La decadència del catalanisme amenaça en convertir el famós llibre de Gibbons sobre la caiguda de l'Imperi romà en un conte de fades. Les traïcions, odis i enveges dels temps dels últims emperadors les estem superant nosaltres dia a dia.

Rahola contra Vendrell, Vendrell contra Ridao, Ridao contra Puigcercós, Puigcercós contra Carod, i, de fet, Carod contra tothom. ERC s'ha convertit en un supermercat de tot a un euro on trobar cianur i boes constrictors pels oponents a preu de saldo.

A Convergència, el senyor Duran s'enroca en un succedani de la Unió Democràtica del Centre Ampli de Cañellas. Pitjor encara, de la Unión del Centro Democrático de Sentís. Sempre hi ha hagut un costat fosc a Unió i mentre la meitat dels seus militants miren a la tomba de Carrasco, l'altra meitat esmola la falç de l'ordre i la cohabitació bavaresa amb Espanya.

Però si ara ja sabem per sempre més que Espanya no és Alemanya ni Catalunya no tindrà mai les competències del cantó suís de l'Appenzell perquè pretendre seguir mirant cap al Sud? El tronat federalisme espanyol, socialista, atropellat i demagògic, faria bé de donar-se una volta per Suïssa. Però que s'abriguin, aprenguin llengües i estiguin disposats a tolerar el que aquí mai no han ni imaginat. L'Espanya plural acaba just on a Suïssa comença la seva Constitució, al definir en un dels articles que alemany, francès, italià i romanx són llengües nacionals.

Per això cal desar la partida espanyola i retornar a l'obertura catalana. L'única possible.

A la llanguida decadència que ens espera, si no fem res, només hi ha una solució: tornar a la il·lusió que el catalanisme ha despertat al país quan ha esdevingut majoritari I mirar cap al Nord. O ens reconvertim o anem a la deixalleria (sector tetra bricks, que no els vol ningú)

Només dos homes poden fer-ho: Mas, a Convergència, si és capaç de portar al partit en l'estela del SNP escocès i encarrilar la seva gent en la via del sobiranisme sense complexes i Carretero, a ERC si aconsegueix fer retornar l’esperit de Macià a un partit que sembla encaminar-se tossudament alçat en favor de la seva pròpia autodestrucció.

Junts, els nacionalistes encara tenim una partida a jugar. Ja ens barallarem després a esquerres i a dretes, si encara som un poble.