Aquest proper cap de setmana (15 i 16 de juny), la capitalitat del país es trasllada a Santa Coloma de Farners. I és que s’hi celebra “La revolta dels segadors”.

Va ser aquí, a Santa Coloma de Farners, on vam tornar a ésser una altra vegada. La terra ens va empènyer a agafar les nostres falçs i dagues de tall, fangues i pedrenyals, per alçar un poble. Els borbònics van cremar-nos les cases i les masies, els pallers i les corts. Ens volien un poble reduït a cendres. Però no van poder. L’esclafament de Santa Coloma i de Riudarenes va provocar alguna cosa més que un incendi, va provocar una revolució. I al cap d’unes setmanes, quan desenes de segadors vinguts d'arreu del país van arribar a la capital, en aquella jornada de Corpus –on va córrer poca sang- , vam descobrir que tots els que érem allà formàvem part d’una mateixa pàtria, que havia estat nostra, que l'havíem perduda, però que aleshores la recuperàvem, Catalunya.

Fins nosaltres mateixos a vegades ens censurem els mots. La “Guerra de Separació” ha esdevingut la “Guerra dels Segadors”, com mig tapant el que van ser aquells anys: l’exercici de la nostra sobirania. Un home, el “restaurador de la pàtria”, Pau Claris va saber maniobrar amb encert (“pare, protector, defensor i llibertador de la pàtria, com extensament ho diran les històries en l’esdevenidor. Déu lo tinga en la sua santa glòria; i prenguen ànimo los catalans de què en la major aflicció (Catalunya) ha tingut un fill que li ha donada la llibertat i restaurats tots sos germans, i que per exemple llur no li falten semblants fills en l’esdevenidor”, Dietari de la Generalitat, 28 de febrero de 1941, amb motiu de la mort de Claris) I vam ésser. I vam decidir. I vam exercir la nostra sobirania. I vam ser república.

El nostre país viu uns moments històrics. Tota la nació es sacseja, vibra, torna a preguntar-se pel seu futur en llibertat. Vol ésser, vol decidir, vol ser república. Tenim pressa, molta pressa, portem més de tres segles esperant-ho. Ho volem tot i ho volem ara. Però cal l'esforç de tots, el rigor de tots, el compromís de tots, la fe de tots, l'excel·lència de tots, el bon humor de tots. I no caben renúncies de ningú.

Aquest cap de setmana, Catalunya té una nova capital, Santa Coloma de Farners. Tot el poble es disposa a reviure aquell instant en què vam tornar a ésser. Un grup de colomencs, La Sega (www.lasegla1640.cat), ho organitza, amb la col·laboració de l’Ajuntament. Entreu al seu web, hi ha actes per tothom. Veniu a Santa Coloma, participeu de la revolta, alceu les falçs altra vegada (“símbols de llibertat”, en deia Rovira i Virgili), torneu a ésser i disposeu-vos, de nou, a encendre un país sencer:

“Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;

n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

(…)

-On és vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

Aquest és nostre capità,
aquesta és nostra bandera,
a les armes, catalans,
que el Rei ens declara guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!”