Skip to main content

Eleccions 2010: guanyadors i perdedors

Titulars:

  1. Victòria aclaparadora i inapel·lable de Convergència i Unió, bon resultat del PP i entrada amb força de Solidaritat.

2. Debacle monumental dels partits del tripartit, que fins i tot fa forat en Iniciativa, que semblava que podria sortir-se’n. Ciudadanos no assoleix les expectatives generades i Reagrupament fracassa.

Amb el risc de només conèixer les dades més simples, m’atreveixo a avançar les 10 conclusions següents:

1.Gran elegància de tots els perdedor. Excel•lent actitud del gran vencedor de la nit, que arriba a la Presidència avalat amb un suport immens, històric.

2. La paciència no té límits, si es vol guanyar.

3. El tripartit perd 22 escons, dels quals gairebé la meitat són d’ERC: l’eix social queda dinamitat per molts anys.

4. Una campanya electoral no s’improvisa: cal equip, un candidat clar i mesos i mesos de feina. La nefasta campanya del PSC hauria de fer reflexionar a tothom.

5. Més catalanisme: no només passem de 69 diputats a 76, sinó que obliga al PSC a reorientar-se de nou cap al camp catalanista, si vol tornar a ocupar un espai central.

6. L’excel.lent resultat de CiU no arriba, però, a la majoria absoluta, la qual cosa farà que hagi de buscar acords puntuals. No hi ha d’haver-hi problemes, però això donarà joc, sobretot, als partits independentistes. Una ERC devaluada i una Solidaritat fulgurant hauran d’enfrontar-se, o buscar acords. Serà una de les grans lluites que vindran. Garantia de què la tensió amb Espanya seguirà.

7. Consumat el fratricidi entre Solidaritat i Reagrupament. Els resultats deixen Reagrupament en una situació molt compromesa (els seus vots sumats a SI només aportaven un diputat més per Lleida)

8. Plataforma per Catalunya no surt, però pels pèls (en un moment donat de l’escrutini vaig pensar seriosament en l’exili suís). Ciudadanos continua amb 3 diputats; el PP guanya vots i fa el millor resultat. Males notícies, són resultats d’un país que no conec.

9. Si les forces nacionalistes guanyen, tots guanyem. Ara, si l’independentisme vol tenir un vot polític clar ha de reformular el seu missatge.

10. Tenia un altre candidat però ara tinc un nou president. Molta sort.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)