“Jo no sóc historiador ni periodista, però un dia, sense voler, em vaig trobar remenant uns papers vells. Perseguia qualsevol dada que pogués trobar d’un periodista que va viure seixanta anys fora de Catalunya però que mai no va deixar de pensar-hi ni un instant. Parlava set idiomes perfectament, va viure a Londres, París i Berlín, i li agradaven el whisky, el futbol i les sardanes. Va ser cap del gabinet del President Josep Irla a l’exili i un gran amic de gent com Manuel Reventós, Ferran Cuito, Just Cabot, Quim Ventalló o Carles Esplà: No es va moure mai políticament de la Unió Catalanista del seu estimat doctor Martí i Julià, ni dels seus vestits de tall perfecte i del llacet de les grans ocasions. Va denunciar sempre la vexació amb el que el franquisme humiliava el seu poble i la seva llengua. Reconeixia només una capital al món, Granollers, i el seu petit país, el Vallès, l’estimà amb bogeria. Va ser un catalanista granític, un home intel•ligent, mordaç i irònic com pocs, un cosmopolita total amb les arrels a la cuina de la Fonda Europa. Va ser Eugeni Xammar.”

Així comença el llibre Viatge involuntari a la Catalunya impossible, que Proa m’ha editat i que va guanyar el Carles Rahola de l’any passat. Perdonin aquests tres minuts d´autopropaganda gens subliminal però no he trobat una entrada millor per explicar-los el que ve a continuació.

I és que gràcies a la tenacitat de Joan Barrera, amic i xammarià furibund, hem aconseguit reparar una injustícia: que es posi una làpida a la tomba del vell llop de l’Ametlla. Per no tenir, no tenia ni una làpida al seu nom. Una iniciativa que va sortir al marge de les institucions, amb la voluntat només d’honorar amb en Xammar una generació destrossada i de la que amb prou feines comencem a conèixer.

Farem un petit acte, obert a tothom, el dissabte 29 de maig, a les 12 del migdia, al Cementiri de l’Ametlla del Vallès, i comptem amb l’assistència de l’alcaldessa de l’Ametlla, la Directora de l´Institut d´Educació Secundària “Eugeni Xammar” i en Joan Barrera. Els Pristins Fivallers, que van dramatitzar fa anys el “60 anys d’anar pel món” llegiran uns textos.

Però això no seria una celebració com cal sense un bon dinar. Per tant, els que els hi vingui de gust, a les 2 del mateix dia 29, ens trobarem a la Fonda Europa de Granollers on en Ramon Parellada ens ha preparat un “Dinar xammarià” (preu aproximat 30€). 

És així, al voltant del cap-i-pota d’en Parellada, o de les mandonguilles amb ceps o dels canalons de festa major, tot regat amb l’abundància pantagruèlica esperable, recordant els mítics dinars que hi tenien en Pla i en Xammar, com cal acabar un acte com aquest.

No només estan tots invitats, sinó que els agrairia que si coneixen algú que en pogués estar interessat li’n fessin cinc cèntims. Ja coneixen el lema: “Xammarians del món, uniu-vos”. Gràcies.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)