Persistim i persistirem en aquesta voluntat democràtica per la llibertat fins aconseguir la plenitud nacional del nostre país: la independència.

Hem de superar l’etapa actual per tornar a mirar a l’horitzó. Un horitzó de justícia, democràcia i llibertat per a totes les catalanes i catalans.

Els escons que ocupeu, estimades diputades i estimats diputats, no us pertanyen. No en podeu fer allò que vulgueu. No estan a la vostra disposició. Són de la gent que ens va votar.

No em doblegarà cap pressió ni cap lobby si els nostres experts em demanen prendre les decisions més dures. Per protegir la salut dels més vulnerables, faré el que calgui fer. I n’assumeixo tota la responsabilitat.

Amb una llengua pròpia i compartida, una cultura que és batec als Països Catalans, i una identitat amenaçada que es refà i evoluciona amb el pas dels temps.

La nostra història és un combat persistent per l’esperança.

Si el Govern espanyol té cap esperança de reprendre el diàleg, caldrà que abans demostri que té una ferma voluntat d’aturar les hostilitats contra el moviment independentista.

L’estat espanyol va decidir que sempre faria passar la unitat d’Espanya per davant de la democràcia i els drets humans.

Us demano un gran esforç col·lectiu de participació ciutadana com un deure cívic històric. Ens hi va poder evitar noves i més restrictives mesures, que ningú, i jo el primer, no desitgem.

La societat catalana disposa d’unes característiques innates que ens permeten fer-ho amb confiança: la nostra resiliència, solidaritat, creativitat i una gran capacitat de projecció internacional. Efectivament, el món vol reinventar-se, i Catalunya hi té el seu mot a dir.

Massa cops en aquesta crisi hem vist un Govern de l’Estat lent i amb manca de reflexos. Massa cops hem vist com a Catalunya, i en altres territoris de l’Estat, hem hagut de buscar alternatives, espavilar-nos, davant d’unes estructures estatals que s’han centrat a defensar l’orgull nacional i a fer sortir militars, i no a buscar solucions reals.

Els independentistes no lluitem per la república espanyola. De fet, als catalans no ens han anat gaire bé les coses quan els republicans han governat Espanya.

Vivim en un Estat que de manera estructural empobreix deliberadament els Països Catalans privant-los dels seus recursos.

Els independentistes tenim un objectiu molt clar: sortir d’aquest cau en què s’ha convertit el Regne d’Espanya.

Estic molt orgullós de ser al costat dels demòcrates en aquest conflicte polític per la llibertat. I estic molt orgullós de la força i el compromís d’una gran majoria de catalanes i catalans, amb una llengua pròpia, una cultura i una identitat amenaçada que es refà i evoluciona amb el pas dels temps. No crec que el meu país sigui millor que els altres, però és el meu. I l’estimo amb passió.

Mentre els aparells de l’Estat espanyol inhabiliten un President de la Generalitat, acompanyen la fugida d’un monarca acusat de corrupció a amagar-se en una dictadura.

Quan la llei esdevé sistemàticament contrària a les urnes, la democràcia falla i cal actualitzar-la. La meva inhabilitació —soc el segon president destituït en menys de tres anys—  haurà de ser revisada els pròxims mesos i anys  pel Tribunal Europeu de Drets Humans, que es avui l’únic lloc on podem trobar justícia els independentistes catalans.

Ens fan més forts, reforcen les nostres raons i ens conviden a preparar-nos millor si volem deixar de ser presoners d’un estat autoritari que no accepta la voluntat democràtica dels catalans.

Aquests més de dos anys de presidència he volgut ser sempre al costat dels més vulnerables. Els discapacitats, la gent gran, els infants, el petit comerç de proximitat, els emprenedors, els refugiats, els veïns dels barris més marginats, els perseguits, la pagesia, els pobles i les comarques menys poblades, els treballadors i treballadores d’un país fet a contracorrent i contra tot pronòstic.

Si la majoria de les catalanes i catalans volen construir una República lliure, aquesta expressió democràtica i pacífica prosperarà. No en tinc cap dubte. Que ningú no ho dubti.

He vingut a Madrid a recordar que la nostra causa ve de molt lluny i arribarà fins al final, una República lliure i justa per a tots els catalans. Que és una causa democràtica, pacífica, integradora i positiva.

Estic convençut que podem arribar tan lluny i tan a prop com vulguem. L’únic límit som nosaltres mateixos.

He mirat de ser sempre just en les meves decisions, de no fer res mai per ambició personal ni de partit, amb l’interès del país per sobre de qualsevol altra consideració.

La repressió ens vol entretinguts en les diferències i la discòrdia. Ens vol dedicats a la disputa domèstica.

No ajornem ni posem la independència en un segon pla. La independència és ara més urgent que abans.

Coneixem la història del nostra país i sabem perfectament quina és la infausta relació dels borbons amb Catalunya.

L’actual monarca porta el nom de Felip VI, successor de Felip V, de qui els catalans en guardem records prou clars.

Europa no pot seguir mirant cap a una altra banda perquè la decadència democràtica d’Espanya amenaça també la qualitat democràtica i la credibilitat del projecte i els valors europeus.

Prou de gestió centralitzada. Prou d’imposicions. Els diners europeus no són de cap govern, són de la gent i dels sectors afectats per aquesta crisi. No els utilitzin per als seus interessos polítics. Posin-los a disposició ja de la ciutadania d’acord amb l’afectació de cada país o de cada comunitat autònoma.

Allò que va començar pels catalans amb Felip V ha d’acabar amb Felip VI. Perquè els catalans no tenim rei, ni en volem.

Un dels millors homenatges que podem fer a Josep Benet és no mantenir-nos impàvids davant la lenta agonia i la residualització de la llengua.

Som conscients que la gravetat de la situació obliga a restringir el dret fonamental de la lliure circulació, però no es pot acceptar que es vulnerin altres drets fonamentals, fins al punt de gairebé suprimir-los. Cal derogar ja la Llei Mordassa. Cal garantir el dret de manifestació.

No hem volgut aprofitar aquesta desgraciada pandèmia per sumar suport a la causa de la independència, com d’altres l’han volguda aprofitar per fer crides a ‘la unitat de la pàtria espanyola’.

Hi ha un deure que cal complir també com a representants del poble de Catalunya i és un deure que no entén d’ideologies, partits o projectes nacionals. És el deure de defensar amb urpes i dents, fins a les últimes conseqüències, la democràcia i la sobirania de les catalanes i dels catalans, que és representada i que hauria de ser exercida en aquest Parlament.

Som una autonomia propietat de l’Estat espanyol i mentre siguem això anirem amb desavantatge a qualsevol embat global que se’ns presenti els pròxims anys.

Des del primer moment quan va esclatar aquesta emergència fins avui mateix, he tingut aquesta batalla com a única preocupació des que m’he llevat fins que he anat a dormir cada dia de cada setmana.

El nacionalisme espanyol ha impregnat tots els colors i tendències que han governat Espanya.

L’única manera d’avançar és amb la ruptura democràtica. Com l’1 d’octubre i el 3 d’octubre, i com el 27 d’octubre. L’única garantia de deixar enrere el règim del 78 és el moviment independentista català. I l’única garantia del moviment independentista català sou vosaltres, la ciutadania, compromesa i organitzada.

Els independentistes ho som per moltes raons. Moltes. Se’ns acumulen tantes raons que ja comença a ser difícil de fer la llista.

Quatre milions tres-cents noranta-dos mil vuit-cents noranta-un vots van ser tancats en una caixa i llençats al fons del mar. Quatre milions tres-cents noranta-dos mil vuit-cents noranta-un vots van ser emmordassats i declarats inútils per un tribunal a sis-cents quilòmetres del Parlament de Catalunya.

A mi m’ha mogut sempre la idea de llibertat com a responsabilitat; la idea de la república com a bé comú, amb els més vulnerables sempre al capdavant; la idea del compromís i el deure cívic com a pràctica política que porta a involucrar-te en la societat.

Vivim sotmesos a l’arbitrarietat judicial més enorme dels últims temps perquè tots els aparells de l’Estat s’han activat per evitar l’èxit d’un projecte democràtic i pacífic.

Vaig començar el mandat essent un president sense Govern i la legislatura s’acaba amb un Govern sense president.

Vivim en un Estat que trepitja les més bàsiques nocions de la democràcia, la justícia i els drets fonamentals per un dogma autoritari d’unitat indivisible de la pàtria, la seva.

Ho he dit moltes vegades i no me’n cansaré: prendré les decisions que calgui sense que em tremoli el pols. Estic deslligat de cap altre compromís que el de vetllar per la salut de tots els ciutadans.

No és una història fàcil, la nostra: només s’explica en termes de l’aspiració dels catalans per recobrar la seva llibertat.

Diputades i diputats: És la gent de Catalunya, és el poble català, qui us fa portaveus de la salvaguarda de la seva llibertat, del seu progrés i del seu benestar i qui us crida a actuar solidàriament contra qualsevol intent d’emmordassar la democràcia.

He mirat de de presidir aquest país sempre des de l’honestedat, del compromís amb la gent, amb la veritat per sobre de tot i els ulls posats sempre amb els més vulnerables.

És el moment de tornar a sumar forces democràtiques, republicanes i independentistes. Les forces de la llibertat.

La decisió es planteja més clara que mai. I cal escollir entre democràcia i llibertat, o repressió i imposició. La República Catalana del compromís cívic, o la Monarquia espanyola de les banderes i l’exèrcit.

És ben evident que amb les eines i els recursos d’un Estat propi hauríem combatut millor l’avanç de la malaltia i els seus efectes.

Senyores i senyors diputats, fa molta vergonya continuar essent súbdits d’un rei en ple segle XXI. Jo no me’n considero.

Ha estat un honor immens presidir Catalunya. Vaig acceptar l’encàrrec de presidir la Generalitat, en un moment de repressió ferotge, per un compromís cívic amb el meu país i amb un President, el Molt Honorable Carles Puigdemont, que encara avui viu a l’exili després d’haver estat destituït.

He vingut a Madrid a mirar als ulls del tribunal que vol fer caure un altre President de la Generalitat. He vingut a Madrid a explicar-los que no tenen ni el dret ni la raó i que no els tenim por.

Que el català sigui una llengua útil, viva, parlada i dinàmica, la principal riquesa que el poble de Catalunya pot aportar al món.

Tenim el deure de convertir la crisi en una oportunitat, i de treballar per crear un nou model de societat basat en valors humanistes i socials, en una economia més solidària, en una defensa fèrria del medi ambient i posicionant-nos com un país punter en la vessant tecnològica; connectat amb el món.

No estem contra ningú, però ens defensem i ens defensarem de tothom qui ens vulgui fer desistir del nostre legítim objectiu polític.

Quin altre projecte que no sigui la independència acompanya avui aquest clam de societat cívica, moderna, justa i democràtica? No el sabem veure enlloc.

En aquest país sempre, al llarg de la història, hem demostrat que la llengua ens agermana, ens cohesiona i ens uneix.

Fa ja pràcticament dos mesos i mig del començament d’aquesta cruel pandèmia [...] També vull expressar el meu agraïment a tota la ciutadania. Un cop més, l’esperit cívic i solidari dels catalans és la nostra millor eina per enfrontar-nos a aquest moment històric de país. He refusat sempre parlar de guerres o en termes militars, perquè fem el que estem fent perquè som ciutadans lliures d’una democràcia que es vol justa, igual i amb plenitud de drets fonamentals. I el dret més fonamental és la vida i el respecte a la vida.

És l’hora d’una nova i gran solidaritat, d’un nou i gran esforç col·lectiu. Es tracta de protegir la nostra pròpia salut i la dels nostres familiars i veïns.

Jo vull viure en un país on el cap d’estat sigui escollit per la gent i amb una limitació de temps.