Divendres passat, al twitter, vaig llegir un tuit que deia que un jubilat de Mallorca estava en vaga de fam per Mallorca. Enllaçava amb la notícia. Impressionat, vaig córrer a obrir-la.

Es diu Jaume Bonet, pertany al col·lectiu Jubilats per Mallorca, i va instal·lar-se a començaments de mes a Can Alcover. Objectiu: iniciar una vaga de fam indefinida en defensa de la llengua.

Unes setmanes abans s’havia preparat menjant cada vegada menys, fins arribar només a beure suc de pastanaga. Però des que va començar la vaga -1 de març-, només beu aigua. L’assisteix un equip de metges –que l’atén de manera desinteressada-. Les últimes hores ha declarar que se sent cansat i que és conscient del perill.

L’honorable senyor Bonet i els seus companys jubilats expliquen, al bloc http://vagafam.blogspot.com, “Que a Mallorca hi hagi una llengua que hi és més obligatòria que sa llengua pròpia d’aquestes illes, és un fet clarament colonial que ja se dona ara mateix, però en es govern del sr. Bauzà se veu que això no li basta i ara vol que a s’administració pública autonòmica, inclosos es municipals, sebre es castellà continuï essent obligatori però que es mallorquí no faci falta ni “entendrer-lo”. I donen dos motius per a la vaga de fam: “1.- Per moure sa gent a pensar en sos atacs a sa nostra llengua, ... que vegem que si no la defensen es polítics sa gent l’haurem de defensar des comportaments de cada dia” i “2.- Per mirar si encara és possible fer canviar d’actitud es govern balear perquè deixi d’atacar es nostres drets lingüístics, modificant lleis que s’havien aprovat per unanimitat”.

Ahir vaig poder parlar amb ell per telèfon (via http://www.facebook.com/vagadefam) . Transcric la conversa:

“Ja són 14 dies de vaga de fam, sí. Però primer voldria dir-vos que això no ho faig jo, sinó que sóc un més de l’associació de Jubilats. Jo he començat, només. Em trobo bé, però em canso més aviat. Rebo força visites i el metge va venint de tant en tant. La família està una mica preocupada. No vull que ningú passi pena per mi, però volem jugar fort”.

“Fins ara no hi ha hagut cap gest explícit del govern balear. Per aquí –a can Alcover- han passat representacions de tots els partits polítics, excepte del PP. Ara bé, no volem fotos amb cap d’ells. La nostra és una lluita centrada en la defensa dels nostres drets lingüístics. Heu llegit la Declaració Universal dels Drets Lingüístics? Feu-ho. Són precisos i clars. Només volem això per la nostra llengua”.

“Us agrairia si en podeu fer ressò, tant a través de la pàgina al facebook que tenim, com en el bloc. Ens cal arribar a més gent, no pas als convençuts d’una o altra banda, sinó als que estan al mig camí. Potser aquesta vaga de fam ajudi a fer arribar el nostre missatge”.

“Hi ha cap manera d’aturar la vaga?. Només si el PP canvia d'opinió i no aprova la modificació de la Llei de la funció pública, que converteix el català en mèrit i no en requisit, com fins ara”.

I vam acomiadar-nos, i vaig penjar el telèfon, i vaig pensar que avui que vostès llegeixen aquest article ja farà 15 dies que un jubilat de Mallorca està en vaga de fam senzillament perquè no vol veure aniquilada la llengua dels seus pares. I vaig sentir-me preocupat, i trist, i indignat, i sollevat, i van regirar-se’m els budells que en un tros de la meva pàtria la meva llengua estigui en joc i s’hagin d’alçar jubilats per enarborar la bandera de la decència i el combat i tots plegats ho veiem passar per davant, com si no anés amb nosaltres, com si no fos el nostre problema. Cada cop que la llengua és ferida en qualsevol racó del país, som tots els que ens dessagnem. Si la llengua falla, fallarà tot. Moltes gràcies, senyor Bonet i cuidi’s molt, sisplau.