Immersos com estem en repetir la nostra història, toca ara un tema tan apassionant com retornar a la Unió Democràtica Centre Ampli de Cañellas.

El dia de la marmota, la pel·lícula que nosaltres vam conèixer com Atrapats en el temps, portava a un esquizofrènic Bill Murray a reviure un dia i l’endemà i l’altre les mateixes situacions i a repetir, de manera fatalment mecànica, tot el que l’havia passat en les 24 hores des que havia arribat al poble de Pennsilvanià per cobrir l’entranyable festa del pronòstic del temps.

Més que l’ase o el gat, hauria de ser la marmota, el nostre animal nacional.

En el darrer segle, els catalans ens dediquem a anar repetint les imbecil·litats que ens han portat a estar on estem. Enlloc.

Ara, el Sr. Duran ha decidit disfressar-se de Cañellas, que ja és disfressar-se, i reprendre amb entusiasme la batalla del centre polític. L’ombra de la Unió Democràtica Centre Ampli, el petit engendre que s’escindí d’Unió per caure en l’engendre major de la UCD del senyor Sentís, plana de nou sobre els nostres caps. La UDCA no només perdia el nom “Catalunya” de les seves sigles sinó que s´enduia per davant la tradició dels Carrasco i Coll. L´invent fou trinxat per un pujolisme que no estava per bromes. Qui havia de dir-nos que vint-i-cinc anys després hi tornaríem!

El professor Culla té un estudi magnífic sobre els avatars dels senyors del centre a Catalunya ens els primers anys de democràcia, tan rics en personalitats reciclades a la democràcia en l’últim moment. Són els homes que van fer els centristes de Catalunya, la solidaritat catalana d´Echevarría, l’intent de resurrecció de la Lliga. L’apoteosi del provincialisme, que diria avui Xammar. La Catalunya que passa de puntetes i sense molestar.

Ara, en un moment que l’olla torna a bullir, que potser ara sí en surti alguna cosa de profit (no ens oblidéssim de la marmota, i dels precedents de l’acció Catalana, però), quan el nacionalisme arriba, per pur esgotament i enmig dels tubs de la respiració assistida, a la necessitat de la seva refundació, el Sr. Duran prefereix anar a cobrir la previsió del temps i a entrevistar a Punxsutawney Phil, que és el nom de l’animalet al que treuen del cau.

Atrapats en el temps. Que s’hi quedi.