Napoleó, el gran tirà cors, que va fer i desfer països, va escampar la seva família com a renovats reis i prínceps titelles dels nous regnes europeus que ell va conquerir primer i va reconstruir, al seu gust, després. Pràcticament totes les monarquies europees actuals hi estan emparentades. Però,...
El cap de sant Jordi
| Memòria històrica

El cap de sant Jordi

Els nostres reis el tingueren com a sant protector de la casa del comtat de Barcelona. A ell s’encomanaren en les batalles i guerres que menaren –i el sant acudí sempre en el seu ajut–. En el moment que tot Europa rivalitzava per aconseguir el màxim nombre de relíquies, els comtes reis catalans t...
‘Els fets de Prats de Molló’, per Lluís Puig Gordi (editor)
| Memòria històrica

‘Els fets de Prats de Molló’, per Lluís Puig Gordi (editor)

Pot semblar pretensiós que ho digui un servidor, que en un moment donat també va tenir l’honor d’assumir aquest càrrec, però sempre he tingut molt de respecte pels presidents de la Generalitat. I d’ençà que vaig prendre consciència nacional i que vaig començar a tenir uns mínims coneixements de l...
El dia Wodehouse
| Cultura

El dia Wodehouse

El dia 15 d’octubre és un dia important. Mig món s’atura la respiració i l’altre mig, quan no se’n pot aguantar més, esclata a riure. Per una estona, desapareixen les preocupacions i maldecaps. És el dia que se celebra l’aniversari de l’escriptor i humorista anglès P.G. Wodehouse. Acostumo a cel...
Estimadíssim Tati
| Política

Estimadíssim Tati

Quin greu, aquest dissabte, quan ens han dit que havies mort. Havíem quedat precisament aquest dissabte, el dia del teu sant, per venir-te a veure i fer-te una abraçada. Quina buidor i quin silenci hem sentit. Quina il·lusió ens has donat tots aquests anys, amb el teu amor incondicional pels més...
Egmont
| Memòria històrica

Egmont

“Defenseu allò que és vostre!” Amb aquest crit de coratge, el comte d’Egmont avançà cap al cadafal, al bell mig de la Grand Place de Brussel·les. Pocs instants després, va ser decapitat amb una destral, el 5 de juny de 1568. Minuts abans, el comte declarava encara ser lleial al seu rei, Felip II,...
L’heroisme dels estudiants de lleis
| Memòria històrica

L’heroisme dels estudiants de lleis

En tota la meva vida d’estudiant de dret, mai cap professor de la facultat va explicar-me un dels fets dels quals qualsevol advocat català hauria d’estar-ne orgullós: l’heroic comportament de la companyia dels estudiants de lleis durant la Guerra de Successió, un dels moments estel·lars dels juri...
Fins a aconseguir-ho
| Política

Fins a aconseguir-ho

Ho sé i soc el primer de reconèixer-ho: és tot tan cansat, és tot tan extenuant, és tot tan diabòlicament fatigant, que en algun moment ens passa pel cap tirar la tovallola, murmurar un “Ja s’ho faran”, girar els ulls cap a una altra banda, deixar que el pensament es fongui en el no-res d’un dolç...
Tornar a guanyar credibilitat
| Política

Tornar a guanyar credibilitat

No existeix una relació Catalunya-Espanya per la senzilla raó que Espanya no reconeix el subjecte polític Catalunya. Sota monarquies, dictadures i repúbliques, el que defineix l’estat espanyol és la unitat indissoluble de la pàtria espanyola. En l’actualitat, aquesta unitat està garantida per la ...
Un SOS pel Born, 10 anys després
| Memòria històrica

Un SOS pel Born, 10 anys després

El 9 de setembre de 2013, amb una cerimònia oficial, i dos dies després, l’11, Diada nacional, s’inaugurava el Born Centre Cultural. Fa, doncs, deu anys. Després de moltes polèmiques que amagaven la realment important –memòria dels fets del 1714 o desmemòria–, s’obria al públic un espai que ompl...
Assetjats, des de fa 310 anys
| Articles

Assetjats, des de fa 310 anys

El dia de Sant Jaume farà exactament 310 anys de l’arribada de l’exèrcit de les Dues Corones, França i Espanya, comandat pel duc de Pòpuli, a les portes de la ciutat de Barcelona. El dia abans s’havia hissat la bandera de Santa Eulàlia a la&n...
L’exili i un formatge de bola
| Articles

L’exili i un formatge de bola

L’any 2009 vaig visitar la senyora Elvira Elias, al seu pis d’Arenys. Molt menuda, perfectament arreglada, amb un pentinat acabat de sortir de la perruqueria. Tenia una cara rodona, molt bella, i el cos una mica inclinat. Portava un vestit i unes sabates de tacó gros. Caminava a poc a poc i, un c...
El retrobament de Pla i Xammar a Catalunya
| Articles

El retrobament de Pla i Xammar a Catalunya

Havien estat grans amics, havien viatjat plegats a l’URSS i per mitja Alemanya, havien batallat per les mateixes causes, fins i tot signant alhora els articles, en el periodisme i en el catalanisme. S’admiraven. És coneguda l’opinió de Pla: “En Xammar m’ha ensenyat més que tots els llibres plegat...
Cuidem la gent que ens cuida?
| Articles

Cuidem la gent que ens cuida?

Aquests primers mesos del 2023 he tingut l’oportunitat de reunir-me amb entitats del tercer sector perquè, més enllà de visites, converses i activitats en què he pogut participar aquests últims anys, volia escoltar quina era la seva situació passada la pandèmia de covid-19. Just abans de l’esclat...
Ni càlculs ni excuses davant l’emergència de la sequera
| Política

Ni càlculs ni excuses davant l’emergència de la sequera

Quan Raimon cantava els versos “Al meu país la pluja no sap ploure”, no es podia pas imaginar que avui, molts anys després, seríem a un pas d’entrar en situació d’emergència greu per la sequera. És evident i sabut que el cantautor de Xàtiva no parlava de la situació climàtica ni meteorològica, si...
Per un programa independentista de debò
| Política

Per un programa independentista de debò

Comprenc i comparteixo la veu dels qui consideren que som en un fangar i que hem anat més enrere que no pas endavant. La cúspide de l’octubre del 2017 ens va deixar un moviment independentista en descomposició per raons diverses i complementàries. La fragilitat d’un independentisme institucional ...
Carta oberta per salvar cal Macià
| Memòria històrica

Carta oberta per salvar cal Macià

Som ben a punt de per­dre una masia d’un valor patri­mo­nial incal­cu­la­ble. La casa de Vall­ma­nya, al terme muni­ci­pal d’Alcarràs, que havia estat pro­pi­e­tat de la família del pre­si­dent Fran­cesc Macià es troba en unes con&sh...
Una revista extraordinària com el nostre territori i paisatge
| Cultura

Una revista extraordinària com el nostre territori i paisatge

(Aquest escrit ha estat publicat com a pòrtic del número 15 de la revista Cultura i Paisatge) Gràcies per oferir-me la possibilitat d’escriure aquestes ratlles, i de fer-ho en un número tan especial com és el número quinze que, per tant, vol dir que aquesta revista també celebra el seu quinz...
Pressupost i eleccions
| Política

Pressupost i eleccions

El febrer de l’any 2020 s’havien tancat tots els camins per a una legislatura productiva en termes independentistes. Els plantejaments dels partits que formaven el govern de la Generalitat i el meu mateix ja no eren coincidents. No compartíem una estratègia per acabar la feina que havia quedat es...
La memòria local és memòria nacional
| Cultura

La memòria local és memòria nacional

Amb el mateix títol d’aquest escrit, el president Torra va fer un article per al segon número de la revista Vilelles que edita l’Ajuntament de Palafolls per tractar aspectes relacionats amb el patrimoni històric local. El segon número d’aquesta publicació anual es va presentar públicament el dia...
La llengua a l’escola, fem un pas endavant
| Llengua

La llengua a l’escola, fem un pas endavant

Aquest article el signen Quim Torra, Teresa Clota, Josep-Lluís Carod-Rovira, Blanca Serra, Salvador Cardús, Núria Cadenes, Antonio Baños, Àngels Martínez Castells, Isidor Marí i Teresa Casals i es publica a VilaWeb i al Punt-Avui. “La nostra pàtria és la nostra llengua”, va dir Joan Fu...
Un objectiu sense un pla és pur desig
| Política

Un objectiu sense un pla és pur desig

Avui fa un any que un senyor ves­tit d’esport va pre­sen­tar-se al Palau de la Gene­ra­li­tat per a noti­fi­car-me que el Tri­bu­nal Suprem espa­nyol havia rati­fi­cat la sentència d’inha­bi­li­tació que gai­rebé un any abans hav...
Vuit punts per a complir el projecte del president Barrera
| Política

Vuit punts per a complir el projecte del president Barrera

Avui fa deu anys de la mort del Molt Honorable President Heribert Barrera. No cal fer-ne la biografia, és prou coneguda, de l’exili al retorn a Catalunya, la seva defensa aferrissada del dret d’autodeterminació en la discussió de la constitució espanyola i la seva digna presidència al parlament r...
La terra dels nostres fills
| Política

La terra dels nostres fills

Qui recordi els anys de l’independentisme combatiu dels 70 i 80, aquell independentisme que mirava la nació catalana de punta a punta sense complexos, observarà que l’alliberament nacional com a poble no anava gens deslligat de la defensa de la terra, de l’ecologisme, sinó tot el contrari. L...
Que no sigui un parèntesi
| Societat

Que no sigui un parèntesi

La pandèmia del coronavirus ha estat un impacte majúscul a les nostres vides amb unes conseqüències vitals, econòmiques, socials i culturals –i ètiques– que encara no podem avaluar amb tota la seva magnitud. Des d’un bon principi, quan vam veure la força que prenia allò que fins aleshores era des...
| Política

La gestió de l’ordre públic per a una policia exemplar

Una vegada més, amb la detenció i empresonament de Pablo Hasel, aquesta setmana hem vist com s’empetitia una mica més la ja prou feble llibertat d’expressió a l’estat espanyol i, per desgràcia encara, a Catalunya. Dir que els Borbons són uns lladres en una cançó no hauria de ser considerat ja una...
Josep Fornas o els catalans imprescindibles
| Memòria històrica

Josep Fornas o els catalans imprescindibles

Acos­tu­mats a expli­car els esde­ve­ni­ments i la història de Cata­lu­nya des del punt de vista de les per­so­na­li­tats polítiques de pri­mera línia, sovint que­den al marge aquells que, dis­cre­ta­ment i tos­suda, movent-s...
| Política

“L’única manera d’avançar és la ruptura democràtica”

Benvolgudes i benvolguts: Vull començar aquesta declaració expressant un cop més el meu condol i el del govern a totes les víctimes i familiars de les víctimes de la Covid-19 que ha colpejat aquests últims mesos el nostre país i la resta del món. Perquè en aquest país continuen encara morint per...
Perquè tenim la raó i perquè tenim la força
| Política

Perquè tenim la raó i perquè tenim la força

Aquests dies tenim més presents que la resta de l’any els fets de l’octubre del 2017. El referèndum (amb totes les fites prèvies), els cops violents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil, la resistència heroica de la ciutadania als col·legis, l’aturada de país del 3 d’octubre amb una mobilit...
Persécution de la Catalogne, déclin démocratique
| Política

Persécution de la Catalogne, déclin démocratique

Les juges de la Cour suprême espagnole ont décidé que je ne pouvais plus être président de la Catalogne, alors que j’ai été élu démocratiquement par le Parlement de la Catalogne. J’ai été condamné et destitué pour avoir accroché une bannière en faveur de la liberté des prisonniers politiques et d...
Per Catalunya i per la vida
| Societat

Per Catalunya i per la vida

Avui fa dos anys vaig prendre possessió del càrrec de President de la Generalitat. No hi havia aspirat mai ni hi vaig opositar en aquell moment tan trasbalsat. Tres dues abans, el 14 de maig de 2018, un ple del Parlament incomplet, alterat i constantment atacat per una ferotge repressió, amb una ...
Les nostres vides s’han transformat
| Societat

Les nostres vides s’han transformat

[Article publicat a El Punt Avui el 12 d'abril de 2020] La pandèmia de la Covid-19 ja ha transformat les nostres vides. La primera transformació, la més important i dolorosa, és la que han viscut moltes famílies que han perdut persones estimades. El coronavirus s’endú cada dia desenes i desenes ...
| Política

Aprofitar l’oportunitat per no malbaratar el somni

Poques hores, pocs dies abans de la sentència al dret d’autodeterminació de Catalunya, ens tornarem a mirar al mirall com a societat, com a país, com a comunitat que té el deure de preparar un futur millor per a si mateixa i per als seus fills. Així com el Primer d’Octubre ens va posar a prova i ...
‘Objective independence’ is Catalan rallying cry today
| Política

‘Objective independence’ is Catalan rallying cry today

The celebration of the 2019 Diada Nacional de Catalunya (National Day of Catalonia) comes at a moment in which the country is at a historic crossroads. For nearly two years now, honourable people have been in prison or in exile for having given voice to the citizens of Catalonia in a refere...
Teixir l’única resposta possible
| Política

Teixir l’única resposta possible

La voluntat popular és la primera institució republicana. He fet meva aquesta afirmació de Josep Carner des que la vaig llegir. I més ara que he assumit una responsabilitat màxima en fer efectiva aquesta voluntat popular. Com a polític, soc fill de l’1 d’octubre. Fins aleshores, havia dedicat tot...
| Societat

El flirt

14 reflexions sobre l'esport de flirtejar extretes de «L'etern femení» de Llucieta Canyà Llucieta Canyà (la Bisbal d’Empordà, 1901-Barcelona, 1980) va ser una periodista que va tenir un èxit enorme amb el seu llibre d’autoajuda L’etern femení, una guia moral per a dones que aspiraven a la p...
The Catalan independence movement is not behind the rise of Spain’s far right
| Política

The Catalan independence movement is not behind the rise of Spain’s far right

The Spanish extreme right is fueled by a fear of true democracy, of diversity, of equal opportunities and women’s rights. They have used fear and hate as their main tools to cultivate growth, as Anne Applebaum’s deeply reported essay shows.  In Spain, the rise of the ...
It's Been A Year And Catalonia Is Still Not Free
| Política

It's Been A Year And Catalonia Is Still Not Free

It has been more than a year since the people of Catalonia voted in a referendum for independence from Spain. Despite fears of violence and abuse by Spanish police, around 2.3 million people hit the polls on October 1, 2017. It was clear that the fear was not as strong as the collective will to ...
‘Estimats Jordis: heu vençut la por’, carta de Quim Torra a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez
| Política

‘Estimats Jordis: heu vençut la por’, carta de Quim Torra a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez

['Cartes per la llibertat' és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer saber qui són] Estimats i enyorats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, Un any sense vosaltres en llibertat. No puc deixar d’esgarrifar-me quan ho escric. Un any ro...
1-O: l’esperança de la victòria que vindrà
| Política

1-O: l’esperança de la victòria que vindrà

Devien ser les sis de la tarda. Amb la Carola, les filles i un parell de famílies més, esperàvem fora de l’Escola Oficial d’Idiomes que s’acabés l’horari laboral per entrar-hi. Era divendres. Un divendres especial, perquè menys de 48 hores després començaria una votació que canviaria la història ...
Com un sol poble contra el feixisme
| Política

Com un sol poble contra el feixisme

[Article publicat a diversos diaris catalans el 3 d'agost de 2018] ‘Democràcia, llibertat i civilització. El significat d’aquestes paraules és més important que mai ara que ens enfrontem al virtuosisme de les mentides i a la tergiversació del significat de les paraules, que forma part de la natu...
Carta abierta de Quim Torra a Pedro Sánchez: el exilio y los principios que hemos compartido y queremos compartir
| Política

Carta abierta de Quim Torra a Pedro Sánchez: el exilio y los principios que hemos compartido y queremos compartir

Ya lo puede decir, señor Pedro Sánchez, que somos dueños de nuestro silencio. Un silencio que, cuando viene de una formación como la suya, forjada en la lucha contra la tiranía, sabe peor todavía. En un escrito en su blog, usted hace referencia a unos textos míos que no acaba de citar y que me t...
| Política

‘La línia recta’, carta a Clara Ponsatí

Estimada Clara,  Canvio i em passo dels missatges via Signal a aquesta carta pública, fent una excepció. Com estàs, com va tot? Les notícies que ens continuen arribant de tu són bones. Pensem que tens el millor advocat possible i que els teus companys de professió et respecten i t’honoren. ...
| Memòria històrica

El patró de Catalunya

Sant Jordi, patró de Cata­lu­nya. Per què és ell i no un altre? Com és que entre tots els tros­sets que que­den als Països Cata­lans, podríem recons­truir gai­rebé sen­cer el cava­ller Sant Jordi? Envol­tat de núvols i caval­cant un cavall blanc, Sant J...
| Memòria històrica

Les darreres hores d’en Carrasco i Formiguera

Un dels polítics més brillants de la seva generació, i un dels més perseguits per la seva defensa a ultrança de Catalunya. Afusellat demà farà 80 anys. 8 d’abril de 1938. Al matí, Pilar Azemar escriu la carta setmanal al seu marit, Manuel Carrasco, des de París, on viu refugiada, després d’haver...
| Llengua

La llibertat

En una entre­vista que Anna Ball­bona va fer-li, Lluís Solà li con­fes­sava que el seu lli­bre Lli­ber­tat i sen­tit. Refle­xi­ons sobre la con­dició humana (1999-2016) era fruit d’ano­ta­ci­ons escri­tes en un qua­dern, fe...
| Memòria històrica

L’exili suís dels catalans

Menys conegut que el sud-americà o el francès, l’exili suís dels catalans va tenir una notable importància. Escriptors, polítics, religiosos i aviadors van trobar a la Confederació Suïssa un lloc segur on viure lliures. D’una banda hi ha el patrici Rafael Patxot, gran mecenes català, exiliat el ...
| Llengua

El ciutadà Pompeu Fabra

El provincianisme engavanyat ens estava portant a l’extinció. Però una generació va alçar-se senzillament perquè volia ser més lliure, més civilitzada, més moderna. I sense una llengua ordenada, còmoda, neta i culta (i feliç, també), res no s’hauria aconseguit. Gràcies a Fabra, s’obria la porta a...
| Política

Llibertat de pensament

Ste­fan Zweig, el gran escrip­tor de l’Europa d’entre­guer­res, l’ino­bli­da­ble autor de Moments estel·lars de la huma­ni­tat o El món d’ahir (Memòries) té una obra menys cone­guda que les seves novel·les o les bio­gra­fies...
| Memòria històrica

La tristesa d'un president

Sobre les cicatrius de la nostra memòria van arribant i publicant-se, imparables, nous testimonis. Sembla com si un cop i un altre hàgim de recordar-nos a nosaltres mateixos els sons de la terra perduda, la certesa d’una pàtria deixada enrere per sempre. En poc més de 50 planes, Irla i...
| Memòria històrica

Un porc, una pomada i el capitalisme

Som a l’any 1902 i des de l’estació de França a Barcelona surt una rua molt especial: al davant, una cobla de músics; just a continuació, dos xais, amb els nervis de les cames pinçats, caminant endavant i endarrere i un parell de gallines amb el coll girat, fent que una miri a...
| Política

On ets, Europa?

La impres­si­o­nant Oda a Espa­nya de Mara­gall acaba amb aquest vers: “On ets, Espa­nya? — No et veig enlloc. No sents la meva veu atro­na­dora? No entens aquesta llen­gua —que et parla entre perills? Has des­après d’enten­dre an els teus...
| Política

Conjurem-nos

L’aute del Tribunal Suprem (TS) desestimant el recurs d’Oriol Junqueras contra la seva presó provisional torna a situar-nos davant del moment d’emergència nacional que viu Catalunya. Som davant d’un Estat disposat a tot, que no s’aturarà davant de res i que està instruint una causa general contra...
| Política

De campanya, amb Josep Pla (IV)

Era l’any 1921 i Josep Pla va presentar-se  les eleccions per a diputat provincial per la província de Girona (districte de la Bisbal) i poder formar part de la Mancomunitat.  Pla acabava de fer 24 anys. Comptava amb una breu carrera periodística, però ja despuntava en els cercles inte...
| Política

De campanya, amb Josep Pla (III)

En tota l’obra de Josep Pla, hi ha centenars d’anàlisis i reflexions sobre la política i els polítics. Una mica arraconats i no gaire coneguts, els tres volums de les Cròniques parlamentàries de l’Obra Completa permeten d’extreure’n una mostra prou representativa. Per completar-les, hem passejat ...
| Política

De campanya, amb Josep Pla (II)

En tota l’obra de Josep Pla, hi ha centenars d’anàlisis i reflexions sobre la política i els polítics. Una mica arraconats i no gaire coneguts, els tres volums de les Cròniques parlamentàries de l’Obra Completa permeten d’extreure’n una mostra prou representativa. Per completar-les, hem passejat ...
| Política

De campanya, amb Josep Pla (I)

En tota l’obra de Josep Pla, hi ha centenars d’anàlisis i reflexions sobre la política i els polítics. Una mica arraconats i no gaire coneguts, els tres volums de les Cròniques parlamentàries de l’Obra Completa permeten d’extreure’n una mostra prou representativa. Per completar-les, hem passejat ...
| Política

Passejant amb la Patrícia

Havia tornat feia poc de Suïssa i després d’uns mesos treballant en la biografia d’Eugeni Xammar havia començat l’aventura suïcida d’Acontravent. La Pat n’havia fet unes ressenyes molt amables. Intuïa que estimàvem el mateix país perdut, no pas per aquelles crítiques, sinó perquè la lectura ...
| Cultura

Josep Pla, antifranquista

Recordo algu­nes crítiques i reac­ci­ons quan vam publi­car El nos­tre heroi Josep Pla, d’Enric Vila. Per mi, Pla repre­sen­tava el millor pro­sista de la llen­gua cata­lana i l’escrip­tor mano­bre que n’havia nor­ma­lit­zat un està...
| Política

Lliçons apreses

«L'independentisme ha de fer alguna cosa més que convèncer el 21-D, ha de guanyar, i per més del 50% dels vots» En una primera vida, vaig treballar durant 18 anys per una companyia multinacional d'assegurances. Primer com advocat, després com "executiu" i encara, els dos últims anys, com a membr...
| Memòria històrica

Defenseu allò que és vostre!

Va ser decapitat amb una destral el 5 de juny de 1568. Minuts abans, el comte declarava encara ser lleial al seu rei, Felip II, i a la religió catòlica. També implorà clemència per a la seva dona i els seus onze fills. No li serviria de res. Felip II i el duc d’Alba, sinistre personatge on es con...
| Política

L'autocrítica independentista

«Una autocrítica valenta és just el contrari d’un passar comptes frívol, mesell, electoralista i primari com deixava anar l’alcaldessa Ada Colau» M’imagino que com qualsevol altre independentista, des del 27 d’octubre avanço enmig d’una boira, després de què algunes opinions que he defensat dura...
| Política

El programa electoral

«Què farem el 22 de desembre? Fins on està disposat aquest país a arribar, la gent d'aquest país, l'endemà de la victòria?» Tenim un president a l'exili, mig Govern a la presó i la resta també a Brussel·les. Tenim els presidents d'Òmnium i l'ANC engarjolats. Tenim desenes de càrrecs electes denu...
| Política

Llista Única de Defensa de la República

«Proposem ara una Llista Única de Defensa de la República, que combini la legalitat republicana i alhora permeti defensar-la i resistir des d'un Parlament imposat i il·legítim» (Abans de les eleccions del 27-S, alguns vam intentar que tirés endavant una Llista Única del Sí, composada per ciutada...
| Política

Neix una república

(Arti­cle entre­gat ahir dijous a les 17.30 h. No enten­dria de cap manera que avui no naixés la república, per l’1 d’octu­bre, per la causa justa de la legítima defensa i de la pro­tecció del nos­tre poble i perquè no trobo ni un argu­ment con­vin­cent en els ...
| Política

Eleccions o independència?

«L'article 155 no canvia l'essència mateixa d'on ha estat sempre la qüestió catalana: la pròpia sobirania i la democràcia» La Vanguardia, El Periódico i l'Ara han demanat aquest diumenge al president Puigdemont que convoqui eleccions. Amb motius diversos, els tres coincideixen en aquest punt. I...
| Memòria històrica

Apel·lació al món

Si hagués d’explicar a un ciutadà estranger qui som els catalans i quina és la nostra lluita, li diria, en primer lloc, que aquesta vella nació d’Europa ve de lluny. I que  ha estat gràcies a les  nostres arrels que en aquest moment històric els ciutadans catalans hem decidit ...
| Política

Les raons de Churchill

«Churchill va afirmar: 'Amb amables frases diplomàtiques, varen ser lliurats a la venjança del partit guanyador a Espanya'. Com sempre, tenia tota la raó» Recordo l'any que, de visita a Londres vaig descobrir el barri de South Kensington. Carrers i places que s'encadenen amb edificis de raj...
| Política

Una declaració d'esperança

En plena guerra del desastre nacional, Joan Sales va enviar una carta al seu amic Màrius Torres on l'advertia que: “si no donem grandesa al nostre nacionalisme, no entusiasmarà les multituds; si la renaixença no havia de ser total, potser més hauria valgut no iniciar-la”. És bo tornar als cl...
| Política

Als herois de l'1 O

«Hem guanyat. Som lliures. La victòria l'has portat tu. I la declaració d'independència d'aquesta setmana és teva» No tinc paraules per tot el que hem viscut aquestes últimes 48 hores i em sento profundament emocionat i commogut.   Hem vist les nostres mares, els nostres amics, les nostre...
| Política

Fundar la República

"Que la sort i Santa Eulàlia ens hi acompanyin. El dia de la victòria s'atansa" Diumenge votarem en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. És irreversible. La revolta catalana s'ha fet present. I amb ella, la bàrbara repressió de l'Estat, que ha despullat i deixat a la intempèrie to...
| Política

A vèncer l’impossible!

Vivim hores extra­or­dinàries. Som allà on havíem de ser. Estem tocant la inde­pendència amb la punta dels dits, gai­rebé li fem pes­si­go­lles i per això aquesta con­ti­nua essent la revo­lució dels som­riu­res. O és que la lli­ber­tat no e...
| Política

Seguiu servint la nació

Molt hono­ra­ble pre­si­dent, En pri­mer lloc, vull agrair-vos, com el pri­mer repre­sen­tant de la nació, l’esforç, el seny i el coratge que heu demos­trat, senyal i prova del que demos­tra­reu d’ara enda­vant, en nom de tots. El referèndum ha si...
| Política

Treu les teves urpes de les nostres urnes

«Però sobretot que sàpiga Sepharad que en la independència de Catalunya no només ens hi va el cor, ens hi va la vida» Amb aquest títol vaig publicar un article dies abans del 9-N i, si m'ho permeten, el torno a utilitzar. Em sembla més adient que mai. Tinc un enorme, creixent i volcànic em...
| Memòria històrica

Casanova, Villarroel i nosaltres

De tots els personatges de l’escena dels anys de la guerra contra la invasió borbònica de Catalunya, el meu favorit és Rafael Casanova. L’antiheroi que dubtava —com Claris— però que per damunt de vacil·lacions i preguntes va respondre sempre amb el mateix capteniment: la fidelitat al complim...
| Memòria històrica

L'11 S i els ciutadans de Barcelona

«Rafael Casanova, partidari de la capitulació però conseqüent amb la voluntat del poble, ens fa adonar que la fidelitat a la terra supera les pròpies conviccions» La nit del 10 de setembre, els canons enemics escupen foc, però de tant en tant es fa el silenci, encara més paorós que l’estrèpit de...
| Política

Del setge de l'Estat a l'estat de setge

«La vida dels catalans és allò que passa entre el no d'Espanya a qualsevol proposta de Catalunya i el no d'Espanya a qualsevol proposta de Catalunya» Durant segles, l'Estat espanyol ha practicat amb èxit un setge permanent als catalans. Durant 300 anys, per dret de conquesta, s'han vulnerat...
| Memòria històrica

Liberals i humanistes

El dandi diletant de la primera joventut havia deixat pas a l’erudit de la literatura medieval i l’intel·lectual que s’havia endinsat en el mar blau i derrotat de la nostra història —aprofitin que acaba de reeditar-se el seu magnífic El pont de la mar blava, una narració que és una de les cu...
| Política

Gràcies, mossèn Ramon

Mossèn Ramon Alven­tosa és el rec­tor de Santa Coloma de Far­ners des de fa una dot­zena d’anys. De tarannà tran­quil i reser­vat, camina ràpid els pocs metres que van de la rec­to­ria, al car­rer Major, fins a la parròquia, a la plaça, al cam­pa­nar de...
| Política

El bellíssim delicte de sedició

«Així hem estat sempre vistos els catalans: sediciosos en potència, amants de la llibertat, disposats a revoltar-se per reconquerir la llibertat manllevada» La paraula sedició ve del llatí seditio, seditionis (allunyament, desunió, "anar lluny", apartament d'un poder establert o d...
| Cultura

Catalunya, 1926

Company de redacció de Josep Pla a Las Noticias i contemporani i amic dels grans, Xammar, Sagarra, Cabot, avui, amb prou feines és un nom mig esborrat, que de tant en tant reviscola quan algú es recorda que va ser ell qui va popularitzar la denominació de Barri Xino en le...
| Política

Contra la por, independència

«Si ens fixem en el patrimoni col·lectiu de la nació, porten segles espoliant-lo» L’”operación patrimonio” sembla haver estat la darrera gran aportació del tenebrós Estat espanyol en un intent desesperat per donar a la “por” un renovat i poderós impuls. I, tanmateix, en la llarga traj...
| Política

La província de Núria Parlon

«Perdoni, però si per un costat es reconeix la condició de nació a Catalunya, per l'altre no se li pot negar el dret a l'autodeterminació» La setmana passada, la senyora Núria Parlon va ser entrevistada per Antoni Bassas, a l'Ara. Un exercici del que vam tenir com a resultat el retrat d'un ...
| Política

El procés, fa 25 segles

Gràcies als déus, encara hi ha peti­tes ale­gries que aju­den a des­em­pol­sar-se el dia a dia ruïnós i gris oceànic de la lite­ra­tura del temps de les pres­ses. Recordo l’asto­ra­ment amb què l’any 2011 començava la lec­tura del Bre­vi&sh...
| Llengua

La lluita pel català

«Quan veiem la nostra llengua, el seu ús social per terra, i ens esgarrifem de la seva desaparició al cinema, els videojocs o a la justícia i ens posaríem a plorar per com n’és de maltractada per polítics i tertulians» Quan l’any 1911 Prat de la Riba es decideix, finalment, per l’ampliació de l’...
| Política

Carta oberta a «comuns» i al PSC

«Diu Jordi Arqué: "Jo per la meva part, ni com català ni com socialista, no accepto cap disminució del dret de Catalunya a la seva autodeterminació"» L’amic Valentí Soler, poeta, rescatador de Just Cabot, compilador de les obres completes de Tomàs Garcès, activista pro Pompeu Fabra, per dam...
| Memòria històrica

Fa 304 anys, va començar un setge...

El dia deSant Jaume farà exactament 304 anys de l’arribada de l’exèrcit de les Dues Corones, França i Espanya, comandat pel duc de Pòpuli, a les portes de la ciutat de Barcelona. El dia abans s’havia hissat la bandera de Santa Eulàlia a la&nb...
| Política

Inhabilitar l’inhabilitador

«L’única manera d’afrontar el repte colossal és amb la certesa i la seguretat que l’estat català futur amnistiarà a tots els inhabilitats i querellats que ho siguin pel fet de participar i involucrar-se en la seva organització» La història moderna i contemporània dels catalans és allò que passa ...
| Memòria històrica

Rafael Casanova, l'antiheroi que va complir un deure

«Acudeix al front de combat, clama per auxili a viles i pobles del país, és present, amb la Coronela, en els horribles combats del convent de Santa Clara d'agost»   Ara que ja sembla que 1714 no hagués arribat a passar mai i que el Born és de nou un mercat de mercats amb unes pedres a...
| Política

Els darrers (i els primers) dies de la Catalunya republicana

«La pàtria caiguda ha ressorgit més sòlida, més pròspera i més noble encara que abans. Les nostres veus, la nostra bandera i el nostre ideal s'alcen de nou» Ja fa alguns anys va caure a les meves mans el llibre Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili. Recordo...
| Memòria històrica

Homenatge al president

Una comissió d’amics de l’Heri­bert Bar­rera i l’asso­ci­ació cul­tu­ral Vibrant estan pre­pa­rant per al pro­per 6 de juliol, dia que es com­pleix el cen­te­nari del seu nai­xe­ment, un acte d’home­natge al qui fou pri­mer pre­s...
| Política

Carta oberta a l'expresident Pujol

«Aquest país no pot arrossegar aquesta estela d’enganys, hipocresies i deformacions ni un moment més. I menys que mai, ara» Benvolgut expresident, La setmana passada es donava a conèixer un escrit vostre, del 20 d’abril, titulat “situació de risc, però amb actius”, publicat per l’associació Ser...
| Cultura

Bartlebys i antibartlebys catalans

Des de l’aparició del llibre de Vila-Matas, Bartleby y compañía —una d’aquelles experiències que obren les portes al domini màgic de la lectura—, m’acompanya una obsessió. Com és sabut, l’escrivent de Melville un bon dia va començar a contestar a cada petició “preferiria ...
| Política

O referèndum o mobilització

«A la descolonització espanyola, tots els nous estats de Llatinoamèrica van ser fruit de declaracions unilaterals d’independència» Naturalment, el govern espanyol ha respòs negativament a la petició d’un referèndum acordat amb el Govern de Catalunya.  Com era de preveure, l’estat espan...
| Memòria històrica

La Remington de Francesc Madrid

«Madrid és un dels grans repòrters catalans del segle passat, al costat de Domènec de Bellmunt, Josep Maria Planes o Irene Polo. Company de redacció de Josep Pla a 'Las Noticias' i contemporani dels grans, Xammar, Sagarra, Cabot» Té una funda metàl·lica, que anava amb una clau que ja fa molts an...
| Política

Revolució i somriures

Quan ja fa anys vam deci­dir jubi­lar el cata­la­nisme, fèiem alguna cosa més que aco­mi­a­dar-nos d'un movi­ment polític que va ser­vir per retor­nar-nos a la nació; avançàvem, deci­si­va­ment, en el con­cepte de sobi­ra­nia pròpia ...
| Política

El glamur de la tercera via

«Els herois de la moderació i del seny, des de les chaise longues de la piscina, ens retreuen desobeir la legalitat espanyola, però, naturalment, no tenen en compte que la minoria catalana en el tauler de joc de l’Estat és irrellevant per canviar res» Recapitulem: querelles, denúncies, insults. ...
| Memòria històrica

Aquesta terra s'està cremant

«Veniu a Santa Coloma de Farners, participeu de la revolta, alceu les falçs altra vegada ​i disposeu-vos, de nou, a encendre un país sencer» “Aquesta terra s’està cremant i creixen per moments les desdites nostres”, escrivia l’1 de maig de 1640 el president de la Generalitat, Pau Claris, als amb...
| Memòria històrica

Montserrat Roig i la lluita per la cultura

Vaig assabentar-me una mica de casualitat de què el fons Montserrat Roig es trobava a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Un dia m’hi vaig arribar i vaig demanar consultar-lo. De la generació dels “fills forçats del franquisme”, m'han interessat especialment Ramon Barnils i Montserrat Roig, per la sev...
| Política

I la capital, on és?

«Als barcelonins avui se'ns convidava a mirar lassament cap a una altra banda, a assistir d'espectadors frenètics de mil i un projectes, excepte del de la construcció de la llibertat del país del que en som capital» Els anys 1917-18, Eugeni d’Ors va escriure una prèdica als “solitaris”, a “les v...
| Política

Organitzar, convocar i celebrar

«La confiança necessita gestos, no és un estat d’ànim que s’autoalimenta sol, s’esvaeix si no comporta acció, si no se’l cuida i se’l fa créixer. I a cinc mesos del referèndum, necessita, també, concrecions jurídiques» Deia Ferran Casas, divendres, des d’aquest digital que “A partir d'avui ...
| Memòria històrica

Montserrat Roig i la revolta de l'Ateneu

«Com la trobem a faltar, avui, en una Catalunya que, si vol guanyar, ha de tornar a revoltar-se» Vaig assabentar-me una mica de casualitat de què el fons Montserrat Roig es trobava a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Un dia m'hi vaig arribar i vaig demanar consultar-lo. De la generació dels "f...
| Memòria històrica

Les últimes hores de Manuel Carrasco i Formiguera

«El 9 d’abril de 1938, a les set del matí, abans de la descàrrega de l’escamot d’afusellament, amb veu clara i serena, es va sentir: 'Visca Catalunya lliure!'» Va ser un dels polítics més brillants de la seva generació, i un dels més perseguits per la seva defensa a ultrança de Catalunya, amb tr...
| Memòria històrica

Cartes d’amor i presó

«Tinguem fe, confiança», escrivia Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat el 1938 «Si ajuntem l’esforç de tots, sense por a dificultats i amb la generositat de tots els sacrificis, no haurem de trigar a recollir el fruit i veurem sortir per a la nostra Pàtria, per a Catalunya, l’alba resplendent...
| Societat

Muñoz Ramonet a Bad Ragaz

«La decadència i caiguda de l'imperi Ramonet no té res a envejar a la que va retratar Gibbon al seu clàssic sobre el final de l'Imperi Romà» Un llarg camí el de don Julio des de les seves arrels ceretanes fins a Bad Ragaz, al cor de Suïssa. Un personatge excessiu i icona de totes les misèries mo...
| Política

Margallo i el «derecho de conquista»

«A Espanya, avui, li queden tan sols unes poques, darreres colònies. Quanta raó tenia Manuel de Pedrolo!» L'any 1893, el general Margallo - besavi del qui va ser fins fa poc ministre d'Exteriors espanyol- era el responsable de la defensa de la ciutat de Melilla. No se li va ocórrer altra co...
| Política

Fase dos: no cooperació

En el moment polític que viu el país és ine­vi­ta­ble recor­dar Lluís Maria Xiri­nacs: “Mai cap país no pot mer­ca­de­jar la qua­li­tat de la seva lli­ber­tat (...) La meva con­vo­catòria res­pon a una única fina­li­tat pri­m...
| Política

L'unionisme, marxa fúnebre sense arguments

«L'independentisme busca el per què, l'unionisme en té prou en agitar l'espantall del com» La manifestació d'aquest diumenge de l'unionisme va aplegar uns milers de ciutadans, sí. Qualsevol comparació amb les xifres de mobilització que aconsegueix l'independentisme dóna diferències abismals...
| Política

El setge del 2017

«La independència exprés és la que, ara sí, confiem tots que s'executi i es proclami després del vot afirmatiu majoritari dels catalans al referèndum» Convençuts de què els catalans som ximples del tot, els qui ens neguen el dret més elemental, el dret a decidir qui som i què volem ser, els qui ...
| Política

L'Estat és una claveguera

«Contra la revolució democràtica catalana, Espanya ha llançat el seu exèrcit d'institucions, funcionaris, policies, agents secrets, fiscals i el que faci falta» Era a finals de novembre del 2012 i la campanya per les eleccions al Parlament s'acabava. CiU celebrava el seu míting final al Pal...
| Política

L'oferta de Madrid

«De les ofertes colonials de Madrid només poden sortir més noves i vistoses ensarronades i ximpleries» Ara farà gairebé dos anys, en unes jornades sobre Reflexió i Debat (ja es veu que la cosa anava forta), el senyor Miquel Roca va fer un encès elogi de l'ambigüitat com a eina per a gestionar la...
| Memòria històrica

La bandera de santa Eulàlia

Màrtir i santa, patrona de la ciu­tat de Bar­ce­lona, vene­rada fins a límits impen­sa­bles, santa Eulàlia va aca­bar per esde­ve­nir no tan sols un símbol religiós, ans també un de civil, polític i mili­tar. Aque­lla jove verge de Sarrià, morta l'any 3...
| Política

Judici de Molt Alta Tensió

«Han estat 15 anys de lluita contra aquesta autopista energètica que senzillament acabava amb una terra i un paisatge i una manera de ser i de viure» La meva família prové de Santa Coloma de Farners. Durant generacions, el nostre paisatge han estat els boscos de les Guilleries, les seves ri...
| Política

Muriel Casals i l’independentisme central

És quan t'atures un instant, en aquest procés que sembla xuclar el temps, que els records t’inunden i és inevitable pensar en tots aquells que avui no hi són quan, el 2010, aquest país va dir prou. Joan Solà, Moisès Broggi, Heribert Barrera, Joan Blanch, Antoni Badia i Margarit, Muriel Casals, et...
| Política

Em sap greu, pare

«Si despullem el poema de Vinyoli queden tres mots: Memòria, Paraula i Vida. Potser és això, sí. I així és com viurem nostra vida, mesclada amb tu» Estimat pare, Em penso que vam fer bé les coses. O al menys com t'haurien agradat. Des que vas morir al Trueta -només tenim paraules d'agraïment pe...
| Llengua

Una llengua acorralada

«Hi ha qui vol la independència per molts motius. Jo la persegueixo perquè entenc la llengua catalana com la clau de volta del nostre poble» La cerimònia dels Premis Gaudí de cinema és un dels moments en què, any rere any, s’exhibeix amb tota cruesa la anormalitat absoluta que pateix la lle...
| Política

El raquitisme de l'autonomia

«No recordo quines eren les preguntes, però les respostes passaven, d'una manera o altra, per la independència» El debat de diumenge al vespre del President de la Generalitat amb una colla de ciutadans va palesar de manera rotunda fins a quin punt vivim en el raquitisme autonomista. Calculo...
| Memòria històrica

L’esperit de llibertat del Dr. Trueta

Pau Casals escrivia al doctor Trueta el 17 de novembre del 1946: “Els governs de les nacions més responsables ens tracten com a quantitat negligible fins al punt de passar per sobre de la moral, la justícia de tots sentiments humans... El seu llibre (The spirit of Catalonia) representa la més dig...
| Cultura

Suïssa, Basilea i Josep Pla

«Trista, avorrida, insípida, germànica. A Josep Pla no li va acabar d'agradar mai Suïssa. Només Basilea i les valls del Rin li permetien un respir de tant embafament de muntanyes» Trista, avorrida, insípida, germànica. A Josep Pla no li va acabar d'agradar mai Suïssa. Només Basilea i les va...
| Memòria històrica

Stendhal a Mauthausen

Cin­quanta-cinc anys més tard, Pierre Beni­e­lli, de Gre­no­ble, encara recor­dava que havia tin­gut a les mans La car­toixa de Parma, en italià. I s'admi­rava que, gràcies al fet que pro­ve­nia d'una família corsa, havia pogut lle­gir-lo. Però...
| Memòria històrica

Periodisme? Permetin!

«Gràcies, doncs, a tots els qui han fet possible aquesta 'Història del Periodisme de Catalunya', que ens permet reivindicar la tradició periodística catalana» Dilluns va presentar-se una obra cabdal, un d'aquells treballs que tallen la respiració, digne mereixedor d'un dels adjectius planians de...
| Memòria històrica

L'esperança d'un President

«I tanmateix, Irla, que va escriure a raig les quartilles, transmet una estranya barreja d'integritat i coratge, d'home fet d'una peça, aquella mena de pagesos de les nostres comarques per qui la paraula donada és suficient per complir qualsevol pacte» Gener del 1955. El president Irla s'ad...
| Política

Espanya no pacta

«Ho sabem nosaltres i ho sap la comunitat internacional. Precisament per això és tan important explicar bé per què Catalunya s'autodeterminarà el setembre en un referèndum unilateral» Si alguna cosa coneixem amb certesa és que Espanya no pacta. En tot cas, amb Espanya es pot arribar a negoc...
| Memòria històrica

Nadal a alta mar

«Com podem permetre-ho? Com podrem explicar-nos-ho algun dia? Què estem esperant? Fer-los costat no és tan sols un acte de justícia, sinó de vindicació de la nostra pròpia història» Havien embarcat a Marsella, un dia de desembre. Era l'inici del final d'una fugida que havia començat quasi u...
| Memòria històrica

La gran carta d’amor d’Obiols a Rodoreda

«Ets com un tros de mi que per un fenomen curiós té una certa autonomia de moviment» «Estimada, Tot el dia penso en tu… Hi ha dies que no sé per què –un reflex del sol entre les fulles, una certa tebior de l’aire, un tros de cançó escoltada distretament– et sento gairebé físicament present, com...
| Política

L'angúnia de seguir a Espanya

«Anar a parar a l'Audiència Nacional per cremar unes fotos del Rei! Però què és això? Sincerament, fa angúnia continuar un dia més en aquest estat espanyol. Però per respecte a nosaltres mateixos, simplement» El procés cap a la independència de Catalunya ha fet qüestionar els fonaments de l...
| Cultura

Visca Folch i Torres!

L'últim diu­menge de novem­bre d'enguany, a les 12 del mig­dia, el Palau de la Gene­ra­li­tat va ser pres per en Banyeta i l'estol de les fúries de l'infern. La terra cor­ria el risc d'esber­lar-se i les dese­nes de cava­llers de Sant Jordi del palau es pre...
| Política

Un diàleg per a ximples

«I així és com algú que ens tracta directament de "tontos", el ministre de Cultura d'Espanya, representa la veu de la creuada del govern espanyol pel "diàleg"» L'actual portaveu del govern i ministre d'Educació i Cultura, don Íñigo Méndez de Vigo y Montojo, és el novè baró de Claret, descendent ...
| Política

Independentisme i republicanisme

«A l'independentisme el republicanisme li va com l'anell al dit, perquè a més a més l'imposa un repte enorme: l'ambició de la plena virtut civil dels ciutadans» Obsedit en la batalla dels arguments (econòmics, socials, culturals, etc.) i en presentar la seva causa com la de la democràcia, l'inde...
| Política

Independència i calendaris

«Tot el que hem fet aquests últims 10 anys té sentit només si arribem a un desenllaç aquest estiu» Puntuals com els canelons i la carn d'olla per Nadal i Sant Esteve, arriba l'Operación Diálogo de cada any. Amb més o menys parafernàlia, a vegades un simple sospir del ministre de torn, altre...
| Política

La millor opció per l'unionisme

«L’estat espanyol només té un camí que podria donar-li una opció per a evitar l’inevitable, de seguir en aquesta direcció: jugar la carta del pacte» Acostumats a veure el procés des de la perspectiva de l’èxit de l’independentisme, oblidem la perspectiva contrària: què li convé a l’unionisme? D...
| Política

Nació de nacions en xarxa

«A Catalunya tenim dret-a-decidistes per a no decidir res; defensors de nacions de nacions però que no poden exercir el dret a l’autodeterminació que se li suposa a tota nació» De petit ens encantava jugar al joc dels disbarats. Amb els amics del col·legi, seiem a terra formant una rotllana...
| Llengua

La desertització del català

Fa uns dies, en una com­pa­rei­xença al Par­la­ment, el pre­si­dent del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya dei­xava anar que “si el catalán fuera un requi­sito para los jue­ces, nos lle­varía a un desi­erto judi­...
| Política

Rufián i el «show» de la Transició

«No hi ha només un, n'hi ha milers de milers de Gabriel Rufians. Ell va donar veu la setmana passada a tots aquells que han dit que ja estava bé de tot plegat» Una de les grans aportacions del procés de la independència de Catalunya ha consistit no només en forçar a definir-se sobre la sobi...
| Política

«Spoliarium», gladiadors i despulles

«La revolució catalana no es pot entendre sense les classes mitges i populars que veuen en la independència l'única opció per fer saltar pels aires segles de dominació» El tràgic destí dels gladiadors no acabava amb la seva mutilació, esquarterament o degollació a la sorra del circ. L'espec...
| Política

Escenaris gandhians

«I és que si bé la República catalana no és possible sense el compromís dels nostres representants polítics, tampoc no ho és sense la determinació aferrissada del moviment civil que l'impulsa» "Sabem per dolorosa experiència que la llibertat mai es concedeix voluntàriament a l'opressor (...) Fa ...
| Cultura

Cultura catalana i independència

«La independència de Catalunya provocarà un salt qualitatiu colossal en la recuperació de la nostra identitat, la nostra veritat i la nostra cultura» Enguany celebrarem els 40 anys del Congrés de Cultura Catalana. Aquell fòrum per repensar i imaginar la nostra cultura –en un sentit amplíssi...
| Política

La gran desobediència

«Si ara no reaccionem contra el judici al president Mas, on posarem el límit? Si no ho és ara, ho serà la inhabilitació de l’alcaldessa de Berga? O de la presidenta Forcadell?» Poques setmanes abans del 9-N del 2014, la BBC publicava a la seva pàgina web que els catalans s’havien unit per “desaf...
| Cultura

L'última barricada unionista

Ha estat recur­rent, aquests anys pas­sats (Gre­go­rio Morán, Jiménez Villa­rejo, Fran­cesc de Car­re­ras, etc.), retor­nar, un cop i un altre, als temps de la dècada glo­ri­osa de Jordi Solé Tura. Han cai­gut l'URSS i el mur de Berlín, però el vell...
| Política

Lletra de batalla per Rafael Casanova

Era dijous, però no era un dijous qual­se­vol. Era Sant Andreu i el Saló de Cent pre­sen­tava l'aspecte de les grans oca­si­ons. Ni la guerra con­tra Felip V no va atu­rar un pro­ce­di­ment sagrat per als bar­ce­lo­nins. Des que Jaume I, a p...
| Política

El trencament ineludible

Les últi­mes set­ma­nes han estat frenètiques, en el debat inde­pen­den­tista. Referèndums uni­la­te­rals, vin­cu­lants, d'inde­pendència, lleis de tran­si­to­ri­e­tat jurídica, pro­cla­ma­ci­ons d'inde­pendèn...
| Política

La línia recta

Les elec­ci­ons del 27-S van mar­car no tan sols la des­a­pa­rició –o si voleu, superació– de la Cata­lu­nya autonòmica, sinó que també van endur-se allò que deno­minàvem “la fase de defi­nició i estudi del procés”. L'etapa de prein­de­pendència, qu...
| Memòria històrica

Argelers 1939 – Idomeni 2016

La guerra del des­as­tre naci­o­nal, per dir-ho en parau­les de Joan Sales, marca amb senyal de foc el segle XX a Cata­lu­nya. Les seves con­seqüències, a l'inte­rior, l'intent de geno­cidi cul­tu­ral d'un poble i la repressió política als demòcra&s...
| Memòria històrica

80 anys de l’assassinat de Josep Maria Planes

Dimecres 24 d’agost s’han complert 80 anys de l’assassinat del periodista manresà Josep Maria Planes (1907-1936) per escamots de la FAI. La comissió de l’Any Planes ha fet a Manresa un acte en record seu. Quim Torra i Pla fa un recull de vint normes per al periodisme d’investigació i el...
| Llengua

Vint normes per a editar les millors novel·les en català (segons Joan Sales)

“L’única obra eficaç és la del Club, o sigui, donar sistemàticament bones novel·les, llegívoles, intel·ligents, que enlairin el to general de la nostra literatura, que li donin sobretot un aire «normal» de literatura de debò, o sigui per ser llegida, lluny, ben lluny d’aquestes col·leccions de ge...
| Política

Desobeir, és clar que sí

Cul­mi­nar la prein­de­pendència –la fase d'exe­cució del procés en què ara mateix ens tro­bem– exi­geix que es pro­du­ei­xin totes les con­di­ci­ons perquè es pro­vo­qui una tem­pesta política per­fecta. Caldrà lide­ratge co...
| Llengua

Vint normes contra la mala literatura (segons Alexandre Plana)

“La glòria i el mèrit en alguns homes s’escau en allò que escriuen; i en altres, en què no escriguin pas”. Amb aquesta cita, Plana tancava una sèrie d’articles que va publicar a la Revista Nova els anys de l’inici de la I Guerra Mundial, amb el títol deliciós de Petit assaig d’estratègia i d...
| Llengua

Vint normes per a convertir la traducció en un art (segons Josep Carner)

El príncep dels poetes va ser també el Conseller Primer dels traductors catalans. Com diu Marcel Ortín, “Josep Carner (1884-1970) va trobar en la traducció, alhora, un modus vivendi (en alguns moments la seva principal font d’ingressos) i una ocasió per exercitar les seves capacita...
| Llengua

Vint normes per a superar l’angúnia del bilingüisme (segons C.A. Jordana)

Cèsar August Jordana i Mayans (Barcelona, 1893 – Buenos Aires, 1958), enginyer, va dedicar-se a la literatura catalana. Mestre de català i deixeble de Pompeu Fabra, va dirigir l’Ofina de Correcció de la Generalitat de Catalunya. L’any 1939, va marxar a l’exili, on va mori...
| Memòria històrica

El Born i la nació

Fa unes setmanes hem pogut començar a conèixer la voluntat del nou govern municipal amb el centre cultural del Born. En la nota de premsa que es va distribuir, el comissionat de Programes de Memòria, Sr. Ricard Vinyes, indicava que volia ampliar els seus objectius “amb una línia nova i rica de ...
| Memòria històrica

La carta d’amor més bonica del món (de Frida Kahlo a un català)

L’abril de l’any passat vam assabentar-nos que sortien a subhasta unes cartes d’amor de Frida Kahlo. El destinatari era Josep Bartolí. Un col·leccionista americà va pagar 136.000 dòlars per aquelles vint-i-cinc cartes. De Frida, ho coneixem gairebé tot; però qui va ser Josep Bartolí? Nascut a B...
| Llengua

Vint normes per al català periodístic (segons Ramon Barnils)

En la seva tesi sobre “El català periodístic”. de 1983, Ramon Barnils reflexiona sobre la necessitat d’assolir una llengua estandaritzada: “El periodisme català no ha viscut mai en la normalitat, ni plena ni parcial. Quan nosaltres estem amb una llengua normativa, els altres estan ja amb una llen...
| Política

L'humanisme de Muriel Casals

"Vàrem emprendre un llarg, difícil,  perillós camí. I estimàvem les coses  -fossin neu o fang,  rosada o constel·lació.  I les fèiem nostres per causa  de l’amor que ens havia ensenyat com anostrar-les."  Joan Vinyoli Potser va ser així com Muriel Casals va vi...
| Llengua

Vint normes per a escriure bé (segons Armand Obiols)

1. A una cosa has de renunciar si vols arribar a algun lloc: a escriure per escriure. 2. No has d'escriure perquè quatre desgraciats et diguin: "Caram, caram!". Així escriuen el 99% dels que escriuen en català (i castellà), sinó perquè els teus llibres es puguin llegir encara d'aquí cent anys co...
| Memòria històrica

Rescatar la sigles d’Unió Democràtica

Pocs partits tenen una història tan compromesa amb la llibertat de Catalunya com UDC. Sens dubte, l’afusellament de Carrasco i Formiguera n’és el gran exemple. Però alhora, aquest tràgic fet, sovint ha mig tapat el posicionament ideològic del partit que, segons el propi Carrasco, es vertebrava en...
| Política

La preindependència

El pre­si­dent Puig­de­mont afir­mava en el seu dis­curs d'inves­ti­dura: “Obrim una etapa inèdita de la política cata­lana i sense manual d'ins­truc­ci­ons. Aquesta serà la legis­la­tura d'un període excep­ci­o­nal, de postau&sh...
| Política

El projecte d'un país

La impos­si­bi­li­tat de fer un referèndum per a la inde­pendència –que serà eterna– va obli­gar-nos a adap­tar unes elec­ci­ons al Par­la­ment per a fer-lo. El con­cepte era clar; el pro­jecte, enor­me­ment difícil però defi­nit (in...
| Cultura

‘A Tale of Catalonia'

Aquest és el subtítol que acom­pa­nya l'edició anglesa de Canigó, de Jacint Ver­da­guer, con­ver­tit en Mount Canigó en la tra­ducció de Ronald Puppo, que publica Bar­cino-Tame­sis. No és una fita més en una col·lecció que ha traduït i edi­ta...
| Memòria històrica

Franquisme i justícia

Josep Fon­tana, par­lant del lli­bre de Paul Pres­ton sobre l'Holo­caust espa­nyol, deia: “No es pot res­tar indi­fe­rent davant de tanta cru­el­tat, de tant sofri­ment i de tant hero­isme.” A tots aquells a qui la història –per la guerra, l'odi...
| Política

Units per discutir

Dis­sabte pas­sat, a Sant Pri­vat d'en Bas, va tenir lloc un acte d'home­natge al doc­tor Badia i Mar­ga­rit. Durant anys, ell i la seva família van pas­sar els estius allà. Pri­mer, a la casa del mes­tre del poble, després van poder acon­se­guir un...
| Política

L'alba de la independència

Per fi, ha arri­bat l'hora. Diu­menge és el dia. I les pri­me­res hores del matí de dilluns ens dibui­xa­ran, clara i neta, l'alba de la inde­pendència. Com hem arri­bat fins aquí? Què ha fet pos­si­ble que el poble de Cata­lu­nya deci­deixi em...
| Política

Màxima esperança, màxim coratge

L'amic Vicenç Pedret m'ha dei­xat lle­gir aquest estiu la seva tesi doc­to­ral, His­to­ri­o­gra­fia i filo­so­fia política (Tucídides, Maquia­vel, Hob­bes), diri­gida pels pro­fes­sors Sales i Mont­ser­rat, i qua­li&...
| Política

Crida pel referèndum

Siguem ori­gi­nals, com deia Gaudí, tor­nem als orígens. I l'ori­gen de tot és l'exer­cici de la sobi­ra­nia del poble de Cata­lu­nya per a deci­dir el seu futur. Des del 10-J del 2010, del qual avui com­me­mo­rem el 5è ani­ver­sari (So...
| Política

A 100 dies

El diven­dres 19 d'aquesta set­mana serem a 100 dies del 27-S. Ja han pas­sat les elec­ci­ons muni­ci­pals; ja s'han cons­tituït els nous ajun­ta­ments. Ara és neces­sari que tots els esforços es con­cen­trin en un únic objec­tiu: gua­ny...
| Política

El carnaval de la Sra. Balletbò

Fa un parell de diu­men­ges, l'exdi­pu­tada i mem­bre icònica del PSC Anna Balletbò era entre­vis­tada al digi­tal Crónica Glo­bal. En un moment deter­mi­nat, i en la pre­gunta de com veia el procés, la Sra. Balletbò va afir­mar: “Ahora ha ...
| Memòria històrica

Sense franquistes

“El fran­quisme català (…) va saber monar­quit­zar-se, posar el rellotge a una hora que no fos gens intem­pes­tiva i espe­rar que el cor­rent de la història els portés pels via­ranys d'una tran­sició civi­lit­zada, al final de la qual es faria un b...
| Política

Catalan Weekend

Data: dar­rer cap de set­mana de juny. El repte és for­mi­da­ble, l'èxit, arris­cat. Però s'ima­gi­nen Bar­ce­lona el dia 27 de juny plena d'estran­gers que volen conèixer què està pas­sant a Cata­lu­nya? No els sedu­eix la idea? Fa dos...
| Política

I fins al 27-S, què?

El 10 de novem­bre pas­sat, fa només tres mesos, The Times obria en por­tada sobre la votació per la inde­pendència de Cata­lu­nya del dia abans, amb les parau­les següents: “Milers de cata­lans voten amb espe­rança la sepa­ració d'Espa­nya.” ...
| Política

L'independentisme mata

L'agost del 2013, el dipu­tat del PSC Xavier Sabaté piu­lava: “Ningú no es pre­gunta a la Cata­lu­nya anes­te­si­ada per què tan­tes morts a les plat­ges? Avui 2 morts més. I el govern? Ah! Pre­para la cadena.” Una set­mana després, insis­tia: “...
| Memòria històrica

Nadal de 1939

A Prada, s'han aple­gat una cin­quan­tena d'exi­li­ats. Les famílies de Josep Maria de Sagarra (que ha fet un petit pes­se­bre amb la seva dona), de Joan Ala­ve­dra i Pau Casals amb la seva com­pa­nya, Fras­quita Vidal, són entre ells. Després de di...
| Política

El ‘big bang' català

El que el pre­si­dent Mas va pre­sen­tar dimarts no va només ser un full de ruta cap a la inde­pendència, de pas­sada va dei­xar anar unes quan­tes bom­bes ter­mo­nu­cle­ars de 100 mega­to­nes de potència (m'he asses­so­rat i puc...
| Política

Escac a Espanya

La partida entre Catalunya i Espanya arriba a la darrera jugada. Ahir els catalans vam fer escac. Ara és el govern espanyol que ha de moure. I després, la nostra darrera jugada, que ha de ser l'escac i mat. Els catalans, ahir, no tan sols van votar (hem passat del 'volem votar', al 'votarem' i a...
| Política

Punt de no-retorn

Diu­menge, com tots els matins de diu­men­ges elec­to­rals del món, votaré per la inde­pendència. Fa 300 anys que espe­rem aquest dia. Una llarga i estra­nya revo­lució, la nos­tra, que arrenca de la zona zero, Bar­ce­lona, el Born, a mig­d...
| Política

Provincians

L'autèntica tragèdia naci­o­nal és el pro­vin­ci­a­lisme espa­nyol domi­ci­liat a Cata­lu­nya. Que per a Espa­nya i les seves elits madri­le­nyit­za­des no siguem res més que unes províncies, ara englo­ba­des –i enga­bi&s...
| Memòria històrica

L’ideal de la independència de Carrasco i Formiguera

El dimarts 23 d’octubre de 1923, en el seu diari, el dia en què va ingressar a la presó de Burgos per primer cop per unes il·lustracions publicades al setmanari L’Estevet que van merèixer un consell de guerra, es pot llegir: “De tot cor demano a Déu que accepti el sacrifici d’aquest dia i d’aques...
| Política

L'hora greu

Car­les Pi i Sunyer, en plena Guerra Civil, va publi­car tres obres interes­santíssi­mes –i molt poc cone­gu­des–: Temps de sem­bra, La corda greu i La porta oberta. En con­junt, un autèntic bre­vi­ari cívic “que cerca en la dramàtica de...
| Política

El president, amenaçat

Se n'ha anat parlant i és una sospita generalitzada, però ahir, de nou, Luis Maria Ansón, a El Mundo, repetia que els serveis secrets espanyols i el CNI investigaven el president Mas. La raó, òbviament, és la voluntat de convocar la consulta sobre la independència de Catalunya. I l'objectiu, enca...
| Política

Bandera negra

Els almogàvers a Grècia, els sega­dors per Cor­pus, els car­do­nins pel setge de 1711, els bar­ce­lo­nins i cata­lans a les mura­lles de la capi­tal de Cata­lu­nya en el dar­rer alè de lli­ber­tat del nos­tre poble. La ban­dera n...
| Política

La gran ona groga

Diuen que el surf, més que un esport, és un estil de vida. La recerca de l'ona per­fecta s'ha con­ver­tit en una litúrgia per a molts, una devoció capaç de con­ver­tir-se gai­rebé en una obsessió. Per al veri­ta­ble sur­fista, caval­car damunt les ones és u...
| Política

Els déus socialistes

No sem­pre es té l'ocasió d'assis­tir a un esfon­dra­ment com el que ha vis­cut el PSC aquests dar­rers temps. I tan­ma­teix, en menys de tres anys, hem vis­cut el cre­pus­cle dels déus soci­a­lis­tes, una lluita a con­tra cor­rent p...
| Política

El Titànic era ell

La meva gene­ració, que ronda els 50 anys, ha assis­tit a un dels espec­ta­cles més fabu­lo­sos del nos­tre temps: la decadència i enfon­sa­ment de la pro­gres­sia espa­nyola a Cata­lu­nya, dis­fres­sada tos­ca­ment de modern...
| Memòria històrica

De Mercè Rodoreda a Franco i José Antonio

La guerra civil a Catalunya no va aturar la celebració del Dia del Llibre. L’any 1937 va celebrar-se del 3 al 5 de juny; l’any 1938, el 15 de juny, quan ja parts de Catalunya eren ocupades pels feixistes. A Barcelona, Carles Riba donava una conferència titulada “Sinceritat i expressió literària”...
| Memòria històrica

Sabies quina va ser la darrere càrrega de la cavalleria catalana?

Signats els pactes d'Utrecht, els catalans van esmerçar-se a formar l'exèrcit que hauria de defensar a ultrança el país. D'entre les tropes mobilitzades, va destacar-ne una: la del regiment de cuirassers Sant Jordi, la cavalleria catalana. Naturalment, estava sota l'advocació del patró de Catalu...
| Memòria històrica

L'últim noucentista

Tot i que l'havia visi­tat pun­tu­al­ment per uns dub­tes sobre uns estu­dis que estava fent, no vaig conèixer-lo de debò fins que, a través de les arts cons­pi­ra­do­res de Jordi Amat –il·lus­tre dei­xe­ble de Manent en aquest vell ofici–, em v...
| Memòria històrica

La independència segons Carrasco i Formiguera

Què porta un home a cridar “Visca Catalunya Lliure” en el darrer instant de la seva vida, seguit de “Jesús, Jesús!”? Ahir va fer 76 anys de l’assassinat a Burgos de Manuel Carrasco i Formiguera pel feixisme espanyol –encara impune, atès que cap assassí franquista no ha ha hagut de respondre mai ...
| Memòria històrica

Sabies la dissortada fi dels fills del marquès de Montnegre?

Els catalans enviaren tres ambaixadors als principals centres de poder europeus per tractar de negociar el seu futur, durant la guerra de successió. Pau Ignasi de Dalmases a Londres, el comte de Ferran a La Haiax i Francesc de Berardo i Espuny a Viena (després d’haver passat també per Londres) L...
| Política

La independència és una qüestió de bon humor

Aquesta setmana, mentre esperàvem la gigafoto, es llançava l’operació Castells a Europa, iniciativa d’Òmnium que pretén aixecar “human towers for democracy” en les principals capitals europees. El país bull d’iniciatives i arreu hi trobes un somriure, l’alegria d’estar vivint un moment esperançad...
| Memòria històrica

Sabies on van viure, a Barcelona, Rafael Casanova i Ramon Frederic de Vilana-Perles?

Dos dels grans personatges de la guerra de successió van viure a Barcelona, molt a prop un de l'altre. Al carrer Regomir, 13, el notari Ramon Frederic de Vilana-Perles, secretari de Despatx Universal de Carles III l'any 1707, marquès de Rialp el 1710, després de la compra d'una sèrie de cases, v...
| Memòria històrica

Defenseu allò que és vostre!

Amb aquest crit de coratge, el comte d’Egmont avançà cap el cadafal, al bell mig de la Grand Place de Brussel·les. Va ser decapitat amb una destral el 5 de juny de 1568. Minuts abans, el comte declarava encara ser lleial al seu rei, Felip II, i a la religió catòlica. També implorà clemència per l...
| Memòria històrica

Patrícia Gabancho se’n va a la guerra

Que la Patrícia Gabancho era una dona guerrera, ens ho havia demostrat abastament. El que desconeixíem és que ara, literalment, Gabancho ha decidit desenterrar el fusell i el pany miquelet i llançar-se de ple no a una sinó a dues batalles: la de 1714 i la de l’Ateneu de Barcelona. Anem a pams. E...
| Política

Viatge a l'interior de la ment d’un colonitzador

El cap de setmana passat va celebrar-se a la Pedrera una conferència de Miss. Viviane Reding, la Comissària de Justícia, Drets Humans i Ciutadania de la UE. D’algú que ostenta un càrrec amb aquests bellíssims noms caldria haver-ne esperat una defensa ardent d’un poble que justament apel·la a la j...
| Memòria històrica

Com els catalans van superar la desfeta de 1714?

Joan Francesc Mira explica a Almansa 1707. Després de la batalla (2006) com després de la derrota d’Almansa Felip V va organitzar al regne de València un intent planificat de destrucció de la llengua, la cultura, les institucions i les persones programat amb molt de detall. Ell diu que va ser el ...
| Memòria històrica

La tomba de Rovira i Virgili

En ocasió de la ree­dició del lli­bre Els dar­rers dies de la Cata­lu­nya repu­bli­cana, d'Antoni Rovira i Vir­gili, fa un parell de diu­men­ges, amb un grup d'amics, vam arri­bar-nos fins al Museu de l'Exili de la Jon­quera i el mas Perxés d'A...
| Memòria històrica

L’invent de la nació catalana

13 de març de 1311. A la plana de Queronea l'exèrcit dels francs, comanat pel duc d'Atenes, Gualter de Brienne, amb més de 3.000 combatents i uns 12.000 soldats d'infanteria tenen atrapada les restes de la Companyia Catalana, que els darrers anys, precisament, havien estat ajudant el duc a consol...
| Memòria històrica

L’heroisme dels Estudiants de Lleis

En tota la meva vida d’estudiant de Dret, naturalment mai cap professor de la Facultat va explicar-me un dels fets dels quals qualsevol advocat català hauria d’estar-ne orgullós: l’heroic comportament de la companyia dels estudiants de lleis durant la guerra de successió, un dels moments estel·la...
| Política

Resposta a Jorge Moragas

Em perdonaran a aquestes alçades tornar a un tema vell, però la dialèctica provincialisme-cosmopolitisme, al nostre país, és eternament apassionant. Així doncs em permeto recordar les paraules del director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno, Sr. Jorge Moragas, qui arran de la convenció d...
| Memòria històrica

La bandera de Santa Eulàlia, el gran símbol dels catalans

És difícil trobar un símbol més emblemàtic que la bandera de Santa Eulàlia, l'estendard darrere el qual la nació catalana aplegava el seu honor, la seva glòria i la seva grandesa. Possiblement datada el 1319, arran d'un privilegi concedit per Jaume II a la ciutat de Barcelona, la bandera de Sant...
| Memòria històrica

Diplomàcia catalana durant la Guerra Civil

Recupero unes notes que vaig prendre fa uns anys, arran d'una visita que vaig poder fer als arxius de la Societat de Nacions (SdN), a Ginebra. Allà vaig poder consultar una sèrie de papers referents a les gestions que el govern català i els seus representants van portar a terme durant la guerra d...
| Memòria històrica

Història d’un músic de cobla republicà

3 de febrer de 1939. Fa gairebé 75 anys. El dia és fred i gris, de color de cendra xopa. A primera hora s’han sentit uns trets que semblen venir del castell de Farners. La ciutat espera, en silenci. Un home s’ha aixecat al matí, d’hora. S’ha vestit, s’ha posat la corbata i ha practicat una mica ...
| Memòria històrica

Pioners de la independència

Fa un parell de set­ma­nes s'inau­gu­rava a Bar­ce­lona la plaça dedi­cada a Albert V. Balles­ter, el cre­a­dor de l'este­lada. Al mes de març es farà un home­natge a Daniel Car­dona, fun­da­dor d'Estat Català i de Nosal­tres Sols. C...
| Política

La resistència catalana

Avui és 23 de gener de 2014. Tal dia com avui, fa 75 anys, sortia del Palau Robert, fugint de la imminent entrada dels feixistes a Barcelona, un bibliobús amb alguns dels escriptors i intel·lectuals més importants de la nostra història contemporània: Francesc Trabal, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, ...
| Cultura

Cosmopolites de saló

Des que vaig llegir per primer cop la paraula m'hi vaig enamorar: ultralocal. D’allò local a l’universal és una proposta que van llançar fa uns mesos el Grup Mirmanda. Ells mateixos ho defineixen: "Es tracta d’un assaig col·lectiu que, des d’angles diversos, exposa la idea de l’ultralocalisme tal...
| Memòria històrica

Resposta al president del Círculo Ecuestre

Aquests dies passats de Nadal, el president del Círculo Ecuestre, Sr. Borja García-Nieto, va publicar un article interessant a La Vanguardia, amb el títol: "1714, buenos y malos catalanes?". Deixo de banda el nucli central de l'article per una altra ocasió. En canvi, voldria centrar-me, ara que s...
| Memòria històrica

Carta a Pompeu Fabra

(Del llibre Honorables. Cartes a la pàtria perduda, Acontravent 2011) Estimat Mestre, Jo no sabia res. I menys encara d’aquell bibliobús. Però des de feia uns anys, quan m’havia entusiasmat amb la lectura d’Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili, i de les&n...
| Memòria històrica

Un bibliobús i l'exili

El dia 31 de gener de 1939, un bibliobús i un auto­car, encapçalats per un cotxe ofi­cial, sor­tien de can Per­xers, a Agu­llana, cap a la Jon­quera. La majo­ria dels que hi viat­ja­ven feia molts dies que esta­ven reclo­sos al mas i l'impacte bru­t...
| Memòria històrica

Carta al president Macià

(Del llibre "Honorables, cartes a la pàtria perduda", Acontravent, 2011) Molt Honorable President de la República Catalana, Amb una emoció a penes continguda em plau enviar-vos aquesta lletra. Us avanço que no penso ser equànime, ans al contrari. Ja tenim prou filisteus a casa nostra que es pro...
| Cultura

Nadal amb Josep Maria Folch i Torres

Superat el mezzo del cammin di nostra vita, Nadal corre el perill d’agafar un to més gris i absent, de color de boira bullida Quan resulta que els teus fills decideixen no anar a la missa del gall sinó fer el pollastre directament, o t'acabes trobant sol a casa, amb la teva dona, la pobra, la nit...
| Política

Independència + Constitució= pregunta imbatible?

En l’espiral en la que ens trobem, lògicament a cada sopar amb els amics surt el tema de la pregunta. Abans parlàvem de literatura o de cinema, i ara passem l’estona parlant de preguntes. El retrocés és evident, què hi farem. Ahir, en el nostre petit grup de conspiradors habituals, vaig tenir l’...
| Política

Resposta a Gregorio Morán

Dissabte passat, a La Vanguardia, el Sr. Morán es feia una pregunta inquietant: “Sanidad o 1714?” i, un cop refet de l’ensurt, el lector que s’atrevís a continuar es trobava davant d’un regitzell de tòpics tronats de la progressia espanyola establerta a Catalunya, passant per la imprescindible ci...
| Política

Javier Cercas i l’apocalipsi

En la línia d’un anterior article en el que negava el dret a decidir dels catalans, l’escriptor gironí Javier Cercas en va publicar un altre fa pocs dies a El País en el que, refermant-se en l’anterior, afegia nous conceptes al debat com “caverna catalana”, “la Sociedad se ha partido” i que, sego...
| Política

El sofà, el pitjor obstacle per a la independència

Durant els últims anys, el moviment independentista ha fet un esforç colossal per posar sobre la taula dades i xifres, arguments i valors, que no han tingut, per la banda contrària, una resposta intel·lectual d'un certa alçada. No passa setmana que algun membre de l'establishment -convertit per l...
| Política

El poble, baluard del procés

Cíclicament, els guardians del seny al nostre país s’activen. És un dels grans espectacles que la natura ens proporciona, com el desglaç de Perito Moreno o l’emigració de les papallones monarca a Mèxic. El moment, no per esperat deixa indiferent. Primer, comença per sentir-se les crides apocalípt...
| Política

Elogi del botifler

Estranya figura, la de la traïció. Present a la història de la humanitat des del momento 0. De Caïm a Judes, de Brutus a Fouché, de Macbeth a Sauron. El traïdor gaudeix d’una mala reputació. Fins i tot en el cas dels catalans, la paraula s’usa escassament, s’ha preferit escollir la de “botifler”,...
| Memòria històrica

Tots els qui van deixar-nos per a no deixar-nos mai

Diumenge que ve, 20 d’octubre, se celebrarà la 35a Trobada del Coll de la Manrella, en record i homenatge al president Companys i a tots els exiliats i víctimes de la guerra del desastre nacional. L’any 1945, Francesc Trabal, a Xile, va escriure unes línies perfectes, potser el millor resum per ...
| Memòria històrica

Els darrers dies de la Catalunya republicana

Ja fa alguns anys va caure a les meves mans el llibre Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili. Recordo haver-lo llegit d’una tirada, compulsivament, amb la sensació de viure com mai fins aleshores l’enfosament d’un somni i del final de qualsevol esperança. El llib...
| Llengua

La batalla per la llengua

La batalla per la llengua té lloc als baluards de València i les Illes, però tots som a les muralles. No és endebades . La nostra pàtria és la nostra llengua i allà on la llengua és ferida, tos som les víctimes. Per això en aquesta batalla hi som tots, cal que hi siguem tots, perquè o la guanyem ...
| Política

Seguim veient coses meravelloses

Ara fa un any, arran de la històrica manifestació de la Diada de 2012, vaig publicar en aquest digital un article. Aleshores, i perdoni'n la cita, deia: "Hem vist un poble abraçar la causa de la llibertat, llum als ulls i força al braç, convençut ja que la construcció d’un país, del seu país, nom...
| Memòria històrica

El Born, punt de trobada

Tres-cents anys després de la derrota, la lliçó d’història del Born ens ajudarà a enfrontar-nos críticament amb el passat i a formar ciutadans lliures per a un futur país lliure. Molt poques vegades es té l’oportunitat de poder fer surar, reconstruir i repensar mons enfonsats. Gràcies als esforç...
| Política

La gran ona groga

Diuen que el surf, més que un esport, és un estil de vida. La recerca de l’ona perfecta s’ha convertit en una litúrgia per a molts, una devoció capaç de convertir-se gairebé en una obsessió. Per al veritable surfista, cavalcar damunt les ones és una religió, fonamentada en la llibertat absoluta. ...
| Política

Fa 300 anys, va començar un setge...

Avui, dia de Sant Jaume, fa exactament 300 anys de l’arribada de l’exèrcit de les Dues Corones, França i Espanya, comandades pel duc de Pòpuli, a les portes de la ciutat de Barcelona. El dia abans, s’havia hissat la bandera de Santa Eulàlia a la Casa de la Ciutat, símbol inequívoc de la crida a l...
| Política

L’alcalde de Pineda i els “independentistes feixistes”

Amb una gran tristesa, llegíem abans d’ahir al bloc del Sr. Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar i president de la Federació de Municipis de Catalunya, com aquest acusava l’independentisme de ser “tan radical, sectari i excloent (per no dir feixista), com el centralisme". És a dir, que ens deia ...
| Política

L’emoció de la independència

Hi ha un punt molt interessant de com va evolucionant el procés cap a la llibertat del nostre país. Durant els últims anys, el moviment independentista ha fet un esforç colossal per posar sobre la taula dades i xifres, arguments i valors, que no han tingut, per la banda contrària, una resposta i...
| Política

Malalts, anormals i terroristes suïcides

La setmana està essent pròdiga en insults als catalans. De moment, el Sr. Bolaño ja ens ha dit malalts, el Sr. Tamames, anormals i un tal Sr. Tertsch, després de l’habitual comparació al nazisme, que ja no cotitza a l'alça després de tantes vegades com ens ho han repetit, ho ha enfilat fins a “fa...
| Política

Aquelles fraccions de segon quan tots hem de coincidir

Dissabte al Concert de la Llibertat va produir-se un moment màgic. De fet, van ser força moments, però per damunt de tots, quan els 90.000 assistents al Camp Nou vam aixecar aquell tros de cartolina –groga, vermella o blava- per fer el mosaic del Freedom of Catalonia 2014, en aquell precís instan...
| Memòria històrica

"Recuperar España", el mateix franquisme de sempre

23 de gener de 1939. A primera hora de la tarda surt un Bibliobús des del Palau Robert, seu de la Institució de les Lletres Catalanes. Un grup d’intel·lectuals i escriptors s’han assegut com han pogut en uns taulons que hi han posat a través, traient-hi els pocs llibres que hi quedaven, en aquell...
| Política

PSC, baluard de l'establishment

Cíclicament, els guardians del seny al nostre país s’activen. És un dels grans espectacles que la natura ens proporciona, com el desglaç de Perito Moreno o l’emigració de les papallones monarca a Mèxic. El moment, no per esperat deixa indiferent. Primer, comença per sentir-se les crides apocalípt...
| Memòria històrica

Catalunya, capital Santa Coloma de Farners

Aquest proper cap de setmana (15 i 16 de juny), la capitalitat del país es trasllada a Santa Coloma de Farners. I és que s’hi celebra “La revolta dels segadors”. Va ser aquí, a Santa Coloma de Farners, on vam tornar a ésser una altra vegada. La terra ens va empènyer a agafar les nostres falçs i ...
| Política

Per fi, una pastilla contra Espanya

Un grup de científics americans, en un experiment amb rates, han aconseguit, mitjançant l’administració d’un fàrmac específic, esborrar un record negatiu dels animals (Nature Neuroscience, Vol. 10, pp. 414-416). El científic suís Dominique de Quervain, de la Universitat de Zurich, s’ha mostrat e...
| Memòria històrica

Resposta oberta a l’alcaldessa de Malgrat de Mar

“A mi m'importa molt poc el que va passar fa 300 anys. La història és així. El que està fet, està fet, i si ens vam aliar amb qui no ho hauríem d'haver fet, doncs mala sort”. Des que vaig llegir aquesta frase enmig d’un escrit que Alejandro Lerroux hauria signat fent-li salivera la boca, que em p...
| Política

Per primer cop, el poble pot guanyar

Fa un parell d’anys vaig tenir l’oportunitat de publicar un llibre inquietant: INFORME DIAGONAL, amb el subtítol de “Com aturar l’independentisme”. El periodista i tanmateix amic Pep Gimeno, basant-se en el famós Informe Lugano de la Susan Sontag, hi plantejava un escenari tan fascinant com terro...
| Política

Catalanistes no independentistes?

Fa pocs dies, el PSC feia una crida als "catalanistes no independentistes" a apuntar-se i donar suport a la reforma de la Constitució que el seu partit proposa. Jo ja no em sorprenc de res i he acabat acceptant que hi hagi gent que proposi la reforma del Senat o que aspiri a negociar res amb Espa...
| Política

S’albira la independència

Fa 300 anys que esperem aquest dia. Una llarga i estranya revolució, la nostra, que arrenca de la mirada neta i clara dels segadors, en la Guerra de Separació de 1640, i que segueix a la “Zona Zero”, Barcelona, el Born, a migdia del dia 11 de setembre de 1714 i que va necessitar renèixer amb la R...
| Memòria històrica

KLReich

Deia Montserrat Roig que havia conegut molts exdeportats catalans, havia vist reaccions i actituds diverses davant de la deportació nazi i les seves romanalles, "però foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses em van saber dir del què havia significat l'infern nazi"...
| Política

Directe d'esquerra de Forcades a l'estómac del PSC

La irrupció a l'escena política de Teresa Forcades i d'Arcadi Oliveres és alguna cosa més que l'aparició d'uns nous actors polítics, és la peça final que calia per unir independència a justícia social i sortida de la crisi. Els partits de vocació espanyola a Catalunya, i de manera especial el PS...
| Memòria històrica

L’últim dia de la darrera República Catalana

“La llibertat és la dignitat, és vestir el nostre cos d'un esperit, i és donar una ànima a Catalunya. [...] És contribuir, per modestament que sigui, amb la nostra personalitat, a la pau del món i la perfecció de la humanitat. Totes les tradicions del nostre poble ens han llegat un testament que ...
| Memòria històrica

Homenatge a Carrasco i Formiguera

El dimarts 23 d’octubre de 1923, en el seu diari, el dia en què va ingressar a la presó de Burgos per primer cop per unes il·lustracions publicades al setmanari L’Estevet que van merèixer un consell de guerra, es pot llegir: “De tot cor demano a Déu que accepti el sacrifici d’aquest dia...
| Política

Per responsabilitat i sentit comú, independència

Cíclicament, els guardians del seny al nostre país s’activen. És un dels grans espectacles que la natura ens proporciona, com el desglaç de Perito Moreno o l’emigració de les papallones monarca a Mèxic. El moment, no per esperat deixa indiferent. Primer, comença per sentir-se les crides apocalípt...
| Cultura

Diumenge de Pasqua a Ginebra

Un dels darreres invents dels ginebrins és un Museu fantàstic dedicat a la Reforma i, en concret, a Calví. No s'entén la història de Ginebra ni la de Suïssa sense el canvi tan profund que va suposar el protestantisme (versió calvinista). No sé vostès, però jo encara m'espanto quan sento els noms ...
| Memòria històrica

Contra el franquisme, independència

Encara el meu estómac no s’ha recuperat del tot de l’extraordinari documental “Avi, et trauré d’aquí” que es va emetre dimarts al Sense Ficció de TV3 (a qui Déu guardi molts anys). Quan la història del franquisme t’explota a la cara, fa mal; però quan t’explota al fetge, aleshores és d’un dolor i...
| Política

Elogi dels vells independentistes

L’edat és incerta, però tenen una cosa en comú: han estat independentistes tota la vida. En aquells anys que el catalanisme maldava per trobar un cop i un altre l’escletxa per on “encaixar” un projecte comú per Espanya, ells ja s’havien adonat de l’absurditat d’aquesta bogeria. Quan any rere any...
| Política

De Josep Pallach a Pere Navarro

La darrere vegada que es va veure un exemplar de socialista català ja fa molts anys, a mitjans del 70 del segle passat. Tenia nom, es deia Josep Pallach. De fet, el socialisme català, que durant la República va comptar amb un gruix d'homes considerable, i uns noms de prestigi com Serra i Moret o ...
| Política

Per què serem independents?

El catalanisme, és a dir, l'independentisme, viu com aguantant-se la respiració des del 25 de novembre. Com si tot estigués a punt d’ensorrar-se. Va costar Déu i ajuda arribar fins allà i, tanmateix, a estones dóna la sensació que haguéssim perdut, com si l’11 de setembre passat els milers de cat...
| Memòria històrica

Història dels tres Papes

Durant gairebé 40 anys, (de 1378 a 1417) dos i fins i tot tres papes van atribuir-se la la condició de legítim successor de Sant Pere. Roma, Avinyó i Pisa van veure passar cardenals i conclaus, excomulgats i traïdors. El març de 1378 moria a Roma el papa Gregori XI i el succeïa Urbà VI, l’origen ...
| Política

Compartir el projecte independentista

Durant el darrer mes, m’he reunit, successivament,  amb representants de tres entitats independentistes per tractar del mateix tema:  trobar una manera de col·laborar conjuntament, de compartir interessos, experiències i accions. Compartir, tanmateix, és un estat d’ànim arriscat, acost...
| Política

Les xifres de la independència

Enmig del xivarri i del diletantisme, hi ha qui es posa a treballar, agafa l'ordinador i es passa hores i hores intentant fer alguna cosa més que un comentari enginyós o un article espavilat. No és massa gent, perquè Catalunya s'ha convertit en una tertúlia immensa, però n'hi han. Gent que no nom...
| Política

En l’enterrament del catalanisme

Com respondria el gran Dr. Soler a la pregunta: I què dir si el catalanisme es mor? “Gràcies per tot”,. Ha estat un segle i mig fent servei, però se’ns ha mort. Millor dit, l’hem matat. Gràcies per tot i un parenostre. Des de finals del segle XIX, però sobretot a començaments del XX, un grup de ...
| Política

Tornar a l’origen: la pàtria dels catalans

Ho sé i sóc el primer en reconèixer-ho: és tot tan cansat, és tot tan extenuant, és tot tan diabòlicament fatigant, que en algun moment o altre a tots se'ns ha passat pel cap tirar la tovallola, murmurar un: "ja s'ho faran", girar els ulls cap una altra banda, deixar que el pensament es fongui en...
| Política

Una declaració d’esperança

En plena guerra del desastre nacional, Joan Sales va enviar una carta al seu amic Màrius Torres on l'advertia que: “si no donem grandesa al nostre nacionalisme, no entusiasmarà les multituds; si la renaixença no havia de ser total, potser més hauria valgut no iniciar-la”. És bo tornar als clàssic...
| Memòria històrica

Retorn a Eugeni Xammar (125è aniversari)

Modernitat, catalanisme i esforç. Aquest són els tres eixos que fan possible entendre què va passar a Catalunya, a una part de Catalunya, fa gairebé un segle. Sense els tres tampoc no es comprèn la immensitat de la derrota que l’inici de la guerra del desastre nacional va suposar pel país. Indiv...
| Política

El Consell de la Transició Nacional dels millors

Tot sembla indicar que hi haurà dos punts bàsics que haurà de tenir en compte el nou govern: la comunicació i internacionalització del cas català, d’una banda, i la posada en marxa del Consell de la Transició Nacional que fixi el full de ruta, impulsi i assessori el govern en el camí cap a la ind...
| Memòria històrica

“Todo se lo debo al franquismo”

El 6 de juny de 1974 va ser un dia important per Rodolfo Martín Villa. Havien passat només 40 anys des del seu naixement a León, fill d'un empleat de la Renfe. Després d'una treballada i esforçada carrera dins del règim feixista espanyol, amb tan sols 28 anys ja era cap nacional del Sindicato Esp...
| Memòria històrica

64 anys sense Pompeu Fabra

Havíem estat reduïts al folklore i a una llengua escrita dialectal per a eunucs, maldestra, borda, anàrquica. El provincialisme engavanyat ens estava portant a l’extinció. Però una generació, la generació republicana, la generació de Pompeu Fabra, va alçar-se senzillament perquè volia ser més lli...
| Societat

Bon Nadal de Llibertat

Tota una vida cosint i treballant, de dia i de nit, al portal de l’entrada de casa o a la llum d’un quinqué, amb les butxaques de la bata sempre plenes de fils i agulles i botons i cintes de colors que s’enredaven amb caramels i regalèssies, anissos i pegadolces, les llaminadures que tenia sempre...
| Política

La llengua i les bèsties

A casa els pares corria un vell exemplar d’un llibre que tots els germans havíem llegit: De quan les bèsties parlaven, d’en Manuel Folch i Torres. El pare era inflexible i, com La rosa i l’anell de Thackeray i en Bolavà de Josep Maria Folch i Torres, considerava que un no...
| Política

Grandesa i esperança

En plena guerra del desastre nacional, Joan Sales va enviar una carta al seu amic Màrius Torres on l'advertia que: “si no donem grandesa al nostre nacionalisme, no entusiasmarà les multituds; si la renaixença no havia de ser total, potser més hauria valgut no iniciar-la”. És bo tornar als clàssic...
| Política

La foto que terroritzarà Espanya

Efectivament, no són els resultats que m'esperava. És més, reconec que just el moment de conèixer l'enquesta de TV3, trobant-me en els estudis de “la Xarxa” fent de tertulià -era el meu primer dia- , vaig entrar en un estat de xoc que va allargar-se perillosament, fins el punt que els espectadors...
| Política

Centrats en la independència

Bé, superada la vaga general d’ahir, tornem sisplau al que és rellevant en aquestes eleccions: saber si Catalunya avalarà la via del procés cap a la independència. Tothom pot pretendre legítimament que parlem de tot, però centrem-nos en l’essencial: vol Catalunya ser independent? Això és el que v...
| Política

Per un discurs sindical nacional propi

Una de les grans mancances de Catalunya ha estat no tenir un discurs sindical (ni patronal) nacional propi. Encara més greu, el pitjor de tot ha estat sempre veure patronals i sindicats atrapats a la teranyina espanyola. Sense sindicats catalans i patronals catalanes és difícil bastir un país. ...
| Política

L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya

Si abans els espanyols bombardejaven Barcelona cada 50 anys, ara signen Manifiestos cada 5 dies. Estan en forma. El procés endegat pel poble de Catalunya per assolir la llibertat ha despertat la decrèpita bèstia espanyola. I com en aquelles decadents atraccions de fires de poble, ens tenen instal...
| Política

Bon cop de falç, socialistes!

Com la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix, tota la Catalunya socialista està en contra de la llibertat del país que representen? No! Un petit poble es manté irredent al Juli Cèsar Navarro de torn, Santa Coloma de Farners. Sóc de Santa Coloma, i fa un any vaig tenir l’honor de fer el pregó de la Festa Ma...
| Política

Tarda electoral amb la tortuga

Ah jove, quin dia radiant de primavera! Perdoni, però som a la tardor. Impassible (en el sentit lampedusià que el professor Colomer em comentava l’altre dia, és a dir que la impassibilitat és el fonament de la distinció), la tortuga va alçar uns mil·límetres la testa, va tancar els ulls amb...
| Política

Decàleg d'un independentista en campanya

PATRIOTISME. Per a un independentista en campanya res no ha canviat respecte a quan no estava en campanya, és a dir, primer de tot hi ha la llibertat del seu país i aquesta és la gran diferència amb la resta d'electors, que prioritzen altres idees. Ell no, aspira, tan sols, a ser un ciutadà lli...
| Memòria històrica

La resurrecció d'Eugeni Xammar

Seguim veient i vivint coses meravelloses. Passen els dies i les setmanes i les palpitacions dels temps ja no ofereixen cap mena de dubte: som davant d'un moment històric, transcendental per al futur de la pàtria. I no només no hem espatllat res des de l'espurna que ho va encendre tot, l'11 de se...
| Política

Hem vist coses meravelloses

Diuen que quan finalment l’arqueòleg Howard Carter va accedir a l’interior de la tomba de Tutankamon i, a través d’un petit forat, va poder veure l’interior, davant de la insistència del seu mecenes, Lord Carnavon, que li demanava, expectant, què és el que hi veia a dins, va deixar anar, emociona...
| Política

Surto de l’armari: sóc federalista

Tants anys sense poder-ho dir. La vida passava al meu davant i jo, resignadament, callava. Mentia a tothom, a la meva dona, als meus amics, als meus fills. Em consumia per dintre. Però des d’abans d’ahir que ja no puc aguantar més i avui, solemnement, ho proclamo: sóc un federalista. Ho portava ...
| Memòria històrica

Lliures o morts

Els amics Jaume Clotet i Daniel de Montserrat acaben de publicar llibre. Que els amics publiquin llibres és una bona notícia; que a més a més publiquin bons llibres, és una notícia excel·lent; però quan a sobre el llibre t’interpel.la i et porta a proclamar la independència des del balcó de casa ...
| Política

Moments estel·lars del provincialisme

Hi ha poques institucions que representen de manera tan absolutament perfecta la seva idiosincràsia provincial com el Cercle d’Economia. És la sublimació de l’esperit regional, del seny –entès com a renúncia- i el sentit d’estat –espanyol, naturalment- encara molt present en certs àmbits del nost...
| Política

Espanya, el gran forat negre

Quan l’any 1905 Albert Einstein, des de Berna, va publicar la teoria de la relativitat, molts pocs s’adonaren de l’impacte brutal que tindria en la física i en el coneixement del fenomen del dèficit espanyol El control de les despeses i costos en l’Estat espanyol, vistos des de la perspectiva de...
| Cultura

Wagner al Liceu

Enlloc més no hi fou tan feliç. Per fi després de tantes fugides, havia trobat una llar. El dia que Còsima va arribar per quedar-se amb ell per sempre, Villa Triebschen es va convertir en el seu Walhalla. Li agradava passejar, amb la seva levita de pana marró i pantalons de setí daurats i flors d...
| Política

La incompatibilitat de les banderes espanyola i catalana

Diumenge al vespre, després de la indiscutible victòria d’Espanya a l’Eurocopa, país al que aprofito des d’aquí per felicitar, se’m va ocórrer d’escriure el tuit següent: “Llegeixo que en Xavi porta la senyera. Algú pot dir-li que la guardi, per favor, que qui ha guanyat és Espanya, no ens confon...
| Política

Els que votaran que No

És curiós com a vegades reaccionem. Ara, amb la victòria d’Espanya a l’Eurocopa –i aprofito des d’aquí per felicitar aquell país tan entranyable- sembla que hàgim descobert que molts, que desenes, que centenars, que milers de catalans volen continuar essent espanyols. Com si no haguessin existit,...
| Política

Independentisme: esport o deure?

51-21-21. Aquestes són les xifres: 51% votaria Sí a la independència, 21% votaria No i un altre 21% s’abstindria. No només això, com he llegit en el bloc del senyor Alexandre Miquel, “segons l’enquesta del CEO l’abstenció activa en el referèndum seria del 21,1%. Per tant, com a màxim, votaria un ...
| Política

Aparcar la independència per la crisi?

En una de les darreres visites a la província, el Ministro de Interior, Sr. Fernández Díaz, va recomanar-nos que a causa de la crisi "no és moment d'independència a Catalunya”, perquè "vivim en un món on no hi ha lloc per a les independències". En la línia dels arguments sòlids i contrastats que ...
| Cultura

Grècia, segons Josep Pla

En la coneguda entrevista que Soler Serrano va fer-li, Josep Pla li confessa: “M'agradaria viatjar a Grècia, però ja no podré”. És ja un home vell, però que conserva tota la força de la mirada i de la llengua. No sé si és quan caragola el caliquenyo, però en un moment o altre deixa anar: “Crec qu...
| Memòria històrica

Per qui toquen les campanes?

Diumenge passat va celebrar-se el Dia de la Memòria, iniciativa feliç d’un grup de ciutadans que va proposar-se que les campanes del país fessin un repic general per “recordar Verdaguer i tots els qui han treballat i lluitat per la pervivència de la llengua catalana”. Des d’Osona, el Ripollès, l...
| Cultura

El professor Carles Boix, premi i llibre

Ja és conegut: el professor Carles Boix ha estat guardonat amb el premi Fundació Catalunya Oberta de periodisme d'enguany. En Carles, que va estudiar Dret i Història a la Universitat Central de Barcelona, viu, des de fa més de vint anys, als Estats Units, on va doctorar-se a la Universitat Harva...
| Política

El català cosmopolita sense pàtria

(3a entrega de la sèrie començada amb “L’independentista emprenyador”, i “Els moderats d’extrem centre”, publicats en aquest digital) Tots en patim algun, a la nostra vida del dia a dia. El cosmopolita català sense pàtria és un producte memorable de la nostra terra, i comparteix amb el catxalot,...
| Política

Europeus en extinció

Karl-Markus Gauss, salzburgès, assagista, crític i editor de la prestigiosa revista literària Literatur und Kritik, va escriure fa alguns anys el llibre EUROPEUS EN EXTINCIÓ (Símbol Editors), on proposava un viatge en sis capítols per les zones de perill: els sefardites de Sarajevo, els aromans d...
| Cultura

Weekend a Budapest

Com tots els països arrasats pel comunisme, Budapest no s’assembla en res al que era fa uns anys. Però continua essent la ciutat del Danubi per excel·lència, la que, segons Magris, té "una sàvia autoposada en escena". I jo hi afegiria “hàbil” també. El Danubi és Budapest. I és tota la història, e...
| Memòria històrica

Elvira Elias, una senyora d’Arenys

L’amic Miquel Rubirola m’assabenta de la publicació del llibre Una senyora de Barcelona, escrita per Elvira Elias, que és la biografia de la seva mare Emília Cornet. La Sra. Elias és filla del gran Feliu Elias, l’home trinitari: quan feia d’escriptor signava Joan Sacs; quan dibuixava ninots, Apa;...
| Memòria històrica

Com ens en vam sortir, després de 1714?

Al Tinell acaben d’inaugurar una exposició imprescindible per entendre per què encara hi som. Porta el nom d’INDIANES i el subtítol de: “Els orígens de la Barcelona industrial”. L’ha organitzat el Museu d’Història de Barcelona. No se l’haurien de perdre. En aquest segle XXI comencem a saber algu...
| Memòria històrica

El triomf total de Víctor Balaguer

Davant del panorama present, jo cada vegada miro més al passat. No hi ha com refugiar-se entre pedres i arxius per construir una barricada intel·lectual a tant excés de tàctica i de política amb volada tan alta com la d’un pollastre a l’ast. Les palpitacions dels temps presents definitivament no ...
| Política

Els moderats d’extrem centre

(2a entrega de la sèrie començada amb “L’independentista emprenyador”, publicat fa uns mesos en aquest digital) Tots en patim algun, a la nostra vida del dia a dia. El moderat d’extrem centre no parla, sentencia; no pensa, jutja; no camina, s’eleva; no respira, regula l’aire; no dubta, puntualit...
| Cultura

I per a què serveix Dickens?

Encara que vivint a Catalunya ningú no ho diria, resulta que el món, el civilitzat i l’altre, celebren el 200 aniversari del novel·lista preferit de Joan Maragall, Charles Dickens. I, esclar, la temptació de “contemporanitzar-lo” és irresistible. Avui Dickens serveix per a tot. Si fos viu, donar...
| Política

Espanya, Estat tòxic

Els especialistes en Teoria i Disseny Organitzacional han desenvolupat aquests darrers anys, amb èxit, el concepte d’”Organitzacions tòxiques”, qualificant-les així, senzillament, perquè en elles resulta nociu treballar-hi per a la salut de la gran majoria dels seus membres. Aquestes organitzaci...
| Política

Seny? Rauxa? Catalunya!

Si el meu heroi Eugeni Xammar deia que: “Els catalans pels quals la llibertat de Catalunya no és la passió dominant són un senyors que m'acaben la paciència”, a mi em provoca idèntiques sensacions els catalans que cada cinc minuts de mitjana apel.len al seny. Votes sí al referèndum d'autodetermin...
| Cultura

Conversa literària política amb la tortuga

Aprofitant les darreres hores de llum d’ahir, vaig atansar-me al jardí de l’Ateneu. Feia dies que tenia pendent visitar la tortuga. Totes les primaveres del món les ha passat sota les palmeres, quan el sol daura les branques i l'oreig empeny les fulles a una batalla de murmuris, mentre ella devor...
| Memòria històrica

L’espasa de Sant Jordi

Els amics Clotet i Cortada van ser els culpables: “No coneixes la llegenda de la “Vilardella”? Vaig haver de confessar que no, que no sabia a què es referien. “L’espasa dels Reis!”, van cridar-me, com si hagués dit que no tenia ni idea del número 10 del Barça. Avergonyit, vaig començar una recer...
| Política

La bandera espanyola republicana

Acabem de passar uns dies de passió republicana. Entre el record del 14 d’abril i les hazañas bélicas del descendent de Felip Vè, hi ha hagut comentaris i fotos per a tots els gustos. De nou, però, hom assisteix, pertorbadorament sorprès, a l’estranya visió espanyolacèntrica del món que encara av...
| Memòria històrica

L'últim acte de la República Catalana

Setanta-vuit hores després de la proclamació, s'amortitzava el que ‘The Times' definia com “a republic in Catalonia”  Dura negociació per a la transformació en la Generalitat “La llibertat és la dignitat, és vestir el nostre cos d'un esperit, i és donar una ànima a Catalunya. [...] És cont...
| Memòria històrica

L'epicentre es trasllada a Madrid

A Madrid els republicans recelen de la República Catalana  El president Macià envia Manuel Carrasco i Formiguera a la capital espanyola com a negociador Periodistes estrangers envien cròniques sobre el naixement al sud d'Europa d'un nou Estat L'endemà, 16 d'abril, les fàbri­ques van o...
| Memòria històrica

Una República Catalana que governa

El nou règim fa un govern de concentració republicana  Lluís Companys reconverteix la vaga convocada pels sindicats per a aquell dia en una festa cívica i ciutadana La República Catalana és una realitat i continua el seu camí al marge de cap interferència d'Espanya En una astuta jugada, C...
| Memòria històrica

D'un canvi de règim polític a un canvi d'estat

Els resultats de les eleccions municipals del 12 d'abril precipiten la fi de la monarquia a Espanya  Macià proclama la República Catalana, com a estat d'una federació ibèrica La nit del dia 12, Macià envi­ava el tele­grama següent: “Niceto Alcalá Zamora, pre­si­dente Gobi&s...
| Memòria històrica

Crònica política de la República Catalana (14-17 d'abril de 1931)

L'advocat, editor i escriptor Quim Torra rememora les quatre jornades del mes d'abril de 1931 en què Catalunya va ser independent  El Punt Avui publica una crònica en quatre lliuraments entre demà i dimarts vinent “En Macià és l'únic home que té una política. En Macià és la nostra única es...
| Memòria històrica

La tomba de Pau Claris

Dissabte vinent és el 14 d’abril i, sense cap mena de dubte, una festa per tots els republicans, votem el que votem. Sóc un fan del mes d’abril, comencem celebrant la República Catalana, seguim amb el patró de Catalunya, i l’apoteosi dels llibres i les roses, i acabem cantant el Virolai (Amb vost...
| Política

Artur Mas i Oriol Junqueras

Els Déus –i jo diria també que Santa Eulàlia- han volgut que, en bona part, l’èxit del moment fundacional que estem vivint recaigui en dues persones: el president Mas i Oriol Junqueras, líders dels dos partits catalanistes més importants a Catalunya (No voldria que aquest article es llegís com qu...
| Memòria històrica

74è aniversari de l’afusellament de Carrasco i Formiguera

Dia 14 d’abril de 1931. El país va tornar-se a encendre. Una nova generació s’abraçava al compromís de refer una pàtria. La volien plena, la volien tota, la volien lliure. I al costat del president Macià, Carrasco i Formiguera. No havia dubtat a acompanyar Nicolau d’Olwer i Bofill i Mates en el p...
| Llengua

El bilingüisme i la llengua il·lusòria

Per crear una obra universal cal arrelar-se a una país i a una història, cal militar per una cultura i per una llengua. No és possible parlar de Catalunya sense referir-se a la històrica lluita pel seu territori i a una personalitat avui sotmesa a una pressió límit. La lluita per la supervivència...
| Política

Estat propi: ara toca Unió

En la història hi ha moments de tot. Hi ha èpoques accelerades o somortes, vibrants o dodecafòniques, plenes o ermes. I després hi ha els moments fundacionals. Tenim la sort, els catalans del segle XXI, d’estar-ne vivint un d’aquests. No em poso solemne, constato. El catalanisme, que és un movim...
| Memòria històrica

Andreu Pujol, col·laborador d’El Matí, publica la biografia de Pere Ribot

(Transcric el pròleg que va demanar-ne l’amic Andreu Pujol, per a la biografia de Pere Ribot, PODRAN ARRANAR PERÒ NO DESARRELAR) “La qüestió és escriure sobre coses que tinguin un interès humà. I el drama de la nostra literatura és encara aquest: que la producció no té en general cap interès. És...
| Llengua

Carta a la Directora General de la UNESCO

Atesa la greu situació en què es troba el Sr. Jaume Bonet (20 quilos de pes perduts; fatiga extrema), advoco per una mediació internacional. En aquest sentit, adjunto carta enviada a la Directora General de la UNESCO sol·licitant la seva intervenció urgent. Si algú pogués estar interessat en envi...
| Llengua

15 dies en vaga de fam pel català

Divendres passat, al twitter, vaig llegir un tuit que deia que un jubilat de Mallorca estava en vaga de fam per Mallorca. Enllaçava amb la notícia. Impressionat, vaig córrer a obrir-la. Es diu Jaume Bonet, pertany al col·lectiu Jubilats per Mallorca, i va instal·lar-se a començaments de mes a Ca...
| Societat

Els cirerers florits de Fukushima

En commemoració del primer aniversari del terratrèmol de Fukushima Ja fa deu dies que Kazuki Takahashi viu enmig de l’infern. Tres dies després del tsunami va presentar-se a la central nuclear. “Ho he perdut tot, no tinc por a morir”. Van agafar-lo, a ell i a 179 més, els “180 de Fukushima”. Bom...
| Política

Omplir el Palau Sant Jordi d’independentistes

Data: 10 de març. Hora: matí i migdia. Lloc: Palau Sant Jordi. El repte és formidable; l’audàcia, portada al límit; l’èxit, arriscat. Però s’imaginen el Palau ple d’independentistes? No els sedueix la idea? No seria una altra fita col.lectiva? El dia 10 de març es constitueix l’Assemblea Naciona...
| Memòria històrica

La “Remington” de Francesc Madrid

Té una funda metàl·lica, que anava amb una clau que ja fa molts anys que es va perdre. La màquina és de color verd oliva, ferit amb una sèrie de ratlles al costat, que trasnllueix el ferro. Al front s’hi pot llegar: “Remington. Supplied by John Holt & CO. (Liverpool) Ltd. El teclat, d’un groc...
| Política

Omplir el Sant Jordi d’independentistes

Data: 10 de març. Hora: matí i migdia. Lloc: Palau Sant Jordi. El repte és formidable; l’audàcia, portada al límit; l’èxit, arriscat. Però s’imaginen el Palau ple d’independentistes? No els sedueix la idea? No seria una altra fita col.lectiva? El dia 10 de març es constitueix l’Assemblea Naciona...
| Política

El glamur de l’autonomia

Recapitulem: feixistes de barretina, descerebrats, demagogs, secta, nazis, populistes, obsessius, monotemàtics, etc. Els adjectius amb els que hem estat definits els independentistes ompliria pàgines senceres. Ni Josep Pla hauria estat capaç d’imaginar-s’ho. Sembla mentida com l’establishment ha ...
| Política

Les dents i les ungles de Carmen Chacón

La setmana s’ha vist alegrament sotraguejada per unes declaracions de la Sra. Chacón, d’aquelles que superen la mitjana que habitualment ens dedica. He buscat a Internet les seves paraules exactes, publicades al Diario de Sevilla, el dia 20, en carta al director, que diu: “En el día de ayer,...
| Llengua

La contribució de Manuel Fraga a la literatura catalana

Enmig de tants elogis a una figura cabdal de la història d'Espanya, molts d'ells proferits des de Catalunya, constato, amb pesar, que hi ha qui s'oblida de la contribució de Manuel Fraga a la literatura catalana. Error imperdonable que em veig en l'obligació de puntualitzar, no fos que ens passés...
| Llengua

El show de Truman català

El nostre país té l’estremidora capacitat de què quan sembla que no podem caure més baix, caiem. Ens superem a nosaltres mateixos en una espiral diabòlica que sembla no tenir fi. La penúltima de les nostres piruetes de funambulistes coixos ha estat el patètic anunci del mossos d’esquadra de prote...
| Política

El Tribunal d’Estrasburg desestima la demanda presentada contra la sentència del TC sobre l’Estatut

Benvolguts, Malauradament, hem rebut una comunicació del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg declarant inadmissible la demanda que, contra la sentència del TC sobre l’Estatut de Catalunya, havíem presentat ara farà gairebé un any, el passat dia 14 de gener de 2011. En una resol...
| Llengua

Llanos de Luna o la “normalitat”de parlar en espanyol a Catalunya

En el seu dia ja vaig confessar que la seva imatge, com sortida d’una mesa de la “cuestación de la fiesta de la banderita”, no et deixa indiferent. Hauria fet les delícies de Rusiñol a l’hora d’escriure el seu Gente bien. No escatima en vestuari, la senyora Llanos de Luna, i en la presa de p...
| Cultura

El Nadal de la tortuga

Va citar-me per la tarda del dia de Sant Esteve (“abans de les 6, que després vaig al concert al Palau”). Feia un mes que no la veia. L’Ateneu respirava una placidesa melancòlica, barrejada amb el deliciós sopor de l’endemà de Nadal i aquella sensació d’alegria rossiniana que dóna un plat de cane...
| Cultura

El Nadal és Folch i Torres

Superat el mezzo del cammin di nostra vita, el Nadal agafa un to més gris i absent, de color de boira bullida i gust de melmelada de taronja. Quan resulta que els teus fills decideixen no anar a la missa del gall sinó fer el pollastre directament, o t’acabes trobant sol a casa, amb la teva d...
| Memòria històrica

Empaperar l’Arxiu de Salamanca

Aquest dimarts s’ha fet públic que el Govern d’Espanya ajorna l’entrega a Catalunya d’un nou trasllat de papers de catalans que van ser incautats pels espanyols després d’acabada la guerra del Desastre Nacional. Hi ha qui ha tornat a lamentar-se d’aquesta enèsima burla. Personalment, fa anys que...
| Memòria històrica

La resistència catalana

He estudiat amb relativa profunditat els anys d’exili, sobretot els primers anys del gran èxode. He pogut conèixer alguns exiliats i molts fills de la diàspora. He sentit, doncs, de primera mà, com es van viure aquells anys en què la pàtria va fer-se errant: els anys de la II guerra Mundial, la i...
| Cultura

Arriba el Nadal al Matí

Ja arriba el Nadal, i els amics d’El Matí volem convidar-vos als actes que anirem fent durant tot el desembre: Dijous 15 de desembre, a les del vespre, a La Pedrera: EL NADAL QUE NO VAM TORNAR A CASA: Lectura d’escrits d’exiliats catalans el primer Nadal fora de la Pàtria, l’any 1.939. Uns text...
| Política

La caiguda dels déus socialistes

No sempre es té l’ocasió d’assistir a l’esfondrament total d’un partit polític. I tanmateix, en només 12 mesos, hem viscut la caiguda dels déus socialistes, un espectacle que hauria filmat el mateix Visconti. Hem vist desfilar un carnaval de màscares amb uns actors que han fet tots els papers de...
| Política

Independentisme: paciència i coratge

Fa gairebé un any i mig, l’enyorat Miquel Pairolí escrivia un “Escaire” al Punt . Hi parlava de les recomanacions que l’expresident nord-americà, Jimmy Carter, va fer al poble català al recollir el premi Internacional Catalunya –pocs dies després de la sentència del TC sobre l’Estatut- . Carter v...
| Política

Plutarc entra en campanya

Gràcies als Déus, encara hi ha petites alegries que ajuden a desempolsar-se el tedi oceànic de les campanyes electorals. Recordo l’alegria amb la que ara fa uns mesos començava la lectura del Breviari dels polítics, del Cardenal Mazzarino, una obra cabdal per veure la política cara a cara, despu...
| Política

Eleccions, Franco, Òpera i Plutarc

M’entretinc aquests dies a fullejar el llibre que l’editorial ADESIARA, amb la generositat habitual, ha posat al nostre abast. Ni més ni menys que Plutarc i el seus “Consells sobre política” (que inclou “A un governant incompetent”). Un llibre deliciós, amb un regust de iogurt grec àcid, on el pa...
| Cultura

Montserrat Roig, vint anys després

De la generació dels periodistes “fills forçats del franquisme”, m’han interessat especialment Ramon Barnils i Montserrat Roig, per la seva literatura, pel seu compromís i perquè d’alguna manera van ser dos periodistes que van tenir sempre molt clara la tradició en la qual s’emmarcava el seu treb...
| Política

La senyoreta Pepis entra en campanya

En la frenètica cursa que mena el Sr. Navarro cap a la catàstrofe electoral del seu partit hom ja ha sentit i llegit de tot. Però l’enorme virtut del candidat socialista és que supera tot el que hem vist al llarg d’aquests anys en el PSC, i mira que n’hem vist de grosses. No només això, demostra ...
| Memòria històrica

Què se'n va fer dels vells liberals republicans?

No ha tingut massa sort l'espai liberal, a Catalunya. Ho repensava l'altre dia arran de l'emissió de la pel·lícula 14 d'abril, Macià contra Companys. Després d'un primer terç de segle dominat pels catalanistes conservadors de la Lliga, que davant del canibalisme de les esquerres van mantenir una ...
| Memòria històrica

La tomba de Just Cabot (2a. part)

En Valentí Soler, president a perpetuïtat de l’associació d’amics cabotians –que s’ha de constituir algun dia-, m’havia comentat que a Just Cabot l’havien enterrat al cementiri de Montparnasse. Dos cementiris en un viatge potser són massa cementiris, i vaig concedir una treva als fills, tot i qu...
| Memòria històrica

La tomba de Just Cabot (1a. part)

Va ser a finals d’agost. Amb la família havíem anat a passar uns dies a París, en un d’aquells intercanvis de cases que practiquem des de fa molts anys. Cal reconèixer que enguany vam punxar: esperàvem un apartament coquetó en un districte residencial de les afores de París i vam trobar-nos enmig...
| Llengua

Per què el castellà hi sortiria guanyant en una Catalunya independent?

Darrerament, la llengua ha estat notícia. Bona cosa. Sempre és bo que discutim sobre el català i el castellà, que no ens amaguem, que siguem sincers i clars. La llengua és el nervi de la nació, aquí ens ho juguem tot. Si falla la llengua, falla tot. Jo, per exemple, tinc una relació estranyíssim...
| Política

L’independentista emprenyador

Fa uns dies vaig llegir una entrevista magnífica que li feien a Francesc Cabana al diari ARA, on distingia entre la burgesia “emprenedora” i “l'emprenyadora”, que qualificava com poruga, temorenca, amb aversió al risc, covarda i inculta. Adjectius que em vénen perfecte per parlar-vos de l’indepen...
| Memòria històrica

22 anys de la mort de Ramon Trias Fargas

(Article publicat fa 2 anys, a l’Avui, en motiu del vintè aniversari de mort del senyor Trias Fargas) Tenia vint-i-un anys. Va ser l’única vegada en la meva vida que he fet d’interventor d’un partit polític. De fet, més que d’un partit ho era d’un home a qui admirava per la seva ironia, el seu c...
| Política

Primera conferència internacional del dret a l’autodeterminació de Catalunya

Al repte apassionant de construir un Estat vol dedicar Sobirania i Justícia el primer Congrés Internacional que organitza, BULDING A NEW STATE. La jornada tindrà lloc el proper dia 3 de novembre, al palau Robert, i es composa d’unes primeres sessions matinals de treball -d’accés restringit- ...
| Política

Per Girona, tothom a treballar

Estimats amics, Sento que el meu nom hagi estat el causant d’una minúscula polèmica. Només volia comentar-vos que el que ha passat és que no ha passat res. Una anècdota irrellevant no pot fer desviar ningú del seu camí. Les properes eleccions al Congrés de Diputats són especialment importants, ...
| Política

El president Montilla al Senat

Fa uns dies els diaris van avançar que el president Montilla volia mantenir-se en la “política activa durant una legislatura més” i que la via que havia escollit, sembla, era la de ser designat senador autonòmic -elecció a la qual aspira també el Sr. Corbacho, sempre disposat a tornar a Espanya a...
| Societat

La generació del món de “Suma Zero”

“L’argument d’aquest llibre és que el sistema polític internacional ha entrat efectivament en un període de perillosa inestabilitat i canvis profunds. Al llarg dels últims trenta anys totes les primeres potències mundials han abraçat la “globalització” —un sistema econòmic que prometia elevar els...
| Política

Miquel Roca i l’ambigüitat

Diuen els diaris que la setmana passada el senyor Miquel Roca, a les jornades de Reflexió i Debat celebrades al Món Sant Benet, va fer un encès elogi de l’ambigüitat com a eina per a gestionar la relació entre Catalunya i Espanya i, en general, la vida política del país. Només així, segons ell, é...
| Societat

Tu, a què dediques la teva vida

Vaig quedar-me enganxat al programa d’El convidat, en el que Albert Om entrevistava la monja Teresa Forcades. De fet, el programa volia retratar la vida en un monestir dels nostres temps, i el que va quedar retratat són els nostres temps, vistos des d’un monestir. Vivim tan aclaparats per la xim...
| Societat

Tu, a què dediques la vida?

Vaig quedar-me enganxat al programa d'El convidat, en el que Albert Om entrevistava la monja Teresa Forcades. De fet, el programa volia retratar la vida en un monestir dels nostres temps, i el que va quedar retratat són els nostres temps, vistos des d'un monestir. Vivim tan aclaparats per la xim...
| Política

La ministra Chacón i el president Tarradellas

No sé si on la devia sentir l'amic Vicent Sanchis, però vaig llegir-li a ell la llegenda que atribueix a un alt càrrec socialista, davant d'unes eleccions generals, l'afirmació de què “si presentem un sofà, guanyem”. Bé, ja tenim el sofà de la nova temporada de tardor 2011, la senyora Carme Chacó...
| Política

Autocrítica i futur de l’independentisme

Com estan? Espero que hagin passat unes bones vacances. Entretingudes, segur. Pertànyer a Espanya és una garantia certa de viure amb un estrés permanent: reformes de constitucions, llengua, etc. En els acords de separació Catalunya/Espanya caldrà incloure una clàusula de compensació per les miler...
| Política

Autocrítica i futur de l'independentisme

Com estan? Espero que hagin passat unes bones vacances. Entretingudes, segur. Pertànyer a Espanya és una garantia certa de viure amb un estrés permanent: reformes de constitucions, llengua, etc. En els acords de separació Catalunya/Espanya caldrà incloure una clàusula de compensació per les miler...
| Llengua

La decadència de l'”Adéu-siau”

Constato un retrocés claríssim en l'ús de l'”Adéu” o l'”Adéu-siau”. Cada vegada són més i més les persones que s'acomiaden de mi dient-me “Salut”. I ja no parlem d'una benvinguda que empri el “Déu vos guard!” o l'”À Maria!”, definitivament arraconades a les golfes, al bagul de la besàvia, i que j...
| Política

La pulcritud del president Pujol

Poques coses hi ha més interessants al nostre país que seguir amb deteniment cada pas, cada paraula, cada gest que fa el president Pujol.  Sembla com si tota la seva vida s'hagués estat preparant per a aquesta trasbalsadora i tortuosa recerca de sentit del seu pensament polític, per a explic...
| Política

Onze de Setembre: és hora de guanyar

Ho sé i sóc el primer en reconèixer-ho: és tot tan cansat, és tot tan extenuant, és tot tan diabòlicament fatigant, que en algun moment se’ns passa pel cap tirar la tovallola, murmurar un: “ja s’ho faran”, girar els ulls cap una altra banda, deixar que el pensament es fongui en el no-res d’un dol...
| Política

El president Barrera, baluard de la nostra llibertat

Ha mort el president Barrera. Desolat, només puc consolar-me pensant que pocs com ell representen el millor del que s’ha vingut a dir la generació republicana: esforç, compromís, cosmopolitisme, valors ètic, unit a un patriotisme cívic i a una radical defensa per les llibertats individuals i col·...
| Política

Darrere els bàrbars de Lloret

Darrere els bàrbars de Lloret, s’amaga la costa més brava, les cales més delicades, el cel més avellutat d’un blau que es confon, a l’horitzó, amb la mar més caramelitzada i sensual de la Mediterrània. Darrere els bàrbars de Lloret, s’amaga un poble cantat per Josep Pla i Joaquim Ruyra, i per Jo...
| Política

Quan no ens ho creiem ni nosaltres mateixos

Una nació són formes i solemnitats, i una certa litúrgia. Una nació no són només una bandera i una llengua que s’agiten de tant en tant; una nació no és només una paraula, ni una pancarta que es va reciclant cada any. Una nació és tensió, ambició, exigència, convenciment. Sempre i en tot. Fins en...
| Política

Welcome to Africa, Ministro!

“Welcome to Africa”. Així, d’aquesta manera, es dóna la benvinguda a l’automobilista que arriba a l’alçada de l’Hostal del Rolls, a la Nacional II (de la seva nació, s’entén), encara al terme de Sils i a punt d’arribar al trencant de Caldes de Malavella. Un panorama que fins i tot als països afr...
| Memòria històrica

Sentís i Patxot, o realment era inevitable ser un franquista?

Aquesta setmana passada vaig visitar la Masia Mariona, a Mosqueroles, amb els amics Amadeu Cuito i Xavier Pla. El dia abans havia mort Carles Sentís. A la falda del Montseny s’alça la casa que Rafael Patxot va manar construir a finals dels anys vint. És una construcció esplèndida, de l’arquitect...
| Política

Dos Oriols i una responsabilitat

Per primera vegada en molts anys es dóna al nostre país la possibilitat de refer la trencadissa entre els dos partits nacionalistes més importants: Convergència i Esquerra Republicana. La dècada del menyspreu mutu va arrencar l’any 2000 quan l’aleshores president Pujol rebutjà l’oferta de pacte ...
| Política

Dos Oriols i una responsabilitat

Per primera vegada en molts anys es dóna al nostre país la possibilitat de refer la trencadissa entre els dos partits nacionalistes més importants: Convergència i Esquerra Republicana. La dècada del menyspreu mutu va arrencar l'any 2000 quan l'aleshores president Pujol rebutjà l'oferta de pacte ...
| Política

La “demanda d’Estrasburg” contra la sentència del TC sobre l’Estatut / Situació a 14.7.2011

Benvolgut/da amic/ga: Ja fa més de quatre mesos que no us hem posat al corrent de l’estat de tramitació de la demanda que vàrem presentar davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg (França) el passat mes de gener contra la sentència de l’Estatut de Catalunya dictada pel Trib...
| Cultura

L’últim octubre d’en Miquel Pairolí

Fa unes tres setmanes vaig visitar en Miquel Pairolí al Trueta. Estava molt prim, la malaltia era implacable, però em va rebre assegut, la mirada serena i el gest cordial i reposat de sempre. Havia de fer-li entrega de la serra d’or, el premi que havia rebut pel seu últim dietari i que ja no va p...
| Política

Oriol Junqueras i el “Team building”

Feia temps que en el món independentista no se sentien apel·lacions tan precises i contundents al consens, als valors i al treball en equip. Per això, la temperada proposta d'Oriol Junqueras, amb un nítid objectiu final, l'alliberament nacional, és una candidatura plausible, és una esperança. Só...
| Política

El factor Junqueras: per un lideratge col·laboratiu

Després de les dues últimes conteses electorals -nacionals i municipals- el missatge que la ciutadania ha enviat és claríssim: si realment l’independentisme explícit vol traduir políticament aquest espai central que ara ocupa en la societat catalana, moltes coses han de canviar. L’independentisme...
| Política

Independència i regles de joc

El senyors Comín i Elvira han publicat en aquest diari dos interessants articles escrits amb la intenció, diuen, d’unir els federalistes i els independentistes en un mateix full de ruta que, sobretot, passaria per una reforma constitucional que construís “una Espanya radicalment federal i plename...
| Política

Un dia de fúria i de vergonya

Ens aixequem d’hora. Avui he de portar la Carola Jr. a l’Hospital, a revisar el peu, després de l’operació que van fer-li. La Carola em “deixa” el cotxe però l’he d’acompanyar a l’escola. A punt d’arribar, escoltem en Basté. Una mica espès, però la Carola l’hi perdona. La deixo, i a en Guillem, i...
| Memòria històrica

Un llibre important

L’amic Lluís Duran acaba de publicar Breu història del catalanisme II, que comença allà on acabava el primer volum, la República, i que s’allarga fins als nostres dies. Però, a veure, es preguntaran vostès, per què és important?, que no hi ha desenes de llibres sobre la història del catalan...
| Política

Iceta i la perestroika del PSC

Hem viscut tots plegats aquests darreres dies un aquelarre col.lectiu passant comptes amb la funesta actuació d'ERC els últims anys (el mateix Jordi Portabella va assegurar que havien “ofès” els catalans en pactar el segon tripartit). I hem de reconèixer que alguna cosa es belluga, s'han produït ...
| Política

L’acampada del subsòl de la plaça Catalunya

Cada dia sentim a parlar dels indignats que acampen a la plaça Catalunya, però els asseguro que existeix una altra acampada, molt més interpel·ladora, en el seu subsòl. La ciutat dels prodigis, de les Olimpíades i del Fòrum de les cultures; la ciutat que va vendre la seva ànima al diable per una...
| Política

El millor moment de l’independentisme

En determinats cercles independentistes sura en l’ambient un estat de desassossec, de pansiment i malastrugança. Jo tinc una tendència exacerbada cap al pessimisme, no em costa gens veure les coses negríssimes, però, curiosament, aquest cop estic més content que en Betram Wooster un radiant dia d...
| Política

Les eleccions del dia de Santa Rita

Ahir al matí vam arribar-nos amb la Carola a la plaça de Sant Agustí. 22 de maig, Santa Rita de Càsia, i com cada any, milers de devots feien cua per per venerar la Santa i demanar-li l’impossible. És un espectacle increïble, no ho havia vist mai, i vaig tornar en estat de shock. Però no havia de...
| Política

La gran coalició independentista (1)

Diumenge, com tots els propers matins de diumenges electorals del món, votaré per la independència. I confio que les forces nacionalistes siguem majoria per desplaçar de tots els llocs que puguem les forces sucursalistes. De fet, el país, continua sota l'efecte “10 de juliol”. Els defensors de l...
| Política

El PSC i la cabra catalana

La gran notícia del mes d'abril va ser, sens dubte, la recuperació per part de l''associació Slow Food de les Terres de Lleida d'un ramat de cabres d'una varietat que s'havia donat per extingida al 2005 i que es tractava, ni més ni menys, que la nostra cabra, la cabra catalana, una raça autòctona...
| Política

La recepta del president Barrera

Òmnium Cultural va tenir la gentilesa de convidar-me el passat dia 14 d’abril a un acte per a commemorar la proclamació de la República Catalana. Vaig preparar la presentació amb el típic discurs grandiloqüent de les grans idees marc que la República Catalana comportava, la importància d’aquella...
| Memòria històrica

Fa 700 anys, Atenes va ser nostra

13 de març de 1311. A la plana de Queronea l’exèrcit dels francs, comanat pel duc d’Atenes, Gualter de Brienne, amb més de 3.000 combatents i uns 12.000 soldats d’infanteria tenen atrapat les restes de la Companyia Catalana, que els darrers anys, precisament, havien estat ajudant al duc a consoli...
| Política

1 de maig: els sindicats i l'espoli

Estem assistint a un espectacle de pura esquizofrènia: escanyats per un espoli de 22.000 milions d'euros anuals, amb un dèficit situat entre el 8 i el 10% del PIB, uns comptes econòmics heretats del tripartit molt i molt pitjors de les previsions més pessimistes, perdonin, però com pot ser que le...
| Memòria històrica

Els germans Badia, avui

El Nadal de fa dos anys vam pujar amb la meva dona a Montjuïc. Feia un dia com de primavera, fresc, barrejat amb l’olor de fulla tendra i de poncella, i potser fins i tot Mercè Rodoreda l’hauria trobat comparable al 14 d’abril. Tanmateix, les parades i celebracions oficials d’homenatge al Preside...
| Cultura

Mona, rosa, llibre

El 23 d’abril de 1931 va caure en dijous, dia que sortia la revista Mirador. El seu director d’aleshores, en Just Cabot, solia redactar per cada Sant Jordi un article sobre llibres. Aquell dijous, encara amb el record fresc del cel pur i net de la República catalana, Cabot va publicar el següent:...
| Política

Bravo per María Llanos de Luna!

He de reconèixer que la imatge de senyora “bien”, com sortida d'una mesa de la “cuestación de la fiesta de la banderita”, no et deixa indiferent. No escatima en vestuari, la senyora Llanos de Luna, diputada al Parlament del PP, que en la discussió sobre la proposició de llei de la independència c...
| Política

Les manifestacions, a la plaza de Oriente

Estem assistint a un espectacle de pura esquizofrènia: escanyats per un espoli de 22.000 milions d’euros anuals, amb un dèficit del 9% del PIB, uns comptes econòmics heretats del tripartit molt i molt pitjors de les previsions més pessimistes, perdonin, però com pot ser que les manifestacions per...
| Política

Estranyes parelles de ball

Gairebé 900.000 catalans han votat que SÍ als diferents referèndums per a la independència celebrats durant el darrer any i mig a Catalunya. Felicitem-nos-en. Els magnífics resultats de Barcelona, en la prova del 10 d’abril, sense mitjans, sense suport institucional, basant-ho tot a la voluntat, ...
| Política

10 d’abril: glòria i honor

L’Associació El Matí manifesta el seu suport entusiasta a la celebració el proper diumenge 10 d’abril del referèndum per la independència de Catalunya. En darrer paràgraf del nostre Manifest Fundacional afirma: “Com deia Coll i Alentorn, el nacionalisme és el moviment ideològic i polític que rec...
| Política

Vila d’Abadal: la història truca a la porta

“Any 50 abans de Crist. Tota la Gàl·lia està ocupada per romans… Tota? No! Una aldea poblada per irreductibles gals resisteix encara a l’invasor”. No sé ben bé perquè, però la situació actual d’aquests últims anys en el si d’Unió Democràtica -partit que m’estimo com si gairebé fos el meu- em reco...
| Política

El diputat Joan Herrera es queda a casa

Mai no li agrairem prou al referèndum per a la independència que estigui posant les coses i les gents al seu lloc. A un costat, els que creuen en la llibertat i la democràcia i que aniran a votar o han votat; a l’altre, vostès mateixos hi posin el qualificatiu que els vingui de gust, els que mani...
| Política

La senyora de Gispert ens deixa sols

La senyora Núria de Gispert acaba de fer unes declaracions confirmant que no votarà el proper diumenge 10 d’abril per a la independència del país del qual ella és la presidenta del seu Parlament. La Molt Honorable Presidenta ha argumentat que: “em costa molt diferenciar el meu vot a títol person...
| Llengua

Honorable Manent

Tot i que l'havia visitat puntualment per uns dubtes sobre uns estudis que estava fent, no vaig “conèixer-lo” de debò fins que, a través de les arts conspiradores de Jordi Amat -il·lustre deixeble de Manent en aquest vell ofici-, em va trucar un dia per oferir-me la publicació de les seves memòri...
| Política

La capacitat autodestructiva dels catalans

La nostra capacitat autodestructiva no té límits, o jo no sé veure’ls encara. La gàbia en què l’autonomia ha convertit Catalunya genera una sèrie de comportaments que només es deuen trobar en alguna tribu caníbal de l’Amazònia. Nosaltres no portem parracs que ens tapin els baixos però ho compense...
| Política

De Duran Lleida al professor Boix

Reclosos en la gàbia en què l’autonomia ha convertit el nostre país, hi ha qui pensa amb serenitat, globalment i estratègicament, quina podria ser la porta per sortir-ne. El professor Carles Boix, catedràtic de ciències polítiques a la Universitat de Princeton i membre de l’Acadèmia Americana de ...
| Política

De Duran Lleida al professor Boix

Reclosos en la gàbia en què l'autonomia ha convertit el nostre país, hi ha qui pensa amb serenitat, globalment i estratègicament, quina podria ser la porta per sortir-ne. El professor Carles Boix, catedràtic de ciències polítiques a la Universitat de Princeton i membre de l'Acadèmia Americana de ...
| Política

14-14-14: La nostra hora, l’hora de la República Catalana

El 14 d’abril de 2011 farà 80 anys que Francesc Macià va proclamar la República Catalana. Avui, som molts els que ens sentim hereus d’aquella República Catalana, dels valors cívics i ètics del republicanisme i del catalanisme, de l’austeritat, de la virtut civil, de la igualtat i la llibertat. I...
| Política

Més sobirania i més justícia: comencem amb la conferència “El catalanisme que no coneixem”

(Text enviat als associats de Sobirania i Justícia) Benvolguts/des, Vull agrair en primer lloc a tots els assistents en la darrere Assemblea de Sobirania i Justícia que fessin confiança al nou equip de la Junta. És un honor prendre el relleu dels companys que fins ara han estat al davant de la ...
| Cultura

El cardenal Mazzarino i els polítics catalans

Psss, psss! Havia ocupat, com sempre, una de les tauletes de final del jardí romàntic. Era un costum que m'havia quedat d'aquelles tardes que havíem passat junts. Fins i tot ara demanava, jo també, un te amb un nuvolet de llet, com si així pogués reviure la tortuga de l'Ateneu i les seves de...
| Memòria històrica

I què se’n va fer, del primer alcalde republicà de Granollers?

Esteve Camillo va guanyar les eleccions municipals de 1931 i de 1934 “Cada vegada que arribo a Granollers i encara En Joan de les Vueltas no m’ha tornat el canvi, sento dintre la caixa del pit el cor que em bat com un picarol romàntic que toca a festa”. No puc dir que senti el mateix que Manuel ...
| Memòria històrica

50 anys sense Just Cabot

El crític més mordaç i temible, l’home que en lloc d’escriure frases semblava encadenar fórmules químiques dels àcids més corrosius, l’intel·lectual incorruptible que si s’hagués mossegat la llengua hauria caigut mort a l’acte, Just l’injust, l’autor del memorable aforisme: “Costa tan poc no lleg...
| Política

Les trampes del debat de la independència

Arran del debat que haurà de produir-se al Parlament sobre la independència, sorprèn que una de les opinions que més se senten aquests dies en moltes tribunes d'opinió del país sigui la dels xantatges, manipulacions i trampes que, diuen, suposa la proposició de llei que ha presentant Solidaritat ...
| Societat

Crònica d’un robatori al Metro

Tornàvem amb la Carola d’assistir a un concert que havia fet a Santa Maria del Mar el Princeton High School Chor, de visita a Catalunya. La seva última cançó, “Rossinyol”, en un català perfecte, ens havia posat la pell de gallina. Hem travessat la plaça de Sant Jaume, ple de gent per les festes d...
| Política

President Mas, de què dubteu?

Una ombra freda ens ha glaçat el cor. Fa una setmana vau pronunciar-vos que dubtàveu de la conveniència d’anar a votar el proper dia 10 d’abril. Amb tot el respecte, però President, perdoneu, de què dubteu? En uns moments en què la nació bull, en què milers de catalans s’han anat comprometen arr...
| Política

President Mas, de què dubteu?

Molt Honorable senyor, Una ombra freda ens ha glaçat el cor. Fa una setmana vau pronunciar-vos que dubtàveu de la conveniència d'anar a votar el proper dia 10 d'abril. Amb tot el respecte, però President, perdoneu, de què dubteu? En uns moments en què la nació bull, en què milers de catalans s'...
| Memòria històrica

Quatre dies d'abril tenyits d'independència. Crònica política de la República Catalana, del 14 al 17 d'abril de 1931

“En Macià és l'únic home que té una política. En Macià és la nostra única esperança. En Macià és sobretot l'home que porta avui la política amb suficient passió per tenir de Catalunya un coneixement exacte. No cal entrar en més explicacions” (Josep Pla, Necessitat del Front Únic, Butlletí de Cata...
| Política

Els cascadians abans que nosaltres

L’amic Francesc Codina, al seu facebook, ha penjat un enllaç a l’Avui de diumenge que fa referència a un article d’investigació publicat a la revista Time fa pocs dies. S’hi parla dels aspirants a ser algun dia nous estats del món. La majoria els coneixem: Escòcia, el País Basc , el Tibet, el Que...
| Política

Per què hem presentat la demanda a Estrasburg?

Perquè en la nostra tradició jurídica de tants segles, en els drets pels que van lluitar els nostres avantpassats, es diu «CADA NACIÓ ESCULL LA SEVA PRÒPIA LLEI» ( procedent de l'Usatge «Unaqueaeque gens”) Perquè creiem que durant la tramitació del recurs del PP al Tribunal Constitucional sobre ...
| Societat

La veritat oculta d’un viatge a Estrasburg (i 2)

Una de les decepcions més importants que avui tens quan viatges és que no et pots endur els sabonets de les habitacions dels hotels. Amb aquella il·lusió que hom arrambava tots els gadgets que trobava en els banys i ara per les maleïdes mesures de seguretat dels aeroports els has de deixar allà, ...
| Societat

La veritat oculta d’un viatge a Estrasburg (1)

Sona l’alarma a ¾ de 7. Com sempre, s’aixeca primer la Carola i procura anar despertant els nens. Una feina més difícil i esgotadora que presentar una demanda a Estrasburg – i que cal fer cada dia-. Mentre acabo de preparar els entrepans, un SMS ens avisa que hi ha hagut filtracions, la ràdio en ...
| Societat

El biquini d'Ursula Andress

"Els cossos poden ésser opacs, transparents o excel·lents, com el de l'Ursula Andress". Hi ha algú capaç de discutir-li al Perich aquesta afirmació? Al gris mite espanyol de les sueques, l'Andress es planta, contundent, en la defensa dels valors centreeuropeus. Perquè tot i de pares alemanys, Urs...
| Cultura

Nadal és Folch i Torres

Superat el mezzo del cammin di nostra vita, els Nadals agafen un to més gris i absent, de color de boira bullida Quan resulta que els teus fills decideixen no anar a la missa del gall sinó fer el pollastre directament, o t'acabes trobant sol a casa, amb la teva dona, la pobra, la nit del dia de R...
| Societat

Nadal amb James Stewart

El Nadal a casa comença menjant torrons per la Immaculada i s’acaba desant el pessebre per Sant Sebastià. Sospito que som poc ortodoxos, però és així. Pel mig passa una mica de tot: quan hem tingut sort, hem anat a escoltar el Messies participatiu (amb el moment gloriós del For unto us a Child i...
| Memòria històrica

Ruta de l’exili i concert de Nadal (dissabte, 18 de desembre)

Per si a algun matinaire pogués interessar-li, dissabte 18 de desembre organitzem una Ruta de l’Exili, amb la voluntat de recordar i visitar alguns dels llocs emblemàtics de la tràgic ruta de l’exili que moltes famílies catalanes van haver d’emprendre el gener de 1939. L’Agenda que seguirem és l...
| Política

We, the people of Catalonia

Tristíssim el país que ni pot decidir els dies que vol fer festa i els que no. I que es veu obligat a celebrar l’artefacte que el té tancat a la gàbia. L’absoluta demència d’aquesta setmana de ponts, de pèrdues milionàries i humiliacions polítiques, hauria de servir per treure’n alguna lliçó. Ess...
| Política

Eleccions 2010: guanyadors i perdedors

Titulars: Victòria aclaparadora i inapel·lable de Convergència i Unió, bon resultat del PP i entrada amb força de Solidaritat. 2. Debacle monumental dels partits del tripartit, que fins i tot fa forat en Iniciativa, que semblava que podria sortir-se’n. Ciudadanos no assoleix les expectative...
| Política

Per una gran victòria nacionalista

A aquestes alçades, què volen que els digui, el peix ja està tot venut, lluços i congres inclosos. La majoria dels simples votants convergents, republicans, solidaris i reagrupats ja tenim decidit el vot. Crec que coincidim en l'essencial, és a dir, en la independència. I en canvi, diumenge votar...
| Política

Oferta d’última hora: 2×1, multipliqui el valor del seu vot

Cansat de què sempre el seu vot sigui només un miserable vot,com el de la veïna del segon primera? Farta que la seva butlleta valgui igual que el de la seva sogra? No li agradaria multiplicar el valor de la seva llista electoral, i deixar enrere els seus cunyats? Tenim la solució. Amb la inde...
| Política

L’inútil vot útil

Comença la darrera setmana de campanya i, conseqüentment, s’intensifiquen les crides al mític vot útil, des de totes bandes. Es veu que és una categoria de vot especial, màgic, irresistible. És com un vot de champions versus un de regional preferent. Gaudeix d’una aureola de vencedor. Tots els ca...
| Política

O tripartit o independència?

Flota en l’ambient una teoria que, des de les tesis nacionalistes, força el debat cap a la pregunta: o tripartit o independència, en totes les variants possibles (o sortir del pou o independència, o recuperar l’economia o independència, etc). Es tractaria, doncs, d’acorralar al votant catalanista...
| Cultura

Humor s’escriu amb H d’Evelyn Waugh

Àcid, sec, sofisticat, irònic, autoparòdic, cruel, antisentimental. I aquí ens quedarem perquè si intentar definir l’humor demostra, segons el mestre GK. Chesterton, “una greu falta d’humor”, imaginin-se si provéssim de fer-ho amb l’humor anglès. Il·lustrar el que ens sembla còmic, els paràgrafs...
| Política

La fractura social

El gran argument, la base ideològica sobre la que es va construir el gran artefacte del tripartit era, per part d'ERC, que calia acostar el PSC a posicions catalanistes i que la unió de les esquerres plurals garantia la cohesió civil de la societat catalana, autèntic tòtem venerat per la nostra c...
| Llengua

La decadència de l'”Adéu-siau”

No sé vostès però jo constato un retrocés claríssim en l’ús de l’Adéu o l’Adéu-siau. Cada vegada són més i més les persones que s’acomiaden de mi dient-me “Salut”. Ja no diguem una benvinguda que empri el Déu vos guard! o l’À Maria!, que semblen ja arraconades a les golfes, al bagul de la besàvia...
| Memòria històrica

Per un nou Prats de Molló

4 de novembre de 1926. Era el dia fixat, després d’haver-lo hagut d’endarrerir gairebé dos mesos, ja que l’11 de setembre el grup no estava preparat. Els 500 homes reclutats entrarien a Catalunya en dues columnes: un primer grup, comandat per Martí Vilanova, tiraria pel coll d’Ares; l’altra colu...
| Llengua

Joan Solà, Ciudadanos i el PP

En un país amb una llengua i una cultura pròpies hi ha qui es passa tota la vida esquivant-les, alguns, fins i tot odiant-les i anhelant la seva fi. Són a la vora, entre nosaltres, tots en coneixem uns quants exemples. Abunden especialment a la zona alta de Barcelona i en barris benestants de tot...
| Política

Cap a la independència amb alegria

Després d’una setmana horrible, amb la pèrdua de l’honorable Joan Solà i l’ ofensiva brutal contra la llengua des de Madrid i des del nostre mateix país, m’arriba aquesta tarda el LIP DUB per a la Independència gravat a Vic.  I penso que ens va molt bé aquesta alegria, amb l’abraçada dels j...
| Política

Los que se quieren quedar

A vegades es necessita un toc de genialitat per fer les coses senzilles i entenedores, clares i transparent com un vas d’aigua. El President Montilla ha estat de viatge a Madrid. De totes les ciutats que conec, és l’única que genera en els individus que la visiten un procés de lil·liputització i...
| Memòria històrica

“Día de la raza”, però quina raça?

Aquest any 2010, Mèxic, Argentina, Bolívia, Colòmbia, Xile i Veneçuela celebren els seus primers dos cents anys d’independència. L’any que ve arriba el torn a Paraguai i en la segona dècada del mil•lenni Perú, Brasil, Equador i Uruguai. A mitjans del segle XXI, El Salvador, i Cuba, que haurà d’es...
| Cultura

Hores angleses (2): els Tudor, el cardenal Wolsey i Thomas More

Arran de la visita anglesa d’aquest estiu, i després d’haver vist Orgull i Prejudici quatre vegades, he repescat la sèrie Els Tudor, que va emetre no sé quin canal privat fa anys i que ara es pot veure a TVE. Se n’abstinguin. A internet, en un web d’aquests que pots veure pràcticament totes les s...
| Llengua

Una Catalunya en castellà

Visita a l'exposició de l'Espai Betúlia a Badalona, “Pompeu Fabra, una llengua per a tot i per a tothom”. Vostès sabien que el Mestre va viure des de 1912 a Badalona, un cop va tornar de Bilbao i fins que va haver de fugir a l'exili? Doncs un grup de badalonins s'ha encaparrat en recordar-nos-ho....
| Política

Torna el “nacionalismo de élite”

No es pot negar que els espanyols tenen en nosaltres una font inesgotable d'inspiració. És un fet que hem valorat poc i que caldria reivindicar com un dels nostres actius més notables. Els mantenim frescos i eixorivits, nosaltres, als espanyols. Hauríem de sentir-nos-en orgullosos. Em refereixo ...
| Política

Per què Tremosa té raó

Hom assisteix estupefacte a les ires de l’estranya coalició de les forces socialistes amb els opinadors políticament correctes contra el senyor Ramon Tremosa, per unes declaracions més que raonables on posava el dit a la nafra alertant d’aquest franquisme que no acaba mai. Només per la barroera ...
| Política

Pàtria

Durant molt de temps, durant massa temps, fins la paraula “pàtria” ens l’han volgut fer avorrir i amagar, com un fruit inabastable, verinós, prohibit. Uns, perquè els sonava burgesa i reaccionària; uns altres, perquè la seva pàtria té vocació imperial i vol acabar amb la nostra. Gairebé se’n surt...
| Política

Ganivetades independentistes

Ben trobats. Com ha anat l'estiu? Ja ho veuen, semblava que hauríem d'avorrir-nos i ha acabat representant-se davant nostre un dels més grandiosos espectacles que es poden donar a la Catalunya d'avui: ganivetades independentistes, a plena llum del dia i gratuïtament. Un espectacle total i en 3D. ...
| Societat

Hores angleses (1): Les Cabinet War Rooms de Churchill

Ben trobats. Com ha anat l’estiu? Tot bé? Jo, per la meva part, estic en condicions d’assegurar-los que l’he sobreviscut. No es pensin, no és poca cosa vist com les gastem els independentistes en aquest país. Un soldat alemany de la trinxera més feta pols tenia el doble de probabilitats de sortir...
| Política

El que va del ministre Corbacho al senyor Mas

Fa uns dies, el ministro de Trabajo e Inmigración, Celestino Corbacho, afirmava que “la España federal que defiende el PSC no ha quedado cuestionada por la sentencia del Estatut. Es más: sigue totalmente vigente” i que el futur de Catalunya “está ligado con España, y para que España no retroceda,...
| Política

Els “impermeables”

Un dels fenòmens que més m’apassionen del nostre país és la convivència amb els impermeables. En un país amb una llengua i una cultura pròpies hi ha qui es passa tota la vida sense interessar-se’n gens, alguns, ans al contrari, odiant-les. Són a la vora, entre nosaltres, tots en coneixem alguns. ...
| Cultura

Carmaniu en pilotes

Van ser uns dies terribles. Jo patia per la pobra tortuga de l’Ateneu. Mentre es preparava la manifestació del 10 de juliol, Espanya anava guanyant partits del Mundial un rere l’altre i l’estocada final –fins el 2012 podem seguir utilitzant la terminologia taurina- es preveia devastadora. No se’m...
| Política

Els increïbles homes mosca del PSC

Una de les principals característiques d’aquests temps és la vulgaritat dels nostres polítics. Ja ni la hipocresia manté un cert nivell ni, molt menys, protocol. Hem convertit el Parlament de Catalunya en el més inútil dels Parlaments del món: ja no és que no pugui decidir com vol que sigui el se...
| Política

Escac: Independentistes juguen

“Si som, siguem i, si no som, deixem-nos de somnis, de records i de follies”. Sempre m’han agradat aquests versos de Climent Forner, del seu Plany per Catalunya, i em semblen avui més vigents que mai. Mirin, jo havia escrit un article teoritzant sobre el canvi d’hegemonies en el moviment catalan...
| Política

La nostra “finest hour”

Ha arribat l’hora. A tots les nacions els arriba la seva “finest hour”, el moment sublim, on gràcies al coratge i la valentia del poble, tots els somnis són possibles. Sentim arribar de nou una nova hora, la nostra, l’hora de tots els catalans. I sabem ja que només depèn de nosaltres. Aquesta t...
| Política

L’aquelarre independentista del senyor Duran i Lleida

He de confessar-los que vaig dubtar de la conveniència d’anar o no a la manifestació de dissabte que ve. Però passat el moment d’incertesa inicial, poc a poc m’he anat adonant dels avantatges d’assistir-hi. De fet acaba d’expressar-ho molt bé el senyor Duran, que aquest diumenge ha “advertit” qu...
| Política

“No pasará nada” (Alfonso Guerra)

Amb bombes, ribots o sentències, depenent del moment, Espanya defensa la seva sobirania amb ungles i dents, tal i com, d'altra banda, solen fer els estats. L'última novetat en la implacable història de defensa de la indisolubilidad de la unidad en la que estem ficats és que, ara, a militars i pol...
| Política

Glamur i independentisme

Cal reconèixer-ho. Els independentistes de demà a l’hora de l’esmorzar (hi ha tantes classes diferents que cal anar trobar noms per a totes elles) som poc glamurosos. No admet discussió, és un fet universalment acceptat , tal i com era, en el temps de Jane Austen, que un home solter, en possessió...
| Política

L’era pujoliana

Si alguna cosa defineix l’era pujoliana per damunt de totes les altres és la seguretat. Sota la presidència de Jordi Pujol vam sentir-nos segurs, protegits, com si efectivament forméssim part d’una “heimat” d’una manera natural. Ens era enormement fàcil bandejar qualsevol especulació que ens desc...
| Societat

De la balena a la Sagrada Família

Senyors, el que no havia de passar ha passat. L’esquelet de balena que penjava al sostre del Museu de Ciències Naturals de Barcelona s’ha trencat quan estava sent desmuntat per ser traslladat de l’actual seu, al castell dels Tres Dragons de la Ciutadella, a la nova, ubicada a l’Espai Blau del Fòr...
| Societat

Dos guanyadors i dos perdedors

Nit electoral a can Barça. Hi ha dos resultats clars: 1. Victòria aclaparadora i inapel•lable de Sandro Rosell i espectaculars resultats de la candidatura d’Agustí Benedito. 2. Debacle monumental dels candidats més connectats amb el laportisme i sobretot de Jaume Ferrer, el successor fallit. A...
| Societat

Èpica Benedito

Des de sempre que el Barça ha representant un projecte polític. Fa ben pocs dies, per exemple, la televisió del club passava un documental sobre el president Josep Sunyol, assassinat pels feixistes, en el que vaig tenir l’honor de participar. Sunyol fou un personatge singular. Empresari i polític...
| Política

El sentit d’estat de les formigues catalanes

Una sobretaula a la Fonda Europa té, sempre, conseqüències. Generalment, són positives, perquè a l’hostal d’en Parellada només s’hi pot anar amb bona companyia, gent d’un cert gust i d’una educació contrastada. Hi ha alguna cosa de selecció natural a les nostres fondes que cal no desaprofitar. D...
| Memòria històrica

Una làpida per a Eugeni Xammar

“Jo no sóc historiador ni periodista, però un dia, sense voler, em vaig trobar remenant uns papers vells. Perseguia qualsevol dada que pogués trobar d’un periodista que va viure seixanta anys fora de Catalunya però que mai no va deixar de pensar-hi ni un instant. Parlava set idiomes perfectament,...
| Societat

Dues victòries: Lliga i Diagonal

Hi ha cap de setmanes memorables. Per exemple, aquest darrer. Al migdia coneixíem l’estrepitosa derrota de l’alcalde de Barcelona en el seu referèndum sobre la Diagonal; al vespre, es desfermava l’eufòria del triomf d’un esforç col·lectiu. És difícil trobar equivalents contemporanis a l’esgarrif...
| Política

Tots els matins del món

Fa uns anys Pascal Quignard publicava un petit assaig destinat a fer-se cèlebre arran de l’adaptació cinematogràfica d´Alain Corneau. Amb música de Marin Marais interpretada per Jordi Savall, “Tots els matins del món” es convertí en una lliçó de música inoblidable. Durant més d’un any, El Matí h...
| Política

Les “grotesques” derives independentistes de CiU

Sorprenents, per la seva contundència, les declaracions ara fa una setmana del Sr. Santi Vila, alcalde de Figueres i cap de llista de CiU per Girona a les eleccions nacionals de la tardor, i que eren recollides per aquest digital. El Sr. Vila va assenyalar a Europa Press que enyorava “un catalan...
| Memòria històrica

65 anys de l’alliberament de Mauthausen

Els amics de l´Associació Memòria i Història de Manresa (www.memoria.cat), m´han fet arribar un email que voldria compartir amb tots els lectors d´El Matí: “Milions d’homes foren assassinats perquè estimaven la llibertat; moriren tots perquè la humanitat pogués viure”. Són paraules de Joaquim A...
| Política

El “sector catalanista” del PSC

De tant en tant torna la llegenda urbana de què existeix un sector catalanista al PSC. És com allò dels cocodrils a les clavegueres o de l’explosió d’una pròtesi en ple vol a una coneguda presentadora madrilenya. El rumor arriba a escampar-se tant que sembla que hagi existit. Per exemple, darrer...
| Política

El “passing shot” del President Montilla

Setmana memorable del President Montilla. Començàvem amb la seva “enèrgica” protesta per tot el drama del Tribunal Constitucional –que com passa amb les protestes socialistes, ni ha servit ni servirà absolutament de res- , continuàvem amb l’apoteòsic enterrament al franquista Samaranch (amb les j...
| Cultura

Es pot saber què fan llegint aquest article?

El 23 d’abril de 1931 va caure en dijous, dia que sortia la revista Mirador. El seu director d’aleshores, en Just Cabot, solia redactar per cada Sant Jordi un article sobre llibres. Aquell dijous, encara amb el record fresc del cel pur i net de la República catalana, Cabot va publicar el següent:...
| Política

Carles Boix, escollit membre de l´American Academy of Arts & Sciences

Poques notícies tan importants com aquesta corren el risc de passar desapercebudes. L’amic Carles Boix, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Princeton ha estat escollit nou membre de l´American Academy of Arts & Sciences, entitat fundada el 1790, i que en aquests 230 anys d’...
| Política

Profunda sensació de província

Sovint no calen ni grans decisions de Tribunals Constitucionals ni abracadabrants articles de la premsa espanyola a Catalunya per adonar-se del pou provincià en el que (mal) vivim. Mirin, si els sembla, repassem aquest darrer cap de setmana. En primer lloc, el núvol del volcà islandès. A tot el...
| Política

“Corasón loco” socialista (o ball a l´envelat de Pinós)

Fa uns dies, la Sra. Rocío Martínez-Sampere, diputada del PSC, publicava a l´Avui un article de la Catalunya optimista i riallera que va titular “Tots som catalanistes”. Contràriament al que podia pensar-se en un primer moment, no era un article d´humor. També aquest cap de setmana hem pogut torn...
| Política

El retorn de Patrícia Gabancho

Feia un dia de primavera deliciós i la tortuga practicava els seus exercicis de marxa habituals sota la palmera. Si un s’hi fixava atentament, podia percebre com movia la cua. Estava eufòrica i cantussejava una vella melodia d’Emili Vendrell. - És per la primavera o és que s’alegra de veure’m? –...
| Política

President Pujol: sí als referèndums per a la Independència

Presentació interessantíssima d’un llibre interessantíssim: Breu història del catalanisme I, de Lluís Duran, feta ahir dimecres 7 d’abril a Òmnium Cultural. He pres algunes notes que voldria compartir amb els lectors d´El Matí, pel seu interès polític indubtable. Ponents de luxe: Al costat ...
| Societat

La pell freda del Director Comercial

“L’emoció més antiga i més intensa de la humanitat és la por; i la més antiga i més intensa de les pors és la por al desconegut”. Aquesta és una cita clàssica de HP Lovecraft, un dels grans mestres del terror. Però la seva no és una literatura de Freddy Krueger ni de Chucki, el ninot diabòlic, si...
| Societat

La vida de color de rosa del cap de Recursos Humans

El concepte de clima laboral o clima organitzacional ha anat guanyant rellevància en el camp del management. Entres en qualsevol empresa, obres la porta del departament de Recursos Humans i 10 a 1 a que el seu Director està parlant de “cuidar”, “millorar” o “gestionar” el clima laboral. I sinó de...
| Societat

Matí de management. Els executius efímers

Nota: El passat 16 de març va fer 3 anys exactes que vaig ser executat a l’alba. Després de 18 anys treballant en una empresa d’assegurances, els nous propietaris, una multinacional amb seu a París, van decidir prescindir dels meus serveis. Van tenir l’elegant detall d’afusellar-me mentre em trob...
| Memòria històrica

Honorables. Josep Maria Torra i Noguer, l'últim honorable

Estimat avi, Quina alegria enviar-te aquesta carta després de tants anys! Com estàs? Com va tot? Ja veus, avui tenia un estona –de fet, me’n sobra, el temps, darrerament- i he pensat en escriure’t unes ratlles. Qui podria ser l’últim honorable millor que tu? Perdona, t’he de situar. Fa gairebé ...
| Política

El cadàver del tripartit estès damunt la neu

Jean Lipman-Blumen a La fascinació pels líders tòxics: per què seguim als caps destructius i als polítics corruptes i què podem fer per sobreviure’ls, realitza una aportació notable en l’estudi dels individus devastadors i incompetents en els seus països i organitzacions. Per a la Sra. Lipman-Blu...
| Cultura

Sant Dalmau Moner, la puresa de l´anacoreta

“I pujant damunt l’altar del sepulcre del cos de sant Dalmau, portant a les seves mans dues claus i havent obert amb elles una portà de fusta que formava part del retaule del mateix altar que com si fos un armari es tancava i s’obria, i estenent el braç dret, i ficant la seva mà dreta, sense que ...
| Memòria històrica

Antepenúltim honorable. Francesc Cambó

Honorable senyor, Fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de retrobar-me amb el vostre llegat dipositat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a la muntanya de Montjuïc, la mateixa que vós i Puig i Cadafalch vau entossudir-vos a urbanitzar per fer-la servir d´aparador d’una exposició universal ...
| Política

Només ens uneix el sí

Diuen que va haver-hi un temps on en aquest país es discutia de política i no es polititzava la discussió, diuen que el patriotisme s’imposava al tacticisme i mai a l’inrevés, diuen que es primava per sobre de qualsevol altra consideració el respecte degut al dret a la intimitat de les persones i...
| Política

De pacte en pacte fins a la independència final

Encara a l´UVI recuperant-nos de la negociació pel finançament de Catalunya, amb les seqüeles que estan per veure de la sentència de l’estatut, rebolcats en la darrere tramitació dels pressupostos, i en canvi en un enlluernador exercici de malabarisme polític el Sr. Duran i Convergència i Unió ac...
| Política

Goigs a llaor d'El Matí Digital

Un diari digital va ser el centre del món Un diari digital, va ser el centre del món. I quin es el secret? -Es preguntava tothom- Els articles més bonics? El sentiment? La poesia? Anar sempre a l’atac? Buscar sempre la ironia? És el joc en equip? O les estrelles invitades? No serà la sincer...
| Política

Dies de passió reagrupada

Veuran, un ha donat la cara per Reagrupament quan les coses anaven bé i un dóna la cara, i les explicacions, per Reagrupament quan el vent es gira d’esquena. I encara que hom s’hagi acostumat a navegar a contra vent, cal reconèixer que aquesta vegada la tramuntana bufa forta. Uns milers de catal...
| Memòria històrica

Viatge al centre de Melcior Comes

Sagarra era un glop de xampany que feia pessigolles al coll; Rovira i Virgili, ens descobria un món que ell feia més immens encara; Crexells, el rigor noucentista aplicat a l’economia; Soldevila, el fràgil vol d’una oreneta els primers dies de primavera; Bofill i Matas, posant potes enlaire el ...
| Política

Som majoria, i jo sense adonar-me’n

Em facin el favor d’agafar qualsevol de les enquestes que es van publicar l’any passat. En totes, l´independentisme, com a mínim, representa un 30% dels enquestats, passant pel 40 i fins arribar en una al 50%. És a dir, som majoria. I jo sense adonar-me’n. I vostès? El veuen vostès aquest 30 o 4...
| Política

Definitivament, em reservo l’ambaixada de la República Catalana a Suïssa

Uns dies a Suïssa. Entossudits en què algun dia ens trobem el pis cremat i fet pols, la família Torra persevera en la seva política d’intercanvis de cases. La cosa va així: tu poses un anunci del teu pis en alguna web de Home Exchange, amb fotos i comentaris com “centric and charming apartment”, ...
| Cultura

Conte de Nadal: Les butxaques de Maria Garriga

Tota una vida cosint i treballant, de dia i de nit, al portal de l’entrada de casa o a la llum d’un quinqué, amb les butxaques de la bata sempre plenes de fils i agulles i botons i cintes de colors que s’enredaven amb caramels i regalèssies, anissos i pegadolces, les llaminadures que tenia sempre...
| Memòria històrica

Honorables. Joan Coromines. Ardida pàtria

Benvolgut senyor Coromines, Els Evangelis en grec, les Confessions, de sant Agustí, en llatí; les obres completes de Dante, en italià; els Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe, en alemany; les obres completes de Shakespeare, en anglès; un volum de les tragèdies d’Eurípides, en grec;...
| Política

La cacera a l’independentista

Recapitulem: miops, feixistes de barretina, descerebrats, demagogs, secta, nazis, populistes, etc. S’ha obert la veda contra l’independentista i disparen. Disparen des de tot arreu, des del camp socialista fins als unionistes “catalanistes”, els grans estrategs en mantenir el país al bany maria, ...
| Memòria històrica

Honorables. Lluís Nicolau d'Olwer, la lluita per la la llibertat i la cultura

Benvolgut senyor Nicolau d’Olwer, Porto setmanes barallant-me amb vós. Entenguem-nos, vull dir llegint els vostres llibres i les cartes que han anat editant-se després de la vostra mort, visitant els arxius de l´IEC i de Montserrat, intentant entendre-us, la vostra manera de pensar, la vostra tr...
| Llengua

Quin deteriorament!

No falla mai. Quan quedo amb en Jordi Cortada sé que en algun moment de la conversa, sigui parlant de política, de llibres o del grup de nois i noies que parlen en castellà que ens acabin passant per davant, perquè a Barcelona sempre t’acaba passant per davant un grup de nois i noies que parlen e...
| Memòria històrica

Honorables. Josep Pla. Fondre llengua i poble

Estimat Pla, No us diré pas que sou un barra, com va atrevir-se un dia en Xammar, però sí que convinguem que un de nosaltres dos hauria pogut escriure. Més aviat vós, francament. I ja que no heu tingut la gentilesa de comentar-me encara què us havia semblat el llibre de l’Enric Vila, jo tampoc n...
| Política

Salvador Sostres i la independència

Conec al Salvador Sostres des de fa més o menys un any. Entenguem-nos, ja no me’n recordo des de quan la meva vida comença cada matí llegint la seva columna de l´Avui. Em refereixo aquí a conèixer-lo personalment. Se n’anava de viatge de noces i, gràcies a l’Enric Vila que li va parlar de mi, em...
| Memòria històrica

Honorables. Prat de la Riba, la terra, la Pàtria

Molt Honorable senyor, “Cada any la natura ens dóna una imatge viva del que és el renaixement d’un poble. Cada any l´hivern estronca la circulació de la vida, deixa nues de verdor les branques, cobreix la terra de neus i de gebrades. Però la mort és aparent. Les neus de les muntanyes es fonen i...
| Cultura

Torna Don Camillo!

Ja em perdonaran aquests cincs minuts publicitaris, però jo no tinc la culpa d’editar llibres que m’estimo molt. La primera novel·la de Guareschi que va caure a les meves mans va ser El destí es diu Clotilde. Corria per casa i un dia el pare em va suggerir de llegir-la. “Riuràs”, em va dir. I ti...
| Cultura

Wodehouse day

Amics matinaires, Avui dijous és un dia important. Mig món s’atura la respiració i l’altre mig ja no s’aguanta més i esclata a riure. Avui se celebra el “dia Wodehouse”, el 118è aniversari del seu naixement. I El Matí no pot sinó adherir-s’hi i convidar a tothom a celebrar-ho com Déu, i Lord Ems...
| Política

El ridícul de Catalunya

El Sr. Lluís Maria de Puig, president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, institució de gran prestigi i activitat, ha declarat que “és pràcticament impossible” que el tribunal d’Estrasburg “admeti a tràmit” un recurs o que l’Eurocambra “intervingui” per “reprendre” la justícia espa...
| Memòria històrica

Honorables. Pompeu Fabra. La tasca i l’esperança

Estimat Mestre, Jo no sabia res. I menys encara d’aquell Bibliobús. Però des de feia alguns anys, quan m’havia entusiasmat amb la lectura d’Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili, i les Memòries d’en Xavier Benguerel, em rondaven les mateixes preguntes:...
| Política

Carrasco i Formiguera votaria que sí

El nostre país és tan bèstia que tot es repeteix. L’any 1922, impulsat pel CADCI, el sindicat catalanista, es van proposar la celebració de referèndums als Ajuntaments de Catalunya sobre el Manifest “Catalunya-Nació” a favor de la identitat catalana. Gairebé un 60% van adherir-s’hi –un 75% de la ...
| Política

Per què sóc d'El Matí i de Reagrupament

Em comentava l’altre dia un bon amic, com pots estar a El Matí i a Reagrupament alhora?. No vaig dubtar: “La manera natural d’expressar-me políticament estant a El Matí, per mi, és votant Reagrupament”. Si em permeten, potser és un bon moment per desenvolupar una mica més el tema. Ha arribat un ...
| Memòria històrica

Honorables. Ferran Soldevila. La història d´una nació

Benvolgut professor Soldevila, Hi ha una llum i una estació que li van esplèndidament bé al petits jardins de Barcelona, no us sembla?. A primera hora del matí d’un dia de tardor, amb la llum vagament descolorida d’unes hores mandroses i el gebre ensenyorit de les entranyes de les plantes i flor...
| Memòria històrica

Honorables. Just Cabot. El segrest de la intel·ligència

Car Just, estimat Cabot Dir-vos que m’estranya no haver rebut una resposta vostra potser ho judicaríeu impertinent. No ho faig, doncs, tot i que he de confessar-vos que durant aquests mesos que han passat des que van sortir publicades les vostres cartes aplegades per en Valentí Soler (El periodi...
| Memòria històrica

Honorables. Josep Trueta. L'Esperit d'un científic

Estimat doctor Trueta, Ara fa uns mesos vaig començar una petita investigació sobre els Premis Nobel catalans. Millor dit, sobre la inexistència de Premis Nobels catalans. Cap dels nostres compatriotes no l’ha obtingut. No us resulta estrany? Som els catalans un poble més estúpid que els altres ...
| Memòria històrica

Honorables. Carles Pi i Sunyer. Un polític noucentista?

Honorable senyor, Deia un autor tan apreciat per vós com Ciceró: “És de l’estimació i de la benvolença dels ciutadans que hauries d’envoltar-te, no pas d’armes”. D’aquesta manera s’adreçava el tribú més famós de Roma al seu enemic, Antoni, en un dels catorze discursos que va redactar contra ell ...
| Política

El somni de quatre peixos podrits al cove

Era dissabte. La Cerdanya s’estenia als nostres peus des del mirador de Niula. La gran vall ens seduïa amb els seus llençols verds estesos al sol, tacats per les arbredes i algun terrat de pissarra. Al fons, el Cadí, l’alta muralla del castell de gegants que cantà mossèn Cinto, semblava un retall...
| Memòria històrica

Honorables. Josep Maria Folch i Torres. Una mica de felicitat

Estimat senyor Josep Maria Folch i Torres, Poques vegades més podré escriure un “Estimat senyor” sense cap ombra de falsa cortesia com en aquesta carta. Vós i Jules Verne sou els autors que vau acompanyar els meus somnis d’infant. Com oblidar-ho? Com agrair-vos-ho? Amb vós vaig viatjar a bord de...
| Cultura

Somni d’una nit d’estiu a Vilademuls

Avui diumenge, 12 de juliol, mentre les televisions avançaven que s’acabaria convertint en el dia de la rendició del tripartit a l’antifinançament català, he decidit posar-me a somniar. Somniava en un petit poble del Pla de l’Estany, quatre cases enganxades a la petita església que fa uns anys u...
| Política

El tripartit a ritme de Rossini

Ja ha arribat un punt que només a ritme de Rossini es pot entendre la deliciosa performance del tripartit que té lloc davant nostre i que va variant de matisos durant les 24 hores del dia. Un fenomen que cada matinada es renova, que cada tarda sorprèn, que cada vespre triomfa, que cada nit mai de...
| Memòria històrica

Honorables. Amadeu Hurtado. Un liberal europeu

(Per a l’amic Joan Safont, amb qui vivim uns temps que no són els nostres) Benvolgut Don Amadeu, Agafo amb por el full en blanc, aquest cop. Com escriure-us una carta i no tremolar per no estar a l’alçada? Vós, el testimoni directe de l’eloqüència jurídica i de l’oratòria catalana, el polític q...
| Política

Autodeterminació o surf d’estel?

Dues notícies destaquen de l’activitat frenètica dels nostres parlamentaris durant el mes de juny: el dia 16, la Mesa del Parlament, per unanimitat, va decidir rebutjar la tramitació de la ILP a favor d’una proposició de convocatòria d’un referèndum del dret d’autodeterminació de Catalunya. En ca...
| Memòria històrica

Honorables. Pau Romeva. Pedagogia i nació

Honorable senyor Romeva, El nostre comú amic GK Chesterton va escriure “Tots els educadors són absolutament dogmàtics i autoritaris. No pot existir l’educació lliure, perquè si deixeu a un nen lliure, no l’educareu”. La coneixeu? Sí, és clar que sí. No us acaba de fer el pes? Potser preferíeu aq...
| Cultura

Mort i resurrecció de Miquel Bauçà

Una pregunta inquietant sobrevola la literatura catalana: i ara què? És a dir, un cop que ja disposem d’escriptors educats en català i en democràcia, com hem d’esperar que escriguin, sobre què versaran els seus llibres, contra qui adreçaran la seva fúria, quins mites voldran construir –o deconstr...
| Memòria històrica

Honorables. Rafael Patxot. Una cultura, un país

Benvolgut senyor, Durant gairebé dos anys vaig viure a la ciutat de Winterthur, al cantó de Zuric, en una caseta que tenia un petit estany amb tres nenúfars i una pomera i un castanyer bord i un arbre africà amb unes fulles de pàmpol enormes. Cada divendres, després de recollir els nens a l’esco...
| Política

I si Zapatero tampoc no fos del Barça?

Jean Baudrillard, filòsof i sociòleg francès, teòric de la postmodernitat -si algú sap què vol dir això-, afirmava que el discurs de la veritat és simplement impossible. No sé si el Sr. Zapatero l’ha llegit, però és urgent que algú del PSC -ells sí que en són experts en Baudrillard i tots els po...
| Política

La fórmula: d’Agustí Bassols a Heribert Barrera

Tantes discussions sobre el traçat del full de ruta de la independència, tants articles cremats buscant llum per a la transversalitat que se’ns escapa de les mans, tantes crides caigudes al buit sobre l´anhelada unitat, i vés per on que els Honorables senyors Bassols i Barrera han deixat el tema ...
| Memòria històrica

Honorables. Eugeni Xammar. Periodisme i catalanisme

Estimat i vell amic Xammar, Com se us acut fer aquestes coses? Hauria d’estar prohibit irrompre en la vida dels altres i girar-la del revés. Sou incorregiblement delictiu. No sé encara com us escric aquesta carta. Us hauria de retirar la paraula. Jo em guanyava la vida d’una manera decent, fins...
| Política

Sobirania i Justícia: l’audàcia d'un gest que enterra la por del catalanisme per sempre

Honorable senyor Bassols, És molt probable que encara no sigueu conscient del que va passar ahir a l´Ateneu. No, no va ser pas una presentació d’una altra associació independentista, de cap manera; la presentació ahir, a l´Ateneu, de Sobirania i Justícia, era l’acte que necessitàvem per enterrar...
| Memòria històrica

Honorables. Josep Maria Trias i Peitx, secretari general d’Unió Democràtica durant la Guerra Civil

Benvolgut Sr. Trias i Peitx, Us confesso que el meu desconeixement de la nostra història és colossal. Em sap molt de greu, però he de reconèixer que no havia sentit mai fins fa uns mesos el vostre nom. Un dia, en una de les excavacions arqueològiques als arxius catalans que darrerament he practi...
| Memòria històrica

Honorables. Rovira i Virgili. La virtut republicana

Molt Honorable senyor, Cada dimecres, a les onze en punt, tinc una trobada amb algú que us és molt estimat. Fa uns mesos vaig estar treballant en l´intent de desxifrar la petita història de la fugida dels escriptors i intel·lectuals catalans cap a l’exili. En gran part, vós en sou directament c...
| Política

Cap a la independència amb corbata

L’autèntica revolució d’aquests últims anys en el món de la política catalana no ha estat ni el tripartit ni els successius intents de refundació del catalanisme federal -tots ells condemnats al fracàs etern a Espanya-; el fet essencial ha estat que l’independentisme s´hagi posat corbata. Aquest...
| Cultura

El Pritzker, per Zumthor

Des de Chur, la capital del país dels Grisons, no només els Alps són a tocar en qualsevol direcció, l´arquitectura més bella ens esguarda. No són ni els monestirs ni cap de les esglésies de les viles grisones que esquincen el cel amb els seus campanars de punxa. És una arquitectura despullada, fo...
| Memòria històrica

Honorables. Pau Casals. La llibertat no és negociable

Molt estimat mestre Casals, Hem passat uns dies amb la família a la Catalunya Nord. Temps de crisi? Doncs ens quedem a casa. Primer, hem pujat a Sant Martí del Canigó, on potser com en cap altre lloc del nostre país no sentim la crida de la terra de manera tan intensa. Com no adonar-se’n des d’a...
| Memòria històrica

La llibertat segons Jordi Amat

En un dels grans combats dialèctics de la literatura catalana, el que van mantenir de manera epistolar, a l’exili de Perpinyà, Amadeu Hurtado i Antoni Rovira i Virgili (dos liberals eminents), es pot llegir -en una de les cartes escrites pel de Tarragona-: “Si els homes de la segona meitat d’aque...
| Memòria històrica

Honorables. Manuel Carrasco i Formiguera

Se’ns acumulen les bones notícies, estimat Sr. Carrasco i Formiguera. El dissabte 7 de març, deu mil catalans anaren a proclamar a Europa que existim, encara. Fa poques setmanes, companys del vostre partit han constituït l’associació Sobirania i Justícia. Ara, Honorable senyor, toca el torn a aqu...
| Política

Encara hi ha pàtria, senyors, encara hi ha pàtria

Visc darrerament en un núvol d’optimisme. Trobo que se’ns acumulen les bones notícies. Em permeten? Primer, els deu mil a Brussel·les. Per sobre de qualsevol altra, Brussel·les és senzillament una constatació: la casa gran del catalanisme existeix, però té cames i se sent lliure i ja en té prou ...
| Memòria històrica

70 anys del genocidi

23 de gener de 1939. A primera hora de la tarda surt un Bibliobús des del Palau Robert, seu de la Institució de les Lletres Catalanes. Un grup d’intel·lectuals i escriptors s’han assegut com han pogut en uns taulons que hi han posat a través, traient-hi els pocs llibres que hi quedaven, en aquell...
| Memòria històrica

Sentís, Xammar, Barnils i el franquisme que no acaba mai

Eugeni Xammar, a l’article “Fora de la comunitat catalana”, que va dedicar l´any 1947 a “l’equip d’escombriaires” que formaven la revista Destino, va qualificar Carles Sentís d’una manera força descriptiva: “rata de claveguera” Fa poc hem sabut què n’opinava Just Cabot, el director de Mirador, on...
| Política

El senyor Guardans s’avorreix

Acostumat a la frenètica activitat com europarlamentari, enfeinat entre apassionants discussions sobre la quota de bacallà al Mar del Nord o la modificació de l’article 6, apartat 2, lletra c, in fine, de la Directiva que modifica la normativa sobre el codi de barris dels aliments extracomunitari...
| Política

La curtcircuitada Sra. Llansana com exemple

Un cable partit a les mans, la cara negra després d’una explosió, els cabells de punta i aixecats enlaire, i una trista ganyota a la cara. No s’imaginen vostès així a la portantveu curtcircuitada? Com el coyote després que no li funcioni l’últim truc, que el fa caure pel precipici, amb una pedra ...
| Societat

El fàstic de viure a Barcelona

Surts al carrer. Autobusos, soroll, fum. Pots triar entre plaça Lesseps o Fontana. Un, el caos; l’altre, la brutícia organitzada. Esculls la brutícia. Baixes a l’estació de plaça Catalunya. A fora, t´espera el resultat devastador d’una bomba atòmica plena de turistes, emigrants, carteristes i xa...
| Política

Puigcercós, Carretero i Terra Baixa

En una definició que va fer fortuna, Salvador Sostres un dia va empescar-se allò del Puigcercós Manelic. Parlem-ne. El mateix Guimerà li explicava a Maria Guerrero (sí, Terra Baixa es va estrenar primer a Madrid, en castellà): “Manelic (diminutiu de Manel) que és un noi innocent, tot candor i ex...
| Política

1r. Premi Nacional al Polític no Dimissionari

No ens enganyem, aquí no dimiteix ni dimitirà mai ningú. Els temps en què per perdre unes eleccions o la confiança dels ciutadans un polític recollia els seus papers, entregava les claus del cotxe oficial i la VISA, feia un petó a la seva Secretària i tornava a la seva antiga professió han passat...
| Política

Carretero, torna

“Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser –diuen– el crit de Jaume I quan, a la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas. Un crit que exigia dignitat. La revista El Temps va utilitzar aquesta frase de Jaume I fa unes setmanes, per recordar-no...
| Memòria històrica

Can Perxers, la darrera nit catalana

El dia 31 de gener de 1939, un Bibliobús i un autocar, encapçalats per un cotxe oficial, sortien de Can Perxers, a l’Agullana, camí de La Jonquera. La majoria dels que hi viatjaven portava molts dies reclosos al Mas i l’impacte brutal del que van veure no van poder oblidar-ho mai: milers de pers...
| Política

Espanya i la teoria del formatge de bola

“La meva teoria del formatge de bola, s´ha revelat exacta, dit sigui sense immodèstia. Si parteixes un formatge de bola, les dues meitats són del mateix formatge; no et surt mai l’altra meitat de Gruyère. I Espanya era un sol formatge. Les bestieses i àdhuc el lèxic d’una banda, al que s’assemble...
| Llengua

Fronteres lingüístiques: del 'röstigraben' al pa amb tomàquet

El Röstigraben, o frontera del rösti, és el nom que donen els suïssos a la invisible però tangible frontera cultural i lingüística que separa la regió francòfona de l'alemanya, seguint el traçat que marquen les aigües del Saane/Sarine en mig del cantó de Friburg. El rösti, un menjar de patates ro...
| Política

Wodehouse i l´Honorable Conseller Huguet

Discriminats injustament per “Polònia”, hi ha tota una gamma d’excel·lents humoristes catalans que avui en dia es guanyen la vida com poden a la política i que s´han vist obligats a buscar alguna via alternativa. Hem tingut sort, perquè alguns han fet de la ironia, la subtilitat i l’agudesa els ...
| Cultura

Handel, Zweig i Jennens

Tot i que no es tracti exactament d´un oratori sobre el naixement de Crist, sinó, de la salvació dels homes, la tradició l’ha fet seu: no s’entén un Nadal sense el Messies de Handel. Però hi ha encara una manera més sublim d’escoltar el Messies, acompanyar-la de la lectura de la narració que Zwe...
| Societat

Europeus en extinció

S'acosta Nadal. I els risc d'acabar regalant qualsevol corbata o penjoll s'agreuja dia que passa. Cal prendre una decisió. Eliminar el factor sort. Regalar "Europeus en extinció". M’havien comentat que era un bon llibre. Estaven equivocats. És més que bo. És emocionant. Karl-Markus Gauss, salzb...
| Política

Holandistes, danesistes i catalanistes. Eugeni Xammar (i 3)

Comencem a exercir el nostre dret a decidir. Primer assumpte: el nom. Coneix algú un holandista? I un alemanyista? On s’amaguen? Què fan? A què dediquen el temps lliure? Per què nosaltres hem de ser diferents? Com a invent, el catalanisme ha funcionat durant uns quants anys, gairebé un segle i ...
| Política

Felicitats al PSC i a la Sra. Cunillera

És el que té aquest país: prepares el teu article sobre Eugeni Xammar i va el Parlament i vota contra la Ministra Alvarez. Una de les principals caracterísiques d’aquests temps és la vulgaritat dels nostres polítics. Ja ni la hipocresia manté un cert nivell ni, molt menys, protocol. Fa uns anys,...
| Memòria històrica

Eugeni Xammar i l’apropiació indeguda (1)

Si els sembla bé, podríem passar unes setmanes amb els clàssics. I com que darrerament porto unes quantes visites als arxius i hemeroteques, els suggereixo un tomb per la vida d’Eugeni Xammar. Un cas curiós d’apropiació indeguda. Per part dels espanyols, naturalment. Avui el Sr. Xammar s´ha con...
| Política

Un consell de Mercè Rodoreda a la Sra. Peri Rossi

La setmana passada vaig tenir ocasió de visitar, per primer cop, l’arxiu Tarradellas de Poblet. Vaig entrar-hi antitarradellista convençut i en vaig sortir amb molts dubtes. Des de les 93.000 cartes arxivades als centenars de documents classificats; de la història del cor del President Macià, que...
| Política

El Sr. Duran i la marmota

Immersos com estem en repetir la nostra història, toca ara un tema tan apassionant com retornar a la Unió Democràtica Centre Ampli de Cañellas. El dia de la marmota, la pel·lícula que nosaltres vam conèixer com Atrapats en el temps, portava a un esquizofrènic Bill Murray a reviure un dia i l’end...
| Política

La pell freda del senyor Zapatero i el Chesterton de Vidal Quadras

En l’entrevista homenatge de El País a Zapatero de començament de tardor, va saltar la sorpresa. Ni inversions, ni infraestructures. No calia. Ja sabem que tindrem les millors del món. Vivim a la terra promesa. No, en absolut. El President ha llegit aquest estiu La Pell Freda. És una petita...
| Política

La "C" del PSC

El PSC és qui amb els seus diputats decanta les majories a Espanya, des de les primeres eleccions democràtiques. Ni CiU, ni PNB, ni ERC. El PSC. La seva força és, doncs, enorme i decisiva. Definitiva. Per què doncs la LOAPA, les esmenes a l'Estatut o l'eterna i impossible publicació de les balan...
| Política

Mas i Duran o Mas i Carretero?

La decadència del catalanisme amenaça en convertir el famós llibre de Gibbons sobre la caiguda de l'Imperi romà en un conte de fades. Les traïcions, odis i enveges dels temps dels últims emperadors les estem superant nosaltres dia a dia. Rahola contra Vendrell, Vendrell contra Ridao, Ridao contr...
| Política

La “neollengua” d’ERC

Escriure una setmana després de les eleccions, en les que hem demostrat que seguim avançant de victòria en victòria fins la independència final, t’obligaria a tractar d’altres temes. Ja fas tard per parlar d’un fenomen biològic com el del Sr. Corbacho a l’Hospitalet o per apuntar que l’apoteosi p...