1. PATRIOTISME. Per a un independentista en campanya res no ha canviat respecte a quan no estava en campanya, és a dir, primer de tot hi ha la llibertat del seu país i aquesta és la gran diferència amb la resta d'electors, que prioritzen altres idees. Ell no, aspira, tan sols, a ser un ciutadà lliure d’una futura pàtria lliure.

1 bis: SENY I RESPONSABILITAT: N’hi diem patriotisme, però podríem dir-ne sentit comú i responsabilitat. L’independentista català és avui la persona amb més seny de tot Catalunya.

2. HUMANISME. L'independentista, en campanya o sense campanya, creu en l'ideal d'un futur Estat català al servei del ciutadans i no en ciutadans al servei de l'Estat. És un ciutadà útil, que se sent part del món, que el vol millor i més cívic i ètic, construït sobre els fonaments dels valors republicans, on els catalans aportin el seu petit esforç a l’avanç de la humanitat.
3. IDEALISME. Per a l'independentista català, fins i tot en campanya, els seus ideals, principis i conviccions són el seu ADN. No seria qui és, l'independentista, sense allò pel que creu i lluita. Està disposat a sacrificar-ho tot excepte els seus ideals. Per això li costa d’entendre que hi hagi qui parli del dret a decidir “pactat i acordat amb Espanya”, perquè ell té molt present les paraules de Pau Casals que “la llibertat no és negociable”.
4. DEMOCRÀCIA. Si alguna cosa caracteritza l'independentista català és la seva passió per la democràcia. A ella ho subordina tot, tot, fins i tot la plenitud nacional del seu país. I precisament per això el procés independentista és tan revolucionari: perquè es basa en la profunda interiorització de la voluntat de ser, demostrada en les urnes, de tot un poble.
5. FRATERNITAT. L'independentista català sap que la independència serà fraternal o no serà. Per això, el bon independentista en campanya no insulta mai cap altre bon independentista en campanya. Davant del colossal, oceànic, immens repte que representa la independència del seu país, l’independentista es pregunta com es pot perdre el temps insultant algú que vol el mateix que ell. I no troba cap resposta.
6. NACIONALISME. L'independentista català creu en el seu país com un tot, sap que cal dotar Catalunya d'una ànima nacional i d'una dignitat, que l'enforteixi en els seus valors. Per això el seu independentisme beu de la tradició catalana, de Valentí Almirall, Martí i Julià, Prat de la Riba, Francesc Macià, Rafael Campalans i Joan Peiró. Ha sabut informar-se del gravíssim dèficit fiscal de Catalunya, però no oblida que el seu és un nacionalisme basat en arrels històriques i culturals, i que el projecte d’emancipació nacional és un projecte global, no només d’un nou Estat, sinó d’un país millor, més just i més culte.
7. IRONIA. L’independentista, en campanya, manté la seva tradicional ironia i, fins i tot en els moments de més transcendència, és capaç de fer un comentari humorístic o irònic, entès en termes ferraterians, és a dir, que no l’usa per dissimular les coses ni les amaga, sinó que li confereix més aviat una funció terapèutica.
8. GRANDESA. Ja no qualsevol independentista, sinó tot català, sap que el seu país viu uns moments fundacionals, històrics, del que acabarà emergint un ordre nou. Però l’independentista, a més a més, sap que cal donar-li a aquests moments la grandesa i el simbolisme que tot moment fundacional requereix.
9. ADVERSARI ÚNIC L’independentista, que en el dia a dia defensa la seva posició de manera aferrissada contra tothom, fins i tot contra ell mateix, en campanya electoral concentra les seves forces contra un únic adversari: contra tots aquells que no volen la llibertat de la seva nació. És implacable, contra ells, i no accepta cap claudicació. En canvi, se sent fent camí amb tota la resta d’independentistes.
10. FUTUR I ESPERANÇA. El bon independentista mira endavant, sempre endavant. Sap que la pàtria és el poble i la terra, i que tot és ara i res, com deia el poeta Joan Vinyoli. Però viu el moment amb emoció, fins i tot en campanya, tranquil i convençut que el país té la gent, els arguments i l’esperança que calen. Per això s’hi ha compromès, serenament i responsablement. De fet, no és només ell, tota una generació s’ha compromès en aquest repte fabulós, el repte de ser l’amo del propi futur.

Epíleg

Aquest decàleg de l’independentista en campanya es redueix a dos manaments: respecta a qualsevol independentista com a tu mateix, i gaudeix del moment, la història és a punt de començar de nou a Catalunya.