Data: dar­rer cap de set­mana de juny. El repte és for­mi­da­ble, l'èxit, arris­cat. Però s'ima­gi­nen Bar­ce­lona el dia 27 de juny plena d'estran­gers que volen conèixer què està pas­sant a Cata­lu­nya? No els sedu­eix la idea?

Fa dos anys, Òmnium orga­nit­zava el Con­cert per la Lli­ber­tat al Camp Nou; l'any pas­sat, els cas­tells a Europa. Enguany, inten­tant seguir col·labo­rant amb l'èxit del procés, de nou la pro­posta implica un nou gest que uneix mobi­lit­zació i inter­na­ci­o­na­lit­zació del procés: el Cata­lan Weekend, del 25 al 28 de juny. Obrim les por­tes al món, ense­nyem-los el nou país que estem cons­truint. Tan sen­zill i tan difícil d'acon­se­guir.

La revo­lució dels som­riu­res, l'alli­be­ra­ment d'un estat que ens impe­deix pros­pe­rar –que d'això es tracta en aquest procés– es basa, sobre­tot, en l'impuls sor­git de les arrels popu­lars del cata­la­nisme. Menes­trals i page­sos, tècnics i obrers, clas­ses mit­ja­nes, pro­fes­si­o­nals libe­rals, que han estat sem­pre, en tot moment, al davant del poble, al cos­tat del poble i dar­rere del poble, perquè ells són, pre­ci­sa­ment, el poble. Aquesta Cata­lu­nya popu­lar, repre­sen­tada per Òmnium, per l'Assem­blea, pels cas­te­llers, per la cul­tura tra­di­ci­o­nal, per l'excur­si­o­nisme, per les asso­ci­a­ci­ons de pares i mares de les esco­les, pels ate­neus i casals popu­lars, per l'escol­tisme, pels sin­di­cats, per la mit­jana i petita empresa, pels autònoms, pels escrip­tors i artis­tes, i per tan­tes i tan­tes altres asso­ci­a­ci­ons i grups de tot tipus, no té res a veure amb l'oli­gar­quia i l'esta­blish­ment de les elits madri­le­nyit­za­des, ans al con­trari, en aquests moments s'hi enfronta, la com­bat direc­ta­ment, pro­vo­cant el movi­ment revo­lu­ci­o­nari més impor­tant de la història de Cata­lu­nya: el camí cap a la inde­pendència, que no és altra cosa que l'opor­tu­ni­tat de cons­truir un país nou, millor, més democràtic, més just.

“Pen­sem que el pro­jecte polític de la inde­pendència de Cata­lu­nya en el marc euro­peu és avui l'únic capaç de fer de palanca a l'ambició d'un país. Un pro­jecte que ens ha de per­me­tre tre­ba­llar de veri­tat per la igual­tat d'opor­tu­ni­tats dels ciu­ta­dans, i que ha de garan­tir drets bàsics com l'edu­cació, la sani­tat, l'habi­tatge digne o el tre­ball. Per a nosal­tres, voler un estat propi és voler un país soci­al­ment més just i pròsper. I, encara, n'estem con­vençuts, és també l'únic pro­jecte per mode­lar una soci­e­tat més cre­a­tiva i avançada, que pro­vo­qui l'esclat d'ener­gia que neces­sita la nos­tra cul­tura, que faci vibrar la corda que mou l'ànima d'una comu­ni­tat.” Són parau­les de Muriel Casals dites a Santa Coloma de Gra­me­net l'octu­bre de 2012. És exac­ta­ment això. I aquí estem i segui­rem, aquí estem i segui­rem con­tra l'esta­blish­ment i l'statu quo que ens impe­deix cons­truir el país nor­mal que volem i ens con­demna a la resi­du­a­li­tat i la des­a­pa­rició com a poble. No només no hem dei­xat d'estar-hi, sinó que hi som amb més força, més il·lusió i més con­ven­ci­ment que mai. I això, aquest com­promís amb el destí de Cata­lu­nya com a estat lliure entre els estats lliu­res del món, és el que volem ense­nyar i com­par­tir al Cata­lan Weekend: www.catalanweekend.cat.

Tot­hom hi és cri­dat. Tot­hom pot par­ti­ci­par-hi i col·labo­rar-hi. Invi­tant un amic, un col·lega, una escola, un grup. O aco­llint-los a casa. O aju­dant al finançament del pro­jecte! Tenim una ocasió única per expli­car a molta, molta gent, qui som, què ens pro­po­sem i per què volem fer-ho ara. Expli­car-los que la inde­pendència de Cata­lu­nya no és una excusa, ni un pas­sa­temps, ni un somni, ni un eslògan, ni un roc a la faixa, ni, encara menys, un esport que es prac­tica els caps de set­mana; sinó que és un mana­ment del poble, expres­sat democràtica­ment. Expli­car-los que aquesta par­tida no només la volem jugar, sinó que la volem gua­nyar.

Com amb la inde­pendència, també l'èxit del Cata­lan Weekend depèn de nosal­tres. En tin­dria prou si els milers d'estran­gers que ens visi­tin enten­gues­sin què va voler dir el The Times quan, en el llunyà 10 de novem­bre pas­sat, obria en por­tada –sobre la votació del 9-N del dia abans–, amb les parau­les següents: “Milers de cata­lans voten amb espe­rança la sepa­ració d'Espa­nya.” Ni més, ni menys.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)