No sé vostès però jo constato un retrocés claríssim en l’ús de l’Adéu o l’Adéu-siau. Cada vegada són més i més les persones que s’acomiaden de mi dient-me “Salut”. Ja no diguem una benvinguda que empri el Déu vos guard! o l’À Maria!, que semblen ja arraconades a les golfes, al bagul de la besàvia, i que jo he sentit molt sovint a casa.

Certament, molta gent ho utilitza sense cap connotació, però em sembla veure-hi, en l’origen, dos motius: primer, eliminar qualsevol vestigi que pugui tenir una connotació religiosa (en la línia dels bateigs civils o les Festes d’Hivern per no haver de pronunciar la paraula Nadal); i, segon, procurar de fer servir expressions que siguin fàcilment reconeixibles pels parlants castellans.

Patim a Catalunya uns progres de saló l’efecte dels quals és d’una nocivitat altíssima.

Clamo per l’Adéu-siau i l’A reveure, amb tota la càrrega que puguin tenir, perquè aquesta és la càrrega que ens lliga a una tradició. Siguem creients o no, tant se val. He dit alguna vegada que sóc conservador perquè em sembla que és l’actitud més progressista que es pot tenir avui a Catalunya i l’única, malauradament, que procura que quedi alguna cosa dels nostres avis per passar-la als nostres fills. A mi m’agrada dir “Adéu-siau” perquè la sento dir als meus pares i si encara per casualitat m’arriba a les orelles un À Maria, m’emociono perquè em recorda la meva àvia Maria quan entrava a qualsevol casa.

En canvi, utilitzo el Salut per brindar i el Jesús quan algú estornuda. I no em sembla pas que estigui fent cap prèdica ni passant el rosari, sinó simplement fer el que sempre s’ha fet. Quina frase tan bonica, no els sembla?: “fer el que s’ha fet sempre”, entenent, esclar, el que ha nascut des des de la terra mateixa i no ha estat imposat per gent forastera.

Imaginem-nos l’Oda a la Pàtria i substituïm l’”Adéu-siau turons, per sempre adéu-siau” per un “Salut turons, per sempre, salut”. Algú es pensa que amb el “Salut turons” hauríem engegat la Renaixença? Doncs em facin el favor.

I passi-ho-bé, que també ja va essent hora que el tornem a desempolsar, carai.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)