“Defenseu allò que és vostre!” Amb aquest crit de coratge, el comte d’Egmont avançà cap al cadafal, al bell mig de la Grand Place de Brussel·les. Pocs instants després, va ser decapitat amb una destral, el 5 de juny de 1568. Minuts abans, el comte declarava encara ser lleial al seu rei, Felip II, i a la religió catòlica. També implorà clemència per a la seva dona i els seus 11 fills. No li serviria de res. Felip II i el duc d’Alba, sinistre personatge on es concentra l’essència de la tràgica Espanya negra inquisitorial, implacables, van confiscar-los la seva fortuna –i Bèlgica, avui, encara recorda aquella violència demencial espanyola.

Què havia passat? Què porta Egmont, l’heroi de la batalla de Saint-Quentin i cosí de Felip II, al patíbul?

“Sí, porteu les vostres armes, estrenyeu els vostres rengles, no m’espanten pas. Ja estic avesat a alçar-me davant de les llances, contra les llances”, escriu Goethe. Aquest és el seu Egmont, una vida per l’ideal de la llibertat. Acabada el 1788, a Roma (un any abans de la Revolució Francesa), després d’un viatge a Itàlia, ja famós al món sencer després que el seu Werther destrossés tots els cànons romàntics establerts, Egmont és, probablement, un dels escrits més ambiciosos de Goethe, pel fet de definir la condició humana a través de la recerca de la llibertat i de com un poble avantposa qualsevol altre objectiu per assolir aquesta condició, necessitat i motor de progrés de la humanitat sencera. 

(podeu acabar de llegir l'article sencer en aquest enllaç)

(Article publicat a la secció 'Memòria d'un instant' a El Punt Avui el diumenge 22 d'octubre de 2023)