Skip to main content

Europeus en extinció

S'acosta Nadal. I els risc d'acabar regalant qualsevol corbata o penjoll s'agreuja dia que passa. Cal prendre una decisió. Eliminar el factor sort. Regalar "Europeus en extinció".

M’havien comentat que era un bon llibre. Estaven equivocats. És més que bo. És emocionant.

Karl-Markus Gauss, salzburgès, assagista, crític i editor de la prestigiosa revista literària Literatur und Kritik, proposa un viatge en sis capítols per les zones de perill: els sefardites de Sarajevo, els aromans de Macedònia, els sòrabs entre l’Elba i l’Oder, els gottsche d’Eslovènia o els arbëresh de Calàbria. Noms desconeguts, llengües fantasmals, pobles eliminats dels mapes estatals europeus

Jünger va escriure: "Si quedessin destruïts tots els edificis, encara perdurarien les llengües; aquestes són castells encantats que posseeixen torres i merlets, criptes i corredores antiquíssims que ningú no explorarà ma. Allà, en aquells pous, masmorres i mines serà possible romandre-hi i quedar perduts pel món”. Però no és cert. Una llengua s'escull i es parla com a instrument per a la construcció d'una identitat. Per saber on som i d'on venim. La lluita per les llengües europees és la lluita per una il·lusió.  Però també per una supervivència com a poble. Perquè una llengua pot morir, el procés és lent i la brasa crema durant temps, durant generacions senceres en forma de desestructuració nacional. Privat un poble de la seva llengua, què li queda? Els sòrabs i els gottsche què són avui?
 

El relat de Gauss, a més, tan impermeable al sentimentalisme, és un passeig cruament fascinant per uns paisatges i uns pobles que comencen a esvair-se. Entre l’assaig polític i el llibre de viatges, Gauss tria l’emoció de sentir-se part de l’ànima europea.

Un gran llibre que té la sorpresa final de no incloure, encara, en aquesta primera edició en català de Nadal de 2007, al poble català. Un atac d’optimisme de Herr Gauss? Que no ha visitat Catalunya darrerament? Caldria recomanar-li a l’editor que el convidés a passar unes vacances entre nosaltres. Segur que ja sortiríem en la segona edició.