Signats els pactes d'Utrecht, els catalans van esmerçar-se a formar l'exèrcit que hauria de defensar a ultrança el país. D'entre les tropes mobilitzades, va destacar-ne una: la del regiment de cuirassers Sant Jordi, la cavalleria catalana.

Naturalment, estava sota l'advocació del patró de Catalunya i n'era el coronel honorífic el Diputat Militar, Antoni Berenguer. Tanmateix, el comandament efectiu va recaure primer en Joan Baptista Lleida i després en Josep Comes.

Van participar en la famosa expedició del diputat Militar i, tot i ser abandonats per aquest, aconseguiren entrar a la ciutat de Barcelona el 5 d'octubre.

Castellví els esmenta amb admiració quan van fer una sortida per atacar les bateries borbòniques de Caputxins.

Josep Comes fou una figura de relleu, participant en la rebel·lió austriacista de Vic i lluitant amb el grau de capità i després de tinent coronel en les Guàrdies Catalanes.

L'11 de setembre, amb les escasses forces que quedaven, acompanyà el general Villarroel en el contraactac que aquest va liderar pel centre de l'atac borbònic (mentre encarregava a Rafael Casanova el segon, per l'esquerra de la defensa dels catalans). Eren les 7 del matí i el grup de cavallers va carregar des de Santa Maria del Mar, travessant la plaça Major de la ciutat i arribant al Bornet (carrer que actualment es pot admirar en el Born Centre Cultural). Just entrar al Pla d'en Llull, les tropes borbòniques, assentades i esperant-los, van escopir foc. Villarroel va caure ferit. Comes, mort. El regiment va ser pràcticament aniquilat.

Va ser la darrera càrrega de la cavalleria catalana.