El Sr. Lluís Maria de Puig, president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, institució de gran prestigi i activitat, ha declarat que “és pràcticament impossible” que el tribunal d’Estrasburg “admeti a tràmit” un recurs o que l’Eurocambra “intervingui” per “reprendre” la justícia espanyola.

El Sr. de Puig, que des de 1979 viu d’un sou públic, afegeix que Catalunya “podria fer el ridícul si porta a Europa” el conflicte de l’Estatut. “Estic obligat a dir-ho, perquè si no ho faig es crearan expectatives que no són reals, però a la UE hi ha una visió més aviat restrictiva d’aquestes qüestions internes tan delicades i hem de tenir-ho en compte”, ha dit el Sr. de Puig, en el clàssic exercici de real politk que practiquen els socialistes catalans.

Per acabar de reblar el clau, el Sr. de Puig, alarmadíssim perquè a més de no fer el ridícul no emprenyem en tonteries, sosté que “molts països no només són reticents al nivell d’autonomia que hi ha a l’estat espanyol sinó que fins i tot els preocupa moltíssim” i que cada cop que Catalunya guanya competències “no estan gens contents perquè tenen el mateix problema a casa seva”.

És a dir, en altres termes menys sofisticats, muts i a la gàbia.

I un es pregunta: després de tants anys de servei a Catalunya, no ha pogut fer res el Sr. de Puig per despreocupar els seus amics europeus? Després de 30 anys de sou públic, que li paguem entre tots, li sembla bé al Sr. de Puig que hàgim de renunciar al que creiem que és just? Pensa dimitir com a mesura de protesta, el Sr de Puig, per deixar clar que Catalunya té tot el dret del món a arribar on sigui en reclamació del seu plet?

Doncs no, Sr. de Puig. Tenim unes ganes immenses d’espantar el galliner, de dir ben alt i ben fort, que aquest país nostre, que és el seu, vol la llibertat; que emprenyarem a qui sigui per defensar els nostres drets i que no renunciarem a res.

El ridícul, Sr. de Puig, no el farà Catalunya ni els que defensen el que el poble català desitja; el ridícul el fan els que callen i baixen la mà, els que després de tants anys continuen gestionant les engrunes, encara que siguin engrunes europees.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)