La senyora Núria de Gispert acaba de fer unes declaracions confirmant que no votarà el proper diumenge 10 d’abril per a la independència del país del qual ella és la presidenta del seu Parlament.

La Molt Honorable Presidenta ha argumentat que: “em costa molt diferenciar el meu vot a títol personal amb l’institucional i crec que com a presidenta del Parlament no haig d’anar a votar”. En la particular tómbola de fira amb la que la coalició de Convergència i Unió afronta el referèndum per a la independència (jo sí, jo no, jo sí, jo no, etc) , la decisió de la senyora de Gispert mereix alguns comentaris.

En primer lloc, la descortesia vers el president de la Generalitat és flagrant, dolorosa, punyent, Quan el senyor Mas va manifestar aquesta setmana que sí que havia votat, els partits lerrouxistes catalans, PSC i PP, van córrer a treure el santcristo gros de la ruptura social i que confonia la persona amb la institució. Que ara la senyora de Gispert doni municions a l’adversari em sembla com a mínim poc honorable vers el seu president -de país i de federació-.

En segon lloc, què vol dir que “com a Presidenta del Parlament no he d’anar a votar”? Que tampoc no votarà, la senyora de Gispert, a les eleccions municipals? Que no votarà en el referèndum que es faci pel concert econòmic? L’argument no és que sigui fluix, és inexistent.En quin país del món el president del seu Parlament no aniria a votar pel que fos? No ha de ser ella qui doni, precisament, exemple democràtic? Però a què juguem?Hi ha res més important que la idea de llibertat i democràcia que comporta aquesta consulta de diumenge?

Ha arribat un punt on es fa difícil mantenir unes maneres i una certa cordialitat davant de les preses de pèl a les que se’ns invita a participar sense cap rubor. El tema no és un fals problema institucional, com pretenen presentar-lo, el tema és creure-s’ho o no creure-s’ho. Algú dubta què hauria fet el senyor Coll i Alentorn o el senyor Joaquim Xicoy el proper diumenge? Quina tristesa més gran!

Amb aquest gest, la senyora de Gispert no prestigia en absolut la institució que representa, ni l’enforteix, ans al contrari, la degrada, l’empetiteix, la desnacionalitza, la converteix en la reunió de quatre províncies espanyoles. Senzillament, la senyora de Gispert farà exactament el mateix que ha fet el senyor Montilla, no votar.

Molt Honorable senyora de Gispert, li prego, canviï de parer, per dignitat institucional, pel prestigi de la presidència que ostenta, per la memòria dels presidents del Parlament que l’han precedit, canviï de parer. No ens deixi sols diumenge que ve.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)