['Cartes per la llibertat' és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer saber qui són]

Estimats i enyorats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez,

Un any sense vosaltres en llibertat. No puc deixar d’esgarrifar-me quan ho escric. Un any robat a vosaltres i a les vostres famílies, als vostres amics, a Catalunya. Un any en què us he hagut de veure a la presó i sempre n’he sortit amb la sensació que éreu vosaltres que m’animàveu a tirar endavant, que em dèieu que calia prosseguir la lluita, que la causa de Catalunya no admet defallences.

Jo podria ser a la presó, com tu, Jordi (Cuixart), i saps que això no m’ho trec del cap. Encara recordo la primera visita que et vaig fer, a la presó de Madrid. Encara no era president, ens separava un vidre i tu somreies tota l’estona. I en acomiadar-nos em vas cridar ‘Visca Catalunya lliure!’, mentre me n’anava amb els ulls botits de llàgrimes. I el dia que vam abraçar-nos, ja com a president, encara a Madrid, en aquella abraçada que no he fet mai igual a ningú.

I de tu, Jordi (Sànchez), també recordo la primera visita, juntament amb els consellers Rull, Turull i Forn, tots quatre en aquella cabina on semblava que no poguéssiu cabre. I la segona visita, encara a Madrid, quan vaig coincidir amb la Susanna, i vaig ser conscient del trasbals immens que la vostra presó ha significat per a les vostres famílies. I també vaig adonar-me que, arran de tot plegat, aquest país ha conegut unes dones i uns fills extraordinaris.

Estimats amics, quin sacrifici per Catalunya i pel nostre dret inalienable de ser lliures!

Hem de ser-ne dignes, hem de saber estar a l’altura del moment. Llum als ulls i força al braç, com ens dius sempre, Jordi (Sànchez). Els vostres missatges de pau i fraternitat, tothora presents, assenyalen l’únic camí possible que tenim per a sortir d’aquesta bogeria i d’aquesta infàmia. Perquè en sortirem, no en tinc cap dubte, i en sortirem de l’única manera que sabem fer-ho els catalans: pacíficament i democràticament.

Ja sabeu com m’agrada citar els nostres homenots. Ara penso en uns mots de Pau Casals, des del seu silenci eixordador de Prada de Conflent: ‘La terra es torna cel quan no tens por. No tingueu por d’ésser homes’, és a dir, no tingueu por d’ésser lliures. I aquest és el missatge que m’enduc sempre de vosaltres: heu vençut la por.

Jordi (Cuixart), tu vas obrir-nos el camí quan vas alertar que no havíem de defensar-nos de res, sinó que hem d’acusar l’estat espanyol d’aquesta farsa, d’aquest muntatge, d’aquesta causa general organitzada pels seus poders amb la intenció d’anorrear una idea. I certament és només així que podem enfrontar-nos al judici que tindreu.

Ara ens toca a nosaltres de demostrar també que hem sabut vèncer la por. Ara ens toca encarar les setmanes que vindran recuperant l’esperit de llibertat, de determinació i de desobediència del primer d’octubre i la força i la solidaritat fraternal del 3 d’octubre. Perquè ja no tenim por, perquè us estimem i us volem a casa, perquè la causa de la independència de Catalunya és una causa justa. Perquè volem que la terra es torni cel.

Amb el meu homenatge i el del poble de Catalunya. Abraçades.

Quim Torra i Pla, 131è president de la Generalitat de Catalunya