Parlem d’una finca que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i està catalogada com a bé cultural d’interès local, sense que això sembli interessar gaire a les administracions públiques que, en primer terme, se n’haurien de responsabilitzar. Lamento no haver conegut el cas fins fa dos anys. Des d’aleshores, he procurat fer totes les gestions possibles per trobar-hi una solució. Em consta que s’ha estudiat, però malauradament, ara per ara, seguim sense concretar el seu salvament. En aquest sentit vull agrair la feina de la plataforma Salvem Cal Macià, que no ha defallit en cap moment.
Aquesta plataforma popular es va activar per exigir a l’Ajuntament d’Alcarràs, a la Diputació de Lleida i a la Generalitat de Catalunya que actuessin amb celeritat per evitar un mal major. Cal tenir en compte que la casa on el president Macià passava llargues temporades s’està esfondrant i té esquerdes que aviat la poden deixar completament ensorrada. Cal evitar-ne la degradació i l’ensorrament definitiu amb una entesa de les administracions.
El valor patrimonial, artístic, arquitectònic, històric i memorial de Casa Vallmanya són també una oportunitat de revitalització cultural i turística si l’adquisició de la finca i la seva rehabilitació es posen al servei d’un projecte museístic per explicar la vida i obra del president Francesc Macià. Un projecte que pot anar més enllà i fer conèixer la història del món agrari català, de la qual la finca de Vallmanya és protagonista amb la implicació directa en l’arribada d’aigua amb Macià presidint la junta de regants i transformant el Ponent català en una terra de reg.
Un país que s’estimi no pot deixar caure la casa d’un president amb un valor arquitectònic, històric i patrimonial com la Casa Macià de Vallmanya. És per això que demano públicament al president Pere Aragonès; a la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; al president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i al batlle d’Alcarràs, Jordi Janés, que es posin d’acord de manera urgent per evitar un dany irreparable i la pèrdua d’una oportunitat tan gran com és recuperar la casa del president Macià.
Salvem cal Macià, salvem la memòria.
(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)