Que no sigui un parèntesi
La pandèmia del coronavirus ha estat un impacte majúscul a les nostres vides amb unes conseqüències vitals, econòmiques, socials i culturals –i ètiques– que encara no podem avaluar amb tota la seva magnitud. Des d’un bon principi, quan vam veure la força que prenia allò que fins aleshores era des...
Per Catalunya i per la vida
Avui fa dos anys vaig prendre possessió del càrrec de President de la Generalitat. No hi havia aspirat mai ni hi vaig opositar en aquell moment tan trasbalsat. Tres dues abans, el 14 de maig de 2018, un ple del Parlament incomplet, alterat i constantment atacat per una ferotge repressió, amb una ...
Les nostres vides s’han transformat
[Article publicat a El Punt Avui el 12 d'abril de 2020]
La pandèmia de la Covid-19 ja ha transformat les nostres vides. La primera transformació, la més important i dolorosa, és la que han viscut moltes famílies que han perdut persones estimades. El coronavirus s’endú cada dia desenes i desenes ...
El flirt
14 reflexions sobre l'esport de flirtejar extretes de «L'etern femení» de Llucieta Canyà
Llucieta Canyà (la Bisbal d’Empordà, 1901-Barcelona, 1980) va ser una periodista que va tenir un èxit enorme amb el seu llibre d’autoajuda L’etern femení, una guia moral per a dones que aspiraven a la p...
Muñoz Ramonet a Bad Ragaz
«La decadència i caiguda de l'imperi Ramonet no té res a envejar a la que va retratar Gibbon al seu clàssic sobre el final de l'Imperi Romà»
Un llarg camí el de don Julio des de les seves arrels ceretanes fins a Bad Ragaz, al cor de Suïssa. Un personatge excessiu i icona de totes les misèries mo...
Bon Nadal de Llibertat
Tota una vida cosint i treballant, de dia i de nit, al portal de l’entrada de casa o a la llum d’un quinqué, amb les butxaques de la bata sempre plenes de fils i agulles i botons i cintes de colors que s’enredaven amb caramels i regalèssies, anissos i pegadolces, les llaminadures que tenia sempre...
Els cirerers florits de Fukushima
En commemoració del primer aniversari del terratrèmol de Fukushima
Ja fa deu dies que Kazuki Takahashi viu enmig de l’infern. Tres dies després del tsunami va presentar-se a la central nuclear. “Ho he perdut tot, no tinc por a morir”. Van agafar-lo, a ell i a 179 més, els “180 de Fukushima”. Bom...
La generació del món de “Suma Zero”
“L’argument d’aquest llibre és que el sistema polític internacional ha entrat efectivament en un període de perillosa inestabilitat i canvis profunds. Al llarg dels últims trenta anys totes les primeres potències mundials han abraçat la “globalització” —un sistema econòmic que prometia elevar els...
Tu, a què dediques la teva vida
Vaig quedar-me enganxat al programa d’El convidat, en el que Albert Om entrevistava la monja Teresa Forcades. De fet, el programa volia retratar la vida en un monestir dels nostres temps, i el que va quedar retratat són els nostres temps, vistos des d’un monestir.
Vivim tan aclaparats per la xim...
Tu, a què dediques la vida?
Vaig quedar-me enganxat al programa d'El convidat, en el que Albert Om entrevistava la monja Teresa Forcades. De fet, el programa volia retratar la vida en un monestir dels nostres temps, i el que va quedar retratat són els nostres temps, vistos des d'un monestir.
Vivim tan aclaparats per la xim...
Crònica d’un robatori al Metro
Tornàvem amb la Carola d’assistir a un concert que havia fet a Santa Maria del Mar el Princeton High School Chor, de visita a Catalunya. La seva última cançó, “Rossinyol”, en un català perfecte, ens havia posat la pell de gallina. Hem travessat la plaça de Sant Jaume, ple de gent per les festes d...
La veritat oculta d’un viatge a Estrasburg (i 2)
Una de les decepcions més importants que avui tens quan viatges és que no et pots endur els sabonets de les habitacions dels hotels. Amb aquella il·lusió que hom arrambava tots els gadgets que trobava en els banys i ara per les maleïdes mesures de seguretat dels aeroports els has de deixar allà, ...
La veritat oculta d’un viatge a Estrasburg (1)
Sona l’alarma a ¾ de 7. Com sempre, s’aixeca primer la Carola i procura anar despertant els nens. Una feina més difícil i esgotadora que presentar una demanda a Estrasburg – i que cal fer cada dia-. Mentre acabo de preparar els entrepans, un SMS ens avisa que hi ha hagut filtracions, la ràdio en ...
El biquini d'Ursula Andress
"Els cossos poden ésser opacs, transparents o excel·lents, com el de l'Ursula Andress". Hi ha algú capaç de discutir-li al Perich aquesta afirmació? Al gris mite espanyol de les sueques, l'Andress es planta, contundent, en la defensa dels valors centreeuropeus. Perquè tot i de pares alemanys, Urs...
Nadal amb James Stewart
El Nadal a casa comença menjant torrons per la Immaculada i s’acaba desant el pessebre per Sant Sebastià. Sospito que som poc ortodoxos, però és així.
Pel mig passa una mica de tot: quan hem tingut sort, hem anat a escoltar el Messies participatiu (amb el moment gloriós del For unto us a Child i...
Hores angleses (1): Les Cabinet War Rooms de Churchill
Ben trobats. Com ha anat l’estiu? Tot bé? Jo, per la meva part, estic en condicions d’assegurar-los que l’he sobreviscut. No es pensin, no és poca cosa vist com les gastem els independentistes en aquest país. Un soldat alemany de la trinxera més feta pols tenia el doble de probabilitats de sortir...
De la balena a la Sagrada Família
Senyors, el que no havia de passar ha passat. L’esquelet de balena que penjava al sostre del Museu de Ciències Naturals de Barcelona s’ha trencat quan estava sent desmuntat per ser traslladat de l’actual seu, al castell dels Tres Dragons de la Ciutadella, a la nova, ubicada a l’Espai Blau del Fòr...
Dos guanyadors i dos perdedors
Nit electoral a can Barça. Hi ha dos resultats clars:
1. Victòria aclaparadora i inapel•lable de Sandro Rosell i espectaculars resultats de la candidatura d’Agustí Benedito.
2. Debacle monumental dels candidats més connectats amb el laportisme i sobretot de Jaume Ferrer, el successor fallit.
A...
Èpica Benedito
Des de sempre que el Barça ha representant un projecte polític. Fa ben pocs dies, per exemple, la televisió del club passava un documental sobre el president Josep Sunyol, assassinat pels feixistes, en el que vaig tenir l’honor de participar. Sunyol fou un personatge singular. Empresari i polític...
Dues victòries: Lliga i Diagonal
Hi ha cap de setmanes memorables. Per exemple, aquest darrer. Al migdia coneixíem l’estrepitosa derrota de l’alcalde de Barcelona en el seu referèndum sobre la Diagonal; al vespre, es desfermava l’eufòria del triomf d’un esforç col·lectiu.
És difícil trobar equivalents contemporanis a l’esgarrif...
La pell freda del Director Comercial
“L’emoció més antiga i més intensa de la humanitat és la por; i la més antiga i més intensa de les pors és la por al desconegut”. Aquesta és una cita clàssica de HP Lovecraft, un dels grans mestres del terror. Però la seva no és una literatura de Freddy Krueger ni de Chucki, el ninot diabòlic, si...
La vida de color de rosa del cap de Recursos Humans
El concepte de clima laboral o clima organitzacional ha anat guanyant rellevància en el camp del management. Entres en qualsevol empresa, obres la porta del departament de Recursos Humans i 10 a 1 a que el seu Director està parlant de “cuidar”, “millorar” o “gestionar” el clima laboral. I sinó de...
Matí de management. Els executius efímers
Nota: El passat 16 de març va fer 3 anys exactes que vaig ser executat a l’alba. Després de 18 anys treballant en una empresa d’assegurances, els nous propietaris, una multinacional amb seu a París, van decidir prescindir dels meus serveis. Van tenir l’elegant detall d’afusellar-me mentre em trob...
El fàstic de viure a Barcelona
Surts al carrer. Autobusos, soroll, fum. Pots triar entre plaça Lesseps o Fontana. Un, el caos; l’altre, la brutícia organitzada. Esculls la brutícia. Baixes a l’estació de plaça Catalunya. A fora, t´espera el resultat devastador d’una bomba atòmica plena de turistes, emigrants, carteristes i xa...
Europeus en extinció
S'acosta Nadal. I els risc d'acabar regalant qualsevol corbata o penjoll s'agreuja dia que passa. Cal prendre una decisió. Eliminar el factor sort. Regalar "Europeus en extinció".
M’havien comentat que era un bon llibre. Estaven equivocats. És més que bo. És emocionant.
Karl-Markus Gauss, salzb...
There is no more content to load