La nostra capacitat autodestructiva no té límits, o jo no sé veure’ls encara. La gàbia en què l’autonomia ha convertit Catalunya genera una sèrie de comportaments que només es deuen trobar en alguna tribu caníbal de l’Amazònia. Nosaltres no portem parracs que ens tapin els baixos però ho compensem amb una irascibilitat i agror notables. Vivim en el temor de no ser res i acabem per no ser més que uns atemorits.

Tot això ve a lloc perquè l’altre dia en Salvador Garcia-Ruiz, un d’aquests luxes que de tant en tant el nostre país ens regala, impulsor del Col·lectiu Emma, em comentava l’excel·lent reportatge que el Financial Times va dedicar a Barcelona i Catalunya el proppassat 22 de març sota el títol: “Barcelona, Innovative and creative business”. Vostès en sabien alguna cosa? Oi que no? Jo tampoc.

Home, si estiguéssim parlant del diari local d’Arkansas o de Puerto Rico, mirin, què volen que els digui. Però resulta que un dels diaris més influents del món dedica un especial a Catalunya, n’elogia el seu caràcter emprenedor, intenta explicar-lo al món, es desfà en elogis de seu patrimoni i cultura, i aquí el tema passa desapercebut i silenciat.

El que té de dramàtic aquest exemple és que estem tan acostumats a queixar-nos -i jo el primer- de què ningú no ens fa cas, que no existim o que només ens veuen com un tros d’Espanya, que quan algú s’endinsa en la nostra ànima i intenta explicar-la, i ho fa de cara i conscientment, i ens descobreix i ens explica de manera feliç, resulta que l’obsequiem amb un dels nostres comportaments més nostrats: la indiferència total. Com si anéssim sobrats, com si esperéssim només un comentari en contra per aleshores autoindignar-nos i exercitar, dins de la gàbia, aquella autoimmolació que tant ens agrada.

Algun dels titulars del Financial Times van ser:

Art and industry make for a gaudy mix

Automotive: From car door panels to hybrid batteries

Globalisation has forced traditional manufacturers to explore new avenues. Hub faces intense competition

Sport: The goal is success without the deb

La Caixa: Lender weathers storm. Bank remains a dominant financial power in the city.

Entrepreneurs talk: City vibrant despite economic stagnation

Trade fairs: Conferences provide €2.5bn boost to city

Private management helps city-owned Fira cope with tough economic times, A literary hub built on rich history and skills

The city’s role as a publishing centre

Fashion retailing: Local textile tradition has gone global

Ferran Adrià: Reinventing the gourmet

Architecture: A well constructed city by design

Uncontained passion and sensible wisdom

Diu en Salva que “només en flagel·lem i lamentem quan parlen malament de nosaltres i obviem quan ho fan bé”. I té tota la raó del món. Potser ni nosaltres en som conscients, coses de viure en la gàbia.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)