"Que la sort i Santa Eulàlia ens hi acompanyin. El dia de la victòria s'atansa"

Diumenge votarem en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya. És irreversible. La revolta catalana s'ha fet present. I amb ella, la bàrbara repressió de l'Estat, que ha despullat i deixat a la intempèrie totes les misèries de l'Estat impropi. Res de nou, ho coneixem prou bé. Com deia els anys vint Joan Salvat-Papasseit:  "La invasió, ¿no és un fet? L'escarni, ¿no és constant?... Feu-vos, doncs, un gran mèrit d'ésser separatistes". I amb tot el meu cor, ens desitjo una gran victòria.

Fa 300 anys que esperem aquest dia. Una llarga i estranya revolució, la nostra, que arrenca de la “Zona Zero”, Barcelona, el Born, a migdia del dia 11 de setembre de 1714 i que va necessitar renéixer amb la Renaixença i modernitzar-se amb el Modernisme i ordenar-se amb el Noucentisme i viure un 14 d'abril amb un aire dolç i pur de primavera i patir la guerra del desastre nacional i resistir una de les pitjors dictadures etnocides que han existit, el feixisme franquista, i encara haver d'esperar, pacient, una llarga travessa dins la gàbia de la constitució espanyola. Ésser un país ocupat, ja ho té, això (i, per cert, a tots els que negaven que érem un país ocupat i feien mitja rialleta quan us dèiem que ens tracten com una colònia, una forta abraçada).

Però diumenge 1 d'octubre és el dia. Diumenge és el dia en el què, de nou, tornarem a ésser. Cap de les generacions anteriors a la nostra des de 1714, i en van 8 o 9, no ha tingut aquesta oportunitat. Nosaltres, sí. Només de nosaltres depèn aprofitar-la.

El referèndum, s'ha dit, ha situat a tothom contra el mirall. Una finíssima línia vermella ha delimitat el terreny de joc, fent impossible de situar-se en el mig: o Catalunya o Espanya, o dret a decidir o Constitució espanyola; o llibertats o repressió. I estic orgullós de ser en el costat correcte.

La força d'un poble ha fet possible aquest referèndum. Diumenge tenim la possibilitat de treure la paraula "transitorietat" a la Llei Fundacional. Fer-la entrar en vigor. Abraçar la independència. El moment és més que històric, és fundacional.

Que la sort i Santa Eulàlia ens hi acompanyin. El dia de la victòria s'atansa.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)