Dos dels grans personatges de la guerra de successió van viure a Barcelona, molt a prop un de l'altre.

Al carrer Regomir, 13, el notari Ramon Frederic de Vilana-Perles, secretari de Despatx Universal de Carles III l'any 1707, marquès de Rialp el 1710, després de la compra d'una sèrie de cases, va alçar un palau al carrer Regomir número 13, amb una portalada esplèndida, considerada el millor exemple de portal barroc de Barcelona -tot i reformada els anys 50 del segle XX per Adolf Florensa-.

Fins la seva marxa de Barcelona, acompanyant la reina (el dia de Sant Josep de 1713), Vilana-Perles hi visqué. Després de la desfeta de 1714, ocupà l'edifici José Patiño, intendent de Catalunya el 1713 i president de la Junta de Justícia i de Govern del Principat, artífex del nou cadastre i del Decret de Nova Planta. No podia ser més simbòlica aquesta ocupació: els vencedors passaven a viure a les cases dels vençuts.

Uns centenars de metres d'allà, al carrer dels Banys Nous número 16, un home vidu, de cinquanta anys, era a punt d'enfrontar-se amb la història. Allí vivia l'advocat i ciutadà honrat de la ciutat de Barcelona, Rafael Casanova, des de finals del segle XVII, quan, el 1696, amb 36 anys, va contraure matrimoni amb Maria Bosch i Barba, de Sant Boi. Allà naixerien els seus fills, 3 dels quals moririen infants. Només Rafael, el fill mitjà, nascut el 1701, sobreviuria. Cal recordar que, anys després, combatria a Cardona, sota les ordres de Manuel Desvalls.

La casa del carrer dels Banys Nous, com tota la resta dels seus béns, li foren confiscats des del 3 de desembre de 1713 -just havent estat escollit conseller en Cap de Barcelona— . Casanova només va poder-los recuperar un cop signat el Tractat de Viena, el 1725.