Nit electoral a can Barça. Hi ha dos resultats clars:

1. Victòria aclaparadora i inapel•lable de Sandro Rosell i espectaculars resultats de la candidatura d’Agustí Benedito.

2. Debacle monumental dels candidats més connectats amb el laportisme i sobretot de Jaume Ferrer, el successor fallit.

Amb el risc de només conèixer les dades més simples, m’atreveixo a avançar les 10 conclusions següents:

1. Gran elegància de tots els perdedor, que ha acabat per arrodonir una jornada democràtica exemplar. Excel•lent actitud del gran vencedor de la nit, que arriba a la Presidència avalat amb un suport immens.

2. La paciència no té límits, si es vol guanyar.

3. Quan l’establishment es mobilitza i aposta a una carta és molt difícil guanyar. Rosell ha comptat amb el suport tenaç i descarat dels poders fàctics catalans i dels principals mitjans de comunicació, avantatge que ha resultat impossible de superar pels seus adversaris.

4. Una campanya electoral no s’improvisa: cal equip, un candidat clar i mesos i mesos de feina

5. Les tendències de les expectatives d’Ingla i Benedito han estat les més oposades i oscil•lants. El primer s’enfonsava a mesura que avançava la campanya; Benedito, en canvi, afermava una alternativa que ha trobat en l’èpica dels perdedors la seva música de fons. No és un guanyador moral, però sí que els resultats el deixen en una opció immillorable per presentar-se de nou d’aquí a sis anys.

6. No sempre el favorit perd.

7. L’esfondrada del candidat de Joan Laporta no només acaba amb el seu projecte esportiu, sinó que, al meu parer, deixa tocades les seves futures opcions polítiques. Cal estudiar perquè més del 60% dels socis enquestats no hagués votat pel President Laporta.

8. El soci del Barça vol un lideratge fort, centrat en l’esport. El seu catalanisme és vagament difós, gens prioritari. Llegir cada dia El Mundo Deportivo o l´Sport té aquestes coses.

9. Un projecte sense un líder té tan poques possibilitats de triomfar com un líder sense projecte.

10. Tenia un altre candidat però ara tinc un nou president. Molta sort.

Acabo amb un missatge personal al nostre director: Capi, ara sí que sou l’alternativa. La meva enhorabona.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)