Enlloc més no fou tan feliç. Per fi, després de tantes fugides, havia trobat una llar. El dia que Còsima va arribar per quedar-se amb ell per sempre, Villa Tribschen es va convertir en el seu Walhalla. Li agradava passejar, amb la seva levita de pana marró i pantalons de setí daurats i flors de perles, el cos prim, els ulls vivíssims, que tant contrastaven amb uns llavis pàl·lids, gairebé inexistents, la boina de vellut negre tirada enrere, atrapant els cabells blancs que mai li queien sobre el front ample, el somriure, sí, per fi, un somriure suau, com somniant un pensament feliç, acompanyant Còsima per la vora del llac. Ella li explicava que també el seu pare, Franz Liszt, va fugir un dia de París amb la comtessa d’Agoult, tal com després faria amb la princesa Caroline von Wittgenstein, Marie Duplessis –la dama de les camèlies– i Lola Montes (podeu acabar de llegir l'article sencer en aquest enllaç)

(Article publicat a la secció 'Memòria d'un instant' a El Punt Avui el diumenge 16 de juny de 2024)