Siguem ori­gi­nals, com deia Gaudí, tor­nem als orígens. I l'ori­gen de tot és l'exer­cici de la sobi­ra­nia del poble de Cata­lu­nya per a deci­dir el seu futur.

Des del 10-J del 2010, del qual avui com­me­mo­rem el 5è ani­ver­sari (Som una nació, nosal­tres deci­dim), els cata­lans han tre­ba­llat, a fe que ho han fet, per bus­car una solució política, democràtica i pacífica per a exer­cir el seu dret a deci­dir. La decla­ració de sobi­ra­nia del Par­la­ment ho expres­sava nítida­ment: “El poble de Cata­lu­nya té, per raons de legi­ti­mi­tat democràtica, caràcter de sub­jecte polític i jurídic sobirà.” Durant aquests cinc anys, els cata­lans ho hem inten­tat tot. Final­ment, ens queda la dar­rera opor­tu­ni­tat: unes elec­ci­ons ple­bis­citàries que subs­ti­tu­ei­xin el referèndum que l'Estat espa­nyol ha impe­dit. Molt bé, doncs fem el referèndum que sem­pre hem vol­gut fer.

Aquesta és la clau de tot ple­gat. Ni llis­tes, ni can­di­da­tu­res, ni noms. Ens hem embo­li­cat aquí. Tot és més sen­zill. Es tracta de fer el referèndum que per­meti als cata­lans expres­sar si volen o no ser un estat inde­pen­dent. Un 9-N amb man­dat polític intern i extern, per a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. El botó que ha de prémer la soci­e­tat cata­lana per decla­rar la inde­pendència i, d'acord amb el full de ruta, aca­bar-la pro­cla­mant 18 mesos després.

Al movi­ment inde­pen­den­tista només l'uneix el sí a la inde­pendència. No és poca cosa, és jus­ta­ment el que cal valo­rar. Tot el que hem fet fins al dia d'avui té sen­tit si el 27-S es con­ver­teix en un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació, perquè els cata­lans li donem aquest valor polític. Per això, en aquests dies en què el país bull d'espe­rança, tot està por­tant cap aquí. El pre­si­dent Mas va tenir l'encert d'elec­tri­fi­car el moment. I des d'ales­ho­res la uni­tat és el comú deno­mi­na­dor que batega sota les pro­pos­tes que han anat arri­bant. Com més ple­bis­ci­tari, com més refe­rendària sigui la pro­posta, més uni­tat s'asso­leix. Pro­ba­ble­ment és l'única pos­si­ble, perquè només al vol­tant del sí podem cons­truir una volun­tat unitària.

Aquesta és una crida a fer el referèndum d'auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya en una ope­ració d'estat –d'estat català natu­ral­ment– on par­tits polítics i ciu­ta­da­nia es com­pro­me­ten alhora en l'exer­cici de la seva sobi­ra­nia i sota l'única ban­dera de la lli­ber­tat de Cata­lu­nya.

A mesura que des­pu­llem les elec­ci­ons dels 27-S de tot allò que ens impe­deix que tots votem sí (pro­gra­mes, noms de polítics...) gua­nya força el sí. Una llista ins­tru­men­tal de noms de la soci­e­tat civil que es con­ver­teix en la llista del sí, en la pape­reta del sí, amb el suport explícit dels par­tits polítics inde­pen­den­tis­tes (des d'Hereus UDC 1931 fins a la CUP) i amb l'acord de la decla­ració d'inde­pendència de Cata­lu­nya en joc. Un resul­tat net, clar, inqüesti­o­na­ble. En paral·lel, el govern de Cata­lu­nya con­ti­nua en fun­ci­ons.

Algú dubta de la victòria del Sí? Algú pot per­me­tre's posar cap impe­di­ment a ela­bo­rar una “pape­reta” que uneixi tots els cata­lans que volen la inde­pendència? Acon­se­guim doncs un referèndum i gua­nyem. No només gua­nyem en resul­tats, gua­nyem en dig­ni­tat, gua­nyem en un acte de justícia i de rebel·lió davant d'un estat que ho ha fet tot perquè no ens puguem expres­sar.

I què passa després? El que passa en qual­se­vol país que fa un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació. Cons­ta­tada la volun­tat d'inde­pendència de Cata­lu­nya, aquest Par­la­ment es dis­sol i es con­vo­quen noves elec­ci­ons per a fer, ara sí, unes elec­ci­ons que per­me­tin con­tras­tar pro­gra­mes de govern i ini­ciar el procés cons­ti­tu­ent. Si volem, podem fer-ho. La res­posta depèn només de nosal­tres.

“Som una nació, nosal­tres deci­dim”, cri­dava tot un poble fa cinc anys. Ha arri­bat el moment de deci­dir. Con­ver­tim el 27-S en el referèndum per l'auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya. Junts pel sí.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)