L’idil·li de Wagner
Enlloc més no fou tan feliç. Per fi, després de tantes fugides, havia trobat una llar. El dia que Còsima va arribar per quedar-se amb ell per sempre, Villa Tribschen es va convertir en el seu Walhalla. Li agradava passejar, amb la seva levita de pana marró i pantalons de setí daurats i flor...
Vidal i Planas, l’escriptor assassí
Alfons Vidal i Planas va néixer a Santa Coloma de Farners l’any 1891 i va deixar demostrat que la capital de la Selva, a més de sants i bisbes, ha produït també un dels exemplars més extraordinaris de la bohèmia de començaments del segle XX.
Primer va ingressar en un seminari, d’on es va escapar...
Muriel Casals i la determinació
Què ha significat la Muriel en la vida cívica del país? Quedar-se amb un exercici diari de compromís no és una resposta suficient, perquè va transcendir a una manera de ser i a uns valors. Algú capaç de plantar-se davant de la manca d’actituds democràtiques i que reacciona com un ressort automàti...
Hortènsia Beauharnais i l’oblit
Napoleó, el gran tirà cors, que va fer i desfer països, va escampar la seva família com a renovats reis i prínceps titelles dels nous regnes europeus que ell va conquerir primer i va reconstruir, al seu gust, després. Pràcticament totes les monarquies europees actuals hi estan emparentades. Però,...
El cap de sant Jordi
Els nostres reis el tingueren com a sant protector de la casa del comtat de Barcelona. A ell s’encomanaren en les batalles i guerres que menaren –i el sant acudí sempre en el seu ajut–. En el moment que tot Europa rivalitzava per aconseguir el màxim nombre de relíquies, els comtes reis catalans t...
‘Els fets de Prats de Molló’, per Lluís Puig Gordi (editor)
Pot semblar pretensiós que ho digui un servidor, que en un moment donat també va tenir l’honor d’assumir aquest càrrec, però sempre he tingut molt de respecte pels presidents de la Generalitat. I d’ençà que vaig prendre consciència nacional i que vaig començar a tenir uns mínims coneixements de l...
Egmont
“Defenseu allò que és vostre!” Amb aquest crit de coratge, el comte d’Egmont avançà cap al cadafal, al bell mig de la Grand Place de Brussel·les. Pocs instants després, va ser decapitat amb una destral, el 5 de juny de 1568. Minuts abans, el comte declarava encara ser lleial al seu rei, Felip II,...
L’heroisme dels estudiants de lleis
En tota la meva vida d’estudiant de dret, mai cap professor de la facultat va explicar-me un dels fets dels quals qualsevol advocat català hauria d’estar-ne orgullós: l’heroic comportament de la companyia dels estudiants de lleis durant la Guerra de Successió, un dels moments estel·lars dels juri...
Un SOS pel Born, 10 anys després
El 9 de setembre de 2013, amb una cerimònia oficial, i dos dies després, l’11, Diada nacional, s’inaugurava el Born Centre Cultural. Fa, doncs, deu anys.
Després de moltes polèmiques que amagaven la realment important –memòria dels fets del 1714 o desmemòria–, s’obria al públic un espai que ompl...
Carta oberta per salvar cal Macià
Som ben a punt de perdre una masia d’un valor patrimonial incalculable. La casa de Vallmanya, al terme municipal d’Alcarràs, que havia estat propietat de la família del president Francesc Macià es troba en unes con&sh...
Josep Fornas o els catalans imprescindibles
Acostumats a explicar els esdeveniments i la història de Catalunya des del punt de vista de les personalitats polítiques de primera línia, sovint queden al marge aquells que, discretament i tossuda, movent-s...
El patró de Catalunya
Sant Jordi, patró de Catalunya. Per què és ell i no un altre? Com és que entre tots els trossets que queden als Països Catalans, podríem reconstruir gairebé sencer el cavaller Sant Jordi? Envoltat de núvols i cavalcant un cavall blanc, Sant J...
Les darreres hores d’en Carrasco i Formiguera
Un dels polítics més brillants de la seva generació, i un dels més perseguits per la seva defensa a ultrança de Catalunya. Afusellat demà farà 80 anys.
8 d’abril de 1938. Al matí, Pilar Azemar escriu la carta setmanal al seu marit, Manuel Carrasco, des de París, on viu refugiada, després d’haver...
L’exili suís dels catalans
Menys conegut que el sud-americà o el francès, l’exili suís dels catalans va tenir una notable importància. Escriptors, polítics, religiosos i aviadors van trobar a la Confederació Suïssa un lloc segur on viure lliures.
D’una banda hi ha el patrici Rafael Patxot, gran mecenes català, exiliat el ...
La tristesa d'un president
Sobre les cicatrius de la nostra memòria van arribant i publicant-se, imparables, nous testimonis. Sembla com si un cop i un altre hàgim de recordar-nos a nosaltres mateixos els sons de la terra perduda, la certesa d’una pàtria deixada enrere per sempre.
En poc més de 50 planes, Irla i...
Un porc, una pomada i el capitalisme
Som a l’any 1902 i des de l’estació de França a Barcelona surt una rua molt especial: al davant, una cobla de músics; just a continuació, dos xais, amb els nervis de les cames pinçats, caminant endavant i endarrere i un parell de gallines amb el coll girat, fent que una miri a...
Defenseu allò que és vostre!
Va ser decapitat amb una destral el 5 de juny de 1568. Minuts abans, el comte declarava encara ser lleial al seu rei, Felip II, i a la religió catòlica. També implorà clemència per a la seva dona i els seus onze fills. No li serviria de res. Felip II i el duc d’Alba, sinistre personatge on es con...
Apel·lació al món
Si hagués d’explicar a un ciutadà estranger qui som els catalans i quina és la nostra lluita, li diria, en primer lloc, que aquesta vella nació d’Europa ve de lluny. I que ha estat gràcies a les nostres arrels que en aquest moment històric els ciutadans catalans hem decidit ...
Casanova, Villarroel i nosaltres
De tots els personatges de l’escena dels anys de la guerra contra la invasió borbònica de Catalunya, el meu favorit és Rafael Casanova. L’antiheroi que dubtava —com Claris— però que per damunt de vacil·lacions i preguntes va respondre sempre amb el mateix capteniment: la fidelitat al complim...
L'11 S i els ciutadans de Barcelona
«Rafael Casanova, partidari de la capitulació però conseqüent amb la voluntat del poble, ens fa adonar que la fidelitat a la terra supera les pròpies conviccions»
La nit del 10 de setembre, els canons enemics escupen foc, però de tant en tant es fa el silenci, encara més paorós que l’estrèpit de...
Liberals i humanistes
El dandi diletant de la primera joventut havia deixat pas a l’erudit de la literatura medieval i l’intel·lectual que s’havia endinsat en el mar blau i derrotat de la nostra història —aprofitin que acaba de reeditar-se el seu magnífic El pont de la mar blava, una narració que és una de les cu...
Fa 304 anys, va començar un setge...
El dia deSant Jaume farà exactament 304 anys de l’arribada de l’exèrcit de les Dues Corones, França i Espanya, comandat pel duc de Pòpuli, a les portes de la ciutat de Barcelona. El dia abans s’havia hissat la bandera de Santa Eulàlia a la&nb...
Rafael Casanova, l'antiheroi que va complir un deure
«Acudeix al front de combat, clama per auxili a viles i pobles del país, és present, amb la Coronela, en els horribles combats del convent de Santa Clara d'agost»
Ara que ja sembla que 1714 no hagués arribat a passar mai i que el Born és de nou un mercat de mercats amb unes pedres a...
Homenatge al president
Una comissió d’amics de l’Heribert Barrera i l’associació cultural Vibrant estan preparant per al proper 6 de juliol, dia que es compleix el centenari del seu naixement, un acte d’homenatge al qui fou primer pres...
La Remington de Francesc Madrid
«Madrid és un dels grans repòrters catalans del segle passat, al costat de Domènec de Bellmunt, Josep Maria Planes o Irene Polo. Company de redacció de Josep Pla a 'Las Noticias' i contemporani dels grans, Xammar, Sagarra, Cabot»
Té una funda metàl·lica, que anava amb una clau que ja fa molts an...
Aquesta terra s'està cremant
«Veniu a Santa Coloma de Farners, participeu de la revolta, alceu les falçs altra vegada i disposeu-vos, de nou, a encendre un país sencer»
“Aquesta terra s’està cremant i creixen per moments les desdites nostres”, escrivia l’1 de maig de 1640 el president de la Generalitat, Pau Claris, als amb...
Montserrat Roig i la lluita per la cultura
Vaig assabentar-me una mica de casualitat de què el fons Montserrat Roig es trobava a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Un dia m’hi vaig arribar i vaig demanar consultar-lo. De la generació dels “fills forçats del franquisme”, m'han interessat especialment Ramon Barnils i Montserrat Roig, per la sev...
Montserrat Roig i la revolta de l'Ateneu
«Com la trobem a faltar, avui, en una Catalunya que, si vol guanyar, ha de tornar a revoltar-se»
Vaig assabentar-me una mica de casualitat de què el fons Montserrat Roig es trobava a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Un dia m'hi vaig arribar i vaig demanar consultar-lo. De la generació dels "f...
Les últimes hores de Manuel Carrasco i Formiguera
«El 9 d’abril de 1938, a les set del matí, abans de la descàrrega de l’escamot d’afusellament, amb veu clara i serena, es va sentir: 'Visca Catalunya lliure!'»
Va ser un dels polítics més brillants de la seva generació, i un dels més perseguits per la seva defensa a ultrança de Catalunya, amb tr...
Cartes d’amor i presó
«Tinguem fe, confiança», escrivia Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat el 1938
«Si ajuntem l’esforç de tots, sense por a dificultats i amb la generositat de tots els sacrificis, no haurem de trigar a recollir el fruit i veurem sortir per a la nostra Pàtria, per a Catalunya, l’alba resplendent...
La bandera de santa Eulàlia
Màrtir i santa, patrona de la ciutat de Barcelona, venerada fins a límits impensables, santa Eulàlia va acabar per esdevenir no tan sols un símbol religiós, ans també un de civil, polític i militar. Aquella jove verge de Sarrià, morta l'any 3...
L’esperit de llibertat del Dr. Trueta
Pau Casals escrivia al doctor Trueta el 17 de novembre del 1946: “Els governs de les nacions més responsables ens tracten com a quantitat negligible fins al punt de passar per sobre de la moral, la justícia de tots sentiments humans... El seu llibre (The spirit of Catalonia) representa la més dig...
Stendhal a Mauthausen
Cinquanta-cinc anys més tard, Pierre Benielli, de Grenoble, encara recordava que havia tingut a les mans La cartoixa de Parma, en italià. I s'admirava que, gràcies al fet que provenia d'una família corsa, havia pogut llegir-lo. Però...
Periodisme? Permetin!
«Gràcies, doncs, a tots els qui han fet possible aquesta 'Història del Periodisme de Catalunya', que ens permet reivindicar la tradició periodística catalana»
Dilluns va presentar-se una obra cabdal, un d'aquells treballs que tallen la respiració, digne mereixedor d'un dels adjectius planians de...
L'esperança d'un President
«I tanmateix, Irla, que va escriure a raig les quartilles, transmet una estranya barreja d'integritat i coratge, d'home fet d'una peça, aquella mena de pagesos de les nostres comarques per qui la paraula donada és suficient per complir qualsevol pacte»
Gener del 1955. El president Irla s'ad...
Nadal a alta mar
«Com podem permetre-ho? Com podrem explicar-nos-ho algun dia? Què estem esperant? Fer-los costat no és tan sols un acte de justícia, sinó de vindicació de la nostra pròpia història»
Havien embarcat a Marsella, un dia de desembre. Era l'inici del final d'una fugida que havia començat quasi u...
La gran carta d’amor d’Obiols a Rodoreda
«Ets com un tros de mi que per un fenomen curiós té una certa autonomia de moviment»
«Estimada,
Tot el dia penso en tu… Hi ha dies que no sé per què –un reflex del sol entre les fulles, una certa tebior de l’aire, un tros de cançó escoltada distretament– et sento gairebé físicament present, com...
Argelers 1939 – Idomeni 2016
La guerra del desastre nacional, per dir-ho en paraules de Joan Sales, marca amb senyal de foc el segle XX a Catalunya. Les seves conseqüències, a l'interior, l'intent de genocidi cultural d'un poble i la repressió política als demòcra&s...
80 anys de l’assassinat de Josep Maria Planes
Dimecres 24 d’agost s’han complert 80 anys de l’assassinat del periodista manresà Josep Maria Planes (1907-1936) per escamots de la FAI. La comissió de l’Any Planes ha fet a Manresa un acte en record seu. Quim Torra i Pla fa un recull de vint normes per al periodisme d’investigació i el...
El Born i la nació
Fa unes setmanes hem pogut començar a conèixer la voluntat del nou govern municipal amb el centre cultural del Born. En la nota de premsa que es va distribuir, el comissionat de Programes de Memòria, Sr. Ricard Vinyes, indicava que volia ampliar els seus objectius “amb una línia nova i rica de ...
La carta d’amor més bonica del món (de Frida Kahlo a un català)
L’abril de l’any passat vam assabentar-nos que sortien a subhasta unes cartes d’amor de Frida Kahlo. El destinatari era Josep Bartolí. Un col·leccionista americà va pagar 136.000 dòlars per aquelles vint-i-cinc cartes.
De Frida, ho coneixem gairebé tot; però qui va ser Josep Bartolí?
Nascut a B...
Rescatar la sigles d’Unió Democràtica
Pocs partits tenen una història tan compromesa amb la llibertat de Catalunya com UDC. Sens dubte, l’afusellament de Carrasco i Formiguera n’és el gran exemple. Però alhora, aquest tràgic fet, sovint ha mig tapat el posicionament ideològic del partit que, segons el propi Carrasco, es vertebrava en...
Franquisme i justícia
Josep Fontana, parlant del llibre de Paul Preston sobre l'Holocaust espanyol, deia: “No es pot restar indiferent davant de tanta crueltat, de tant sofriment i de tant heroisme.” A tots aquells a qui la història –per la guerra, l'odi...
Sense franquistes
“El franquisme català (…) va saber monarquitzar-se, posar el rellotge a una hora que no fos gens intempestiva i esperar que el corrent de la història els portés pels viaranys d'una transició civilitzada, al final de la qual es faria un b...
Nadal de 1939
A Prada, s'han aplegat una cinquantena d'exiliats. Les famílies de Josep Maria de Sagarra (que ha fet un petit pessebre amb la seva dona), de Joan Alavedra i Pau Casals amb la seva companya, Frasquita Vidal, són entre ells. Després de di...
L’ideal de la independència de Carrasco i Formiguera
El dimarts 23 d’octubre de 1923, en el seu diari, el dia en què va ingressar a la presó de Burgos per primer cop per unes il·lustracions publicades al setmanari L’Estevet que van merèixer un consell de guerra, es pot llegir: “De tot cor demano a Déu que accepti el sacrifici d’aquest dia i d’aques...
De Mercè Rodoreda a Franco i José Antonio
La guerra civil a Catalunya no va aturar la celebració del Dia del Llibre. L’any 1937 va celebrar-se del 3 al 5 de juny; l’any 1938, el 15 de juny, quan ja parts de Catalunya eren ocupades pels feixistes.
A Barcelona, Carles Riba donava una conferència titulada “Sinceritat i expressió literària”...
Sabies quina va ser la darrere càrrega de la cavalleria catalana?
Signats els pactes d'Utrecht, els catalans van esmerçar-se a formar l'exèrcit que hauria de defensar a ultrança el país. D'entre les tropes mobilitzades, va destacar-ne una: la del regiment de cuirassers Sant Jordi, la cavalleria catalana.
Naturalment, estava sota l'advocació del patró de Catalu...
L'últim noucentista
Tot i que l'havia visitat puntualment per uns dubtes sobre uns estudis que estava fent, no vaig conèixer-lo de debò fins que, a través de les arts conspiradores de Jordi Amat –il·lustre deixeble de Manent en aquest vell ofici–, em v...
La independència segons Carrasco i Formiguera
Què porta un home a cridar “Visca Catalunya Lliure” en el darrer instant de la seva vida, seguit de “Jesús, Jesús!”?
Ahir va fer 76 anys de l’assassinat a Burgos de Manuel Carrasco i Formiguera pel feixisme espanyol –encara impune, atès que cap assassí franquista no ha ha hagut de respondre mai ...
Sabies la dissortada fi dels fills del marquès de Montnegre?
Els catalans enviaren tres ambaixadors als principals centres de poder europeus per tractar de negociar el seu futur, durant la guerra de successió. Pau Ignasi de Dalmases a Londres, el comte de Ferran a La Haiax i Francesc de Berardo i Espuny a Viena (després d’haver passat també per Londres)
L...
Sabies on van viure, a Barcelona, Rafael Casanova i Ramon Frederic de Vilana-Perles?
Dos dels grans personatges de la guerra de successió van viure a Barcelona, molt a prop un de l'altre.
Al carrer Regomir, 13, el notari Ramon Frederic de Vilana-Perles, secretari de Despatx Universal de Carles III l'any 1707, marquès de Rialp el 1710, després de la compra d'una sèrie de cases, v...
Defenseu allò que és vostre!
Amb aquest crit de coratge, el comte d’Egmont avançà cap el cadafal, al bell mig de la Grand Place de Brussel·les. Va ser decapitat amb una destral el 5 de juny de 1568. Minuts abans, el comte declarava encara ser lleial al seu rei, Felip II, i a la religió catòlica. També implorà clemència per l...
Patrícia Gabancho se’n va a la guerra
Que la Patrícia Gabancho era una dona guerrera, ens ho havia demostrat abastament. El que desconeixíem és que ara, literalment, Gabancho ha decidit desenterrar el fusell i el pany miquelet i llançar-se de ple no a una sinó a dues batalles: la de 1714 i la de l’Ateneu de Barcelona. Anem a pams.
E...
Com els catalans van superar la desfeta de 1714?
Joan Francesc Mira explica a Almansa 1707. Després de la batalla (2006) com després de la derrota d’Almansa Felip V va organitzar al regne de València un intent planificat de destrucció de la llengua, la cultura, les institucions i les persones programat amb molt de detall. Ell diu que va ser el ...
La tomba de Rovira i Virgili
En ocasió de la reedició del llibre Els darrers dies de la Catalunya republicana, d'Antoni Rovira i Virgili, fa un parell de diumenges, amb un grup d'amics, vam arribar-nos fins al Museu de l'Exili de la Jonquera i el mas Perxés d'A...
L’invent de la nació catalana
13 de març de 1311. A la plana de Queronea l'exèrcit dels francs, comanat pel duc d'Atenes, Gualter de Brienne, amb més de 3.000 combatents i uns 12.000 soldats d'infanteria tenen atrapada les restes de la Companyia Catalana, que els darrers anys, precisament, havien estat ajudant el duc a consol...
L’heroisme dels Estudiants de Lleis
En tota la meva vida d’estudiant de Dret, naturalment mai cap professor de la Facultat va explicar-me un dels fets dels quals qualsevol advocat català hauria d’estar-ne orgullós: l’heroic comportament de la companyia dels estudiants de lleis durant la guerra de successió, un dels moments estel·la...
La bandera de Santa Eulàlia, el gran símbol dels catalans
És difícil trobar un símbol més emblemàtic que la bandera de Santa Eulàlia, l'estendard darrere el qual la nació catalana aplegava el seu honor, la seva glòria i la seva grandesa.
Possiblement datada el 1319, arran d'un privilegi concedit per Jaume II a la ciutat de Barcelona, la bandera de Sant...
Diplomàcia catalana durant la Guerra Civil
Recupero unes notes que vaig prendre fa uns anys, arran d'una visita que vaig poder fer als arxius de la Societat de Nacions (SdN), a Ginebra. Allà vaig poder consultar una sèrie de papers referents a les gestions que el govern català i els seus representants van portar a terme durant la guerra d...
Història d’un músic de cobla republicà
3 de febrer de 1939. Fa gairebé 75 anys. El dia és fred i gris, de color de cendra xopa. A primera hora s’han sentit uns trets que semblen venir del castell de Farners. La ciutat espera, en silenci. Un home s’ha aixecat al matí, d’hora. S’ha vestit, s’ha posat la corbata i ha practicat una mica ...
Pioners de la independència
Fa un parell de setmanes s'inaugurava a Barcelona la plaça dedicada a Albert V. Ballester, el creador de l'estelada. Al mes de març es farà un homenatge a Daniel Cardona, fundador d'Estat Català i de Nosaltres Sols. C...
Resposta al president del Círculo Ecuestre
Aquests dies passats de Nadal, el president del Círculo Ecuestre, Sr. Borja García-Nieto, va publicar un article interessant a La Vanguardia, amb el títol: "1714, buenos y malos catalanes?". Deixo de banda el nucli central de l'article per una altra ocasió. En canvi, voldria centrar-me, ara que s...
Carta a Pompeu Fabra
(Del llibre Honorables. Cartes a la pàtria perduda, Acontravent 2011) Estimat Mestre, Jo no sabia res. I menys encara d’aquell bibliobús. Però des de feia uns anys, quan m’havia entusiasmat amb la lectura d’Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili, i de les&n...
Un bibliobús i l'exili
El dia 31 de gener de 1939, un bibliobús i un autocar, encapçalats per un cotxe oficial, sortien de can Perxers, a Agullana, cap a la Jonquera. La majoria dels que hi viatjaven feia molts dies que estaven reclosos al mas i l'impacte brut...
Carta al president Macià
(Del llibre "Honorables, cartes a la pàtria perduda", Acontravent, 2011) Molt Honorable President de la República Catalana,
Amb una emoció a penes continguda em plau enviar-vos aquesta lletra. Us avanço que no penso ser equànime, ans al contrari. Ja tenim prou filisteus a casa nostra que es pro...
Tots els qui van deixar-nos per a no deixar-nos mai
Diumenge que ve, 20 d’octubre, se celebrarà la 35a Trobada del Coll de la Manrella, en record i homenatge al president Companys i a tots els exiliats i víctimes de la guerra del desastre nacional.
L’any 1945, Francesc Trabal, a Xile, va escriure unes línies perfectes, potser el millor resum per ...
Els darrers dies de la Catalunya republicana
Ja fa alguns anys va caure a les meves mans el llibre Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili. Recordo haver-lo llegit d’una tirada, compulsivament, amb la sensació de viure com mai fins aleshores l’enfosament d’un somni i del final de qualsevol esperança.
El llib...
El Born, punt de trobada
Tres-cents anys després de la derrota, la lliçó d’història del Born ens ajudarà a enfrontar-nos críticament amb el passat i a formar ciutadans lliures per a un futur país lliure.
Molt poques vegades es té l’oportunitat de poder fer surar, reconstruir i repensar mons enfonsats. Gràcies als esforç...
"Recuperar España", el mateix franquisme de sempre
23 de gener de 1939. A primera hora de la tarda surt un Bibliobús des del Palau Robert, seu de la Institució de les Lletres Catalanes. Un grup d’intel·lectuals i escriptors s’han assegut com han pogut en uns taulons que hi han posat a través, traient-hi els pocs llibres que hi quedaven, en aquell...
Catalunya, capital Santa Coloma de Farners
Aquest proper cap de setmana (15 i 16 de juny), la capitalitat del país es trasllada a Santa Coloma de Farners. I és que s’hi celebra “La revolta dels segadors”.
Va ser aquí, a Santa Coloma de Farners, on vam tornar a ésser una altra vegada. La terra ens va empènyer a agafar les nostres falçs i ...
Resposta oberta a l’alcaldessa de Malgrat de Mar
“A mi m'importa molt poc el que va passar fa 300 anys. La història és així. El que està fet, està fet, i si ens vam aliar amb qui no ho hauríem d'haver fet, doncs mala sort”. Des que vaig llegir aquesta frase enmig d’un escrit que Alejandro Lerroux hauria signat fent-li salivera la boca, que em p...
KLReich
Deia Montserrat Roig que havia conegut molts exdeportats catalans, havia vist reaccions i actituds diverses davant de la deportació nazi i les seves romanalles, "però foren els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses em van saber dir del què havia significat l'infern nazi"...
L’últim dia de la darrera República Catalana
“La llibertat és la dignitat, és vestir el nostre cos d'un esperit, i és donar una ànima a Catalunya. [...] És contribuir, per modestament que sigui, amb la nostra personalitat, a la pau del món i la perfecció de la humanitat. Totes les tradicions del nostre poble ens han llegat un testament que ...
Homenatge a Carrasco i Formiguera
El dimarts 23 d’octubre de 1923, en el seu diari, el dia en què va ingressar a la presó de Burgos per primer cop per unes il·lustracions publicades al setmanari L’Estevet que van merèixer un consell de guerra, es pot llegir: “De tot cor demano a Déu que accepti el sacrifici d’aquest dia...
Contra el franquisme, independència
Encara el meu estómac no s’ha recuperat del tot de l’extraordinari documental “Avi, et trauré d’aquí” que es va emetre dimarts al Sense Ficció de TV3 (a qui Déu guardi molts anys). Quan la història del franquisme t’explota a la cara, fa mal; però quan t’explota al fetge, aleshores és d’un dolor i...
Història dels tres Papes
Durant gairebé 40 anys, (de 1378 a 1417) dos i fins i tot tres papes van atribuir-se la la condició de legítim successor de Sant Pere. Roma, Avinyó i Pisa van veure passar cardenals i conclaus, excomulgats i traïdors. El març de 1378 moria a Roma el papa Gregori XI i el succeïa Urbà VI, l’origen ...
Retorn a Eugeni Xammar (125è aniversari)
Modernitat, catalanisme i esforç. Aquest són els tres eixos que fan possible entendre què va passar a Catalunya, a una part de Catalunya, fa gairebé un segle. Sense els tres tampoc no es comprèn la immensitat de la derrota que l’inici de la guerra del desastre nacional va suposar pel país.
Indiv...
“Todo se lo debo al franquismo”
El 6 de juny de 1974 va ser un dia important per Rodolfo Martín Villa. Havien passat només 40 anys des del seu naixement a León, fill d'un empleat de la Renfe. Després d'una treballada i esforçada carrera dins del règim feixista espanyol, amb tan sols 28 anys ja era cap nacional del Sindicato Esp...
64 anys sense Pompeu Fabra
Havíem estat reduïts al folklore i a una llengua escrita dialectal per a eunucs, maldestra, borda, anàrquica. El provincialisme engavanyat ens estava portant a l’extinció. Però una generació, la generació republicana, la generació de Pompeu Fabra, va alçar-se senzillament perquè volia ser més lli...
La resurrecció d'Eugeni Xammar
Seguim veient i vivint coses meravelloses. Passen els dies i les setmanes i les palpitacions dels temps ja no ofereixen cap mena de dubte: som davant d'un moment històric, transcendental per al futur de la pàtria. I no només no hem espatllat res des de l'espurna que ho va encendre tot, l'11 de se...
Lliures o morts
Els amics Jaume Clotet i Daniel de Montserrat acaben de publicar llibre. Que els amics publiquin llibres és una bona notícia; que a més a més publiquin bons llibres, és una notícia excel·lent; però quan a sobre el llibre t’interpel.la i et porta a proclamar la independència des del balcó de casa ...
Per qui toquen les campanes?
Diumenge passat va celebrar-se el Dia de la Memòria, iniciativa feliç d’un grup de ciutadans que va proposar-se que les campanes del país fessin un repic general per “recordar Verdaguer i tots els qui han treballat i lluitat per la pervivència de la llengua catalana”.
Des d’Osona, el Ripollès, l...
Elvira Elias, una senyora d’Arenys
L’amic Miquel Rubirola m’assabenta de la publicació del llibre Una senyora de Barcelona, escrita per Elvira Elias, que és la biografia de la seva mare Emília Cornet. La Sra. Elias és filla del gran Feliu Elias, l’home trinitari: quan feia d’escriptor signava Joan Sacs; quan dibuixava ninots, Apa;...
Com ens en vam sortir, després de 1714?
Al Tinell acaben d’inaugurar una exposició imprescindible per entendre per què encara hi som. Porta el nom d’INDIANES i el subtítol de: “Els orígens de la Barcelona industrial”. L’ha organitzat el Museu d’Història de Barcelona. No se l’haurien de perdre.
En aquest segle XXI comencem a saber algu...
El triomf total de Víctor Balaguer
Davant del panorama present, jo cada vegada miro més al passat. No hi ha com refugiar-se entre pedres i arxius per construir una barricada intel·lectual a tant excés de tàctica i de política amb volada tan alta com la d’un pollastre a l’ast. Les palpitacions dels temps presents definitivament no ...
L’espasa de Sant Jordi
Els amics Clotet i Cortada van ser els culpables: “No coneixes la llegenda de la “Vilardella”? Vaig haver de confessar que no, que no sabia a què es referien. “L’espasa dels Reis!”, van cridar-me, com si hagués dit que no tenia ni idea del número 10 del Barça.
Avergonyit, vaig començar una recer...
L'últim acte de la República Catalana
Setanta-vuit hores després de la proclamació, s'amortitzava el que ‘The Times' definia com “a republic in Catalonia”
Dura negociació per a la transformació en la Generalitat
“La llibertat és la dignitat, és vestir el nostre cos d'un esperit, i és donar una ànima a Catalunya. [...] És cont...
L'epicentre es trasllada a Madrid
A Madrid els republicans recelen de la República Catalana
El president Macià envia Manuel Carrasco i Formiguera a la capital espanyola com a negociador
Periodistes estrangers envien cròniques sobre el naixement al sud d'Europa d'un nou Estat
L'endemà, 16 d'abril, les fàbriques van o...
Una República Catalana que governa
El nou règim fa un govern de concentració republicana
Lluís Companys reconverteix la vaga convocada pels sindicats per a aquell dia en una festa cívica i ciutadana
La República Catalana és una realitat i continua el seu camí al marge de cap interferència d'Espanya
En una astuta jugada, C...
D'un canvi de règim polític a un canvi d'estat
Els resultats de les eleccions municipals del 12 d'abril precipiten la fi de la monarquia a Espanya
Macià proclama la República Catalana, com a estat d'una federació ibèrica
La nit del dia 12, Macià enviava el telegrama següent: “Niceto Alcalá Zamora, presidente Gobi&s...
Crònica política de la República Catalana (14-17 d'abril de 1931)
L'advocat, editor i escriptor Quim Torra rememora les quatre jornades del mes d'abril de 1931 en què Catalunya va ser independent
El Punt Avui publica una crònica en quatre lliuraments entre demà i dimarts vinent
“En Macià és l'únic home que té una política. En Macià és la nostra única es...
La tomba de Pau Claris
Dissabte vinent és el 14 d’abril i, sense cap mena de dubte, una festa per tots els republicans, votem el que votem. Sóc un fan del mes d’abril, comencem celebrant la República Catalana, seguim amb el patró de Catalunya, i l’apoteosi dels llibres i les roses, i acabem cantant el Virolai (Amb vost...
74è aniversari de l’afusellament de Carrasco i Formiguera
Dia 14 d’abril de 1931. El país va tornar-se a encendre. Una nova generació s’abraçava al compromís de refer una pàtria. La volien plena, la volien tota, la volien lliure. I al costat del president Macià, Carrasco i Formiguera. No havia dubtat a acompanyar Nicolau d’Olwer i Bofill i Mates en el p...
Andreu Pujol, col·laborador d’El Matí, publica la biografia de Pere Ribot
(Transcric el pròleg que va demanar-ne l’amic Andreu Pujol, per a la biografia de Pere Ribot, PODRAN ARRANAR PERÒ NO DESARRELAR)
“La qüestió és escriure sobre coses que tinguin un interès humà. I el drama de la nostra literatura és encara aquest: que la producció no té en general cap interès. És...
La “Remington” de Francesc Madrid
Té una funda metàl·lica, que anava amb una clau que ja fa molts anys que es va perdre. La màquina és de color verd oliva, ferit amb una sèrie de ratlles al costat, que trasnllueix el ferro. Al front s’hi pot llegar: “Remington. Supplied by John Holt & CO. (Liverpool) Ltd. El teclat, d’un groc...
Empaperar l’Arxiu de Salamanca
Aquest dimarts s’ha fet públic que el Govern d’Espanya ajorna l’entrega a Catalunya d’un nou trasllat de papers de catalans que van ser incautats pels espanyols després d’acabada la guerra del Desastre Nacional.
Hi ha qui ha tornat a lamentar-se d’aquesta enèsima burla. Personalment, fa anys que...
La resistència catalana
He estudiat amb relativa profunditat els anys d’exili, sobretot els primers anys del gran èxode. He pogut conèixer alguns exiliats i molts fills de la diàspora. He sentit, doncs, de primera mà, com es van viure aquells anys en què la pàtria va fer-se errant: els anys de la II guerra Mundial, la i...
Què se'n va fer dels vells liberals republicans?
No ha tingut massa sort l'espai liberal, a Catalunya. Ho repensava l'altre dia arran de l'emissió de la pel·lícula 14 d'abril, Macià contra Companys. Després d'un primer terç de segle dominat pels catalanistes conservadors de la Lliga, que davant del canibalisme de les esquerres van mantenir una ...
La tomba de Just Cabot (2a. part)
En Valentí Soler, president a perpetuïtat de l’associació d’amics cabotians –que s’ha de constituir algun dia-, m’havia comentat que a Just Cabot l’havien enterrat al cementiri de Montparnasse.
Dos cementiris en un viatge potser són massa cementiris, i vaig concedir una treva als fills, tot i qu...
La tomba de Just Cabot (1a. part)
Va ser a finals d’agost. Amb la família havíem anat a passar uns dies a París, en un d’aquells intercanvis de cases que practiquem des de fa molts anys. Cal reconèixer que enguany vam punxar: esperàvem un apartament coquetó en un districte residencial de les afores de París i vam trobar-nos enmig...
22 anys de la mort de Ramon Trias Fargas
(Article publicat fa 2 anys, a l’Avui, en motiu del vintè aniversari de mort del senyor Trias Fargas)
Tenia vint-i-un anys. Va ser l’única vegada en la meva vida que he fet d’interventor d’un partit polític. De fet, més que d’un partit ho era d’un home a qui admirava per la seva ironia, el seu c...
Sentís i Patxot, o realment era inevitable ser un franquista?
Aquesta setmana passada vaig visitar la Masia Mariona, a Mosqueroles, amb els amics Amadeu Cuito i Xavier Pla. El dia abans havia mort Carles Sentís.
A la falda del Montseny s’alça la casa que Rafael Patxot va manar construir a finals dels anys vint. És una construcció esplèndida, de l’arquitect...
Un llibre important
L’amic Lluís Duran acaba de publicar Breu història del catalanisme II, que comença allà on acabava el primer volum, la República, i que s’allarga fins als nostres dies.
Però, a veure, es preguntaran vostès, per què és important?, que no hi ha desenes de llibres sobre la història del catalan...
Fa 700 anys, Atenes va ser nostra
13 de març de 1311. A la plana de Queronea l’exèrcit dels francs, comanat pel duc d’Atenes, Gualter de Brienne, amb més de 3.000 combatents i uns 12.000 soldats d’infanteria tenen atrapat les restes de la Companyia Catalana, que els darrers anys, precisament, havien estat ajudant al duc a consoli...
Els germans Badia, avui
El Nadal de fa dos anys vam pujar amb la meva dona a Montjuïc. Feia un dia com de primavera, fresc, barrejat amb l’olor de fulla tendra i de poncella, i potser fins i tot Mercè Rodoreda l’hauria trobat comparable al 14 d’abril. Tanmateix, les parades i celebracions oficials d’homenatge al Preside...
I què se’n va fer, del primer alcalde republicà de Granollers?
Esteve Camillo va guanyar les eleccions municipals de 1931 i de 1934
“Cada vegada que arribo a Granollers i encara En Joan de les Vueltas no m’ha tornat el canvi, sento dintre la caixa del pit el cor que em bat com un picarol romàntic que toca a festa”. No puc dir que senti el mateix que Manuel ...
50 anys sense Just Cabot
El crític més mordaç i temible, l’home que en lloc d’escriure frases semblava encadenar fórmules químiques dels àcids més corrosius, l’intel·lectual incorruptible que si s’hagués mossegat la llengua hauria caigut mort a l’acte, Just l’injust, l’autor del memorable aforisme: “Costa tan poc no lleg...
Quatre dies d'abril tenyits d'independència. Crònica política de la República Catalana, del 14 al 17 d'abril de 1931
“En Macià és l'únic home que té una política. En Macià és la nostra única esperança. En Macià és sobretot l'home que porta avui la política amb suficient passió per tenir de Catalunya un coneixement exacte. No cal entrar en més explicacions” (Josep Pla, Necessitat del Front Únic, Butlletí de Cata...
Ruta de l’exili i concert de Nadal (dissabte, 18 de desembre)
Per si a algun matinaire pogués interessar-li, dissabte 18 de desembre organitzem una Ruta de l’Exili, amb la voluntat de recordar i visitar alguns dels llocs emblemàtics de la tràgic ruta de l’exili que moltes famílies catalanes van haver d’emprendre el gener de 1939.
L’Agenda que seguirem és l...
Per un nou Prats de Molló
4 de novembre de 1926. Era el dia fixat, després d’haver-lo hagut d’endarrerir gairebé dos mesos, ja que l’11 de setembre el grup no estava preparat.
Els 500 homes reclutats entrarien a Catalunya en dues columnes: un primer grup, comandat per Martí Vilanova, tiraria pel coll d’Ares; l’altra colu...
“Día de la raza”, però quina raça?
Aquest any 2010, Mèxic, Argentina, Bolívia, Colòmbia, Xile i Veneçuela celebren els seus primers dos cents anys d’independència. L’any que ve arriba el torn a Paraguai i en la segona dècada del mil•lenni Perú, Brasil, Equador i Uruguai. A mitjans del segle XXI, El Salvador, i Cuba, que haurà d’es...
Una làpida per a Eugeni Xammar
“Jo no sóc historiador ni periodista, però un dia, sense voler, em vaig trobar remenant uns papers vells. Perseguia qualsevol dada que pogués trobar d’un periodista que va viure seixanta anys fora de Catalunya però que mai no va deixar de pensar-hi ni un instant. Parlava set idiomes perfectament,...
65 anys de l’alliberament de Mauthausen
Els amics de l´Associació Memòria i Història de Manresa (www.memoria.cat), m´han fet arribar un email que voldria compartir amb tots els lectors d´El Matí:
“Milions d’homes foren assassinats perquè estimaven la llibertat; moriren tots perquè la humanitat pogués viure”.
Són paraules de Joaquim A...
Honorables. Josep Maria Torra i Noguer, l'últim honorable
Estimat avi,
Quina alegria enviar-te aquesta carta després de tants anys! Com estàs? Com va tot? Ja veus, avui tenia un estona –de fet, me’n sobra, el temps, darrerament- i he pensat en escriure’t unes ratlles. Qui podria ser l’últim honorable millor que tu?
Perdona, t’he de situar. Fa gairebé ...
Antepenúltim honorable. Francesc Cambó
Honorable senyor,
Fa unes setmanes vaig tenir l’oportunitat de retrobar-me amb el vostre llegat dipositat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a la muntanya de Montjuïc, la mateixa que vós i Puig i Cadafalch vau entossudir-vos a urbanitzar per fer-la servir d´aparador d’una exposició universal ...
Viatge al centre de Melcior Comes
Sagarra era un glop de xampany que feia pessigolles al coll; Rovira i Virgili, ens descobria un món que ell feia més immens encara; Crexells, el rigor noucentista aplicat a l’economia; Soldevila, el fràgil vol d’una oreneta els primers dies de primavera; Bofill i Matas, posant potes enlaire el ...
Honorables. Joan Coromines. Ardida pàtria
Benvolgut senyor Coromines,
Els Evangelis en grec, les Confessions, de sant Agustí, en llatí; les obres completes de Dante, en italià; els Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe, en alemany; les obres completes de Shakespeare, en anglès; un volum de les tragèdies d’Eurípides, en grec;...
Honorables. Lluís Nicolau d'Olwer, la lluita per la la llibertat i la cultura
Benvolgut senyor Nicolau d’Olwer,
Porto setmanes barallant-me amb vós. Entenguem-nos, vull dir llegint els vostres llibres i les cartes que han anat editant-se després de la vostra mort, visitant els arxius de l´IEC i de Montserrat, intentant entendre-us, la vostra manera de pensar, la vostra tr...
Honorables. Josep Pla. Fondre llengua i poble
Estimat Pla,
No us diré pas que sou un barra, com va atrevir-se un dia en Xammar, però sí que convinguem que un de nosaltres dos hauria pogut escriure. Més aviat vós, francament. I ja que no heu tingut la gentilesa de comentar-me encara què us havia semblat el llibre de l’Enric Vila, jo tampoc n...
Honorables. Prat de la Riba, la terra, la Pàtria
Molt Honorable senyor,
“Cada any la natura ens dóna una imatge viva del que és el renaixement d’un poble. Cada any l´hivern estronca la circulació de la vida, deixa nues de verdor les branques, cobreix la terra de neus i de gebrades.
Però la mort és aparent. Les neus de les muntanyes es fonen i...
Honorables. Pompeu Fabra. La tasca i l’esperança
Estimat Mestre,
Jo no sabia res. I menys encara d’aquell Bibliobús. Però des de feia alguns anys, quan m’havia entusiasmat amb la lectura d’Els darrers dies de la Catalunya republicana, d’Antoni Rovira i Virgili, i les Memòries d’en Xavier Benguerel, em rondaven les mateixes preguntes:...
Honorables. Ferran Soldevila. La història d´una nació
Benvolgut professor Soldevila,
Hi ha una llum i una estació que li van esplèndidament bé al petits jardins de Barcelona, no us sembla?. A primera hora del matí d’un dia de tardor, amb la llum vagament descolorida d’unes hores mandroses i el gebre ensenyorit de les entranyes de les plantes i flor...
Honorables. Just Cabot. El segrest de la intel·ligència
Car Just, estimat Cabot
Dir-vos que m’estranya no haver rebut una resposta vostra potser ho judicaríeu impertinent. No ho faig, doncs, tot i que he de confessar-vos que durant aquests mesos que han passat des que van sortir publicades les vostres cartes aplegades per en Valentí Soler (El periodi...
Honorables. Josep Trueta. L'Esperit d'un científic
Estimat doctor Trueta,
Ara fa uns mesos vaig començar una petita investigació sobre els Premis Nobel catalans. Millor dit, sobre la inexistència de Premis Nobels catalans. Cap dels nostres compatriotes no l’ha obtingut. No us resulta estrany? Som els catalans un poble més estúpid que els altres ...
Honorables. Carles Pi i Sunyer. Un polític noucentista?
Honorable senyor,
Deia un autor tan apreciat per vós com Ciceró: “És de l’estimació i de la benvolença dels ciutadans que hauries d’envoltar-te, no pas d’armes”. D’aquesta manera s’adreçava el tribú més famós de Roma al seu enemic, Antoni, en un dels catorze discursos que va redactar contra ell ...
Honorables. Josep Maria Folch i Torres. Una mica de felicitat
Estimat senyor Josep Maria Folch i Torres,
Poques vegades més podré escriure un “Estimat senyor” sense cap ombra de falsa cortesia com en aquesta carta. Vós i Jules Verne sou els autors que vau acompanyar els meus somnis d’infant. Com oblidar-ho? Com agrair-vos-ho? Amb vós vaig viatjar a bord de...
Honorables. Amadeu Hurtado. Un liberal europeu
(Per a l’amic Joan Safont, amb qui vivim uns temps que no són els nostres)
Benvolgut Don Amadeu,
Agafo amb por el full en blanc, aquest cop. Com escriure-us una carta i no tremolar per no estar a l’alçada? Vós, el testimoni directe de l’eloqüència jurídica i de l’oratòria catalana, el polític q...
Honorables. Pau Romeva. Pedagogia i nació
Honorable senyor Romeva,
El nostre comú amic GK Chesterton va escriure “Tots els educadors són absolutament dogmàtics i autoritaris. No pot existir l’educació lliure, perquè si deixeu a un nen lliure, no l’educareu”. La coneixeu? Sí, és clar que sí. No us acaba de fer el pes? Potser preferíeu aq...
Honorables. Rafael Patxot. Una cultura, un país
Benvolgut senyor,
Durant gairebé dos anys vaig viure a la ciutat de Winterthur, al cantó de Zuric, en una caseta que tenia un petit estany amb tres nenúfars i una pomera i un castanyer bord i un arbre africà amb unes fulles de pàmpol enormes. Cada divendres, després de recollir els nens a l’esco...
Honorables. Eugeni Xammar. Periodisme i catalanisme
Estimat i vell amic Xammar,
Com se us acut fer aquestes coses? Hauria d’estar prohibit irrompre en la vida dels altres i girar-la del revés. Sou incorregiblement delictiu. No sé encara com us escric aquesta carta. Us hauria de retirar la paraula.
Jo em guanyava la vida d’una manera decent, fins...
Honorables. Josep Maria Trias i Peitx, secretari general d’Unió Democràtica durant la Guerra Civil
Benvolgut Sr. Trias i Peitx,
Us confesso que el meu desconeixement de la nostra història és colossal. Em sap molt de greu, però he de reconèixer que no havia sentit mai fins fa uns mesos el vostre nom. Un dia, en una de les excavacions arqueològiques als arxius catalans que darrerament he practi...
Honorables. Rovira i Virgili. La virtut republicana
Molt Honorable senyor,
Cada dimecres, a les onze en punt, tinc una trobada amb algú que us és molt estimat.
Fa uns mesos vaig estar treballant en l´intent de desxifrar la petita història de la fugida dels escriptors i intel·lectuals catalans cap a l’exili. En gran part, vós en sou directament c...
Honorables. Pau Casals. La llibertat no és negociable
Molt estimat mestre Casals,
Hem passat uns dies amb la família a la Catalunya Nord. Temps de crisi? Doncs ens quedem a casa. Primer, hem pujat a Sant Martí del Canigó, on potser com en cap altre lloc del nostre país no sentim la crida de la terra de manera tan intensa. Com no adonar-se’n des d’a...
La llibertat segons Jordi Amat
En un dels grans combats dialèctics de la literatura catalana, el que van mantenir de manera epistolar, a l’exili de Perpinyà, Amadeu Hurtado i Antoni Rovira i Virgili (dos liberals eminents), es pot llegir -en una de les cartes escrites pel de Tarragona-: “Si els homes de la segona meitat d’aque...
Honorables. Manuel Carrasco i Formiguera
Se’ns acumulen les bones notícies, estimat Sr. Carrasco i Formiguera. El dissabte 7 de març, deu mil catalans anaren a proclamar a Europa que existim, encara. Fa poques setmanes, companys del vostre partit han constituït l’associació Sobirania i Justícia. Ara, Honorable senyor, toca el torn a aqu...
70 anys del genocidi
23 de gener de 1939. A primera hora de la tarda surt un Bibliobús des del Palau Robert, seu de la Institució de les Lletres Catalanes. Un grup d’intel·lectuals i escriptors s’han assegut com han pogut en uns taulons que hi han posat a través, traient-hi els pocs llibres que hi quedaven, en aquell...
Sentís, Xammar, Barnils i el franquisme que no acaba mai
Eugeni Xammar, a l’article “Fora de la comunitat catalana”, que va dedicar l´any 1947 a “l’equip d’escombriaires” que formaven la revista Destino, va qualificar Carles Sentís d’una manera força descriptiva: “rata de claveguera” Fa poc hem sabut què n’opinava Just Cabot, el director de Mirador, on...
Can Perxers, la darrera nit catalana
El dia 31 de gener de 1939, un Bibliobús i un autocar, encapçalats per un cotxe oficial, sortien de Can Perxers, a l’Agullana, camí de La Jonquera.
La majoria dels que hi viatjaven portava molts dies reclosos al Mas i l’impacte brutal del que van veure no van poder oblidar-ho mai: milers de pers...
Eugeni Xammar i l’apropiació indeguda (1)
Si els sembla bé, podríem passar unes setmanes amb els clàssics. I com que darrerament porto unes quantes visites als arxius i hemeroteques, els suggereixo un tomb per la vida d’Eugeni Xammar.
Un cas curiós d’apropiació indeguda. Per part dels espanyols, naturalment.
Avui el Sr. Xammar s´ha con...