Skip to main content

El carnaval de la Sra. Balletbò

Fa un parell de diu­men­ges, l'exdi­pu­tada i mem­bre icònica del PSC Anna Balletbò era entre­vis­tada al digi­tal Crónica Glo­bal. En un moment deter­mi­nat, i en la pre­gunta de com veia el procés, la Sra. Balletbò va afir­mar: “Ahora ha bajado un poco. Hace un par de años, cuando iba por Bru­se­las, pre­gun­ta­ban: «¿Qué pasará?» Y les con­tes­taba: «Nada.» Y no se lo creían. Cuando les decía «esto va de broma», no lo entendían. Es que la gente nor­mal no com­prende cómo han podido mon­tar este car­na­val y que muc­has de las per­so­nas que lo orga­ni­za­ban no se lo creían. Que es lo que, des­gra­ci­a­da­mente, pasa.”

La Sra. Balletbò per­tany a aque­lla con­dició de soci­a­lis­tes cata­lans que se sen­ten còmodes al cos­tat de sim­pa­tit­zants de Ciu­ta­dans i altres uni­o­nis­tes per l'estil. Fa pocs mesos, en un acte orga­nit­zat per Fede­ra­lis­tes d'Esquerra, i després d'escol­tar Car­los Villa­rejo, un altre gran fede­ra­lista, dei­xava anar a Albert Rivera: “Aquí t'esti­mem, Albert, aquí et res­pec­tem, Albert!”

Uns mesos més enrere, en una altra entre­vista a El Periódico, de Joan Tàpia, afir­mava: “Si algú plan­tegés a Europa el dret d'auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya s'arris­ca­ria que l'envi­es­sin a una revisió mèdica. I per aquest motiu el sobi­ra­nisme català ha inven­tat el dret a deci­dir, un con­cepte autòcton, sug­ges­tiu i una mica confús, però pre­sen­ta­ble i amb les seves raons de ser. Com a dret a nego­ciar i acor­dar un nou esta­tus o encaix, a pac­tar, és clar. Com a dret a una decisió uni­la­te­ral d'inde­pendència, em sem­bla impos­si­ble. Aquí i en qual­se­vol democràcia euro­pea.”

Bé, hem pas­sat de la revisió mèdica al car­na­val, i vés a saber a on més ens enviarà, la Sra. Balletbò, però en el fons, el quid de la qüestió és que ella con­ti­nua vivint en el seu món de la Tran­sició, com si aquí no hagués pas­sat res, com si pensés que el poble de Cata­lu­nya no és pro­pi­e­tari del seu futur, ni té dret a plan­te­jar-se'l tran­quil·lament, nor­mal­ment, lliu­re­ment.

Per què no dei­xem estar els car­na­vals i les revi­si­ons mèdiques i ens posem a deba­tre què li convé més a Cata­lu­nya, Sra. Balletbò? Què els anirà millor, als nos­tres fills, si ges­ti­o­nem els recur­sos que ara no ges­ti­o­nem però sí que produïm o si els con­ti­nua ges­ti­o­nant l'Estat espa­nyol? Tin­drem per a ells una edu­cació millor si som inde­pen­dents? Podrem cons­truir-nos les infra­es­truc­tu­res que ara no tenim o paguem amb peat­ges? El català serà reco­ne­gut com una llen­gua euro­pea més? Per què hem d'accep­tar la gàbia de la Tran­sició?

El país s'ha mobi­lit­zat per donar-se una opor­tu­ni­tat de millo­rar. Tots, no només uns quants. De fet, volem millo­rar tant que aspi­rem a aca­bar el que la Tran­sició no va ser capaç de fer: aspi­rem a dei­xar enrere el fran­quisme i a cons­ti­tuir-nos en una república. Sí, la mateixa aspi­ració que tenien els soci­a­lis­tes cata­lans als anys trenta, quan Rafael Cam­pa­lans afir­mava: “Tenim un prin­cipi subs­tan­tiu: el de la lli­ber­tat total i abso­luta de Cata­lu­nya.” Men­tre Serra i Moret, per la seva banda, escri­via: “Espi­ri­tu­al­ment som sepa­rats, antagònics, […] ens pro­cla­mem soci­a­lis­tes cata­lans i a la vegada els pri­mers defen­sors de la inde­pendència de Cata­lu­nya.”

Ni en nom del soci­a­lisme ni en nom de la democràcia té vostè cap dret per negar-nos el nos­tre a votar sobre si volem o no ser inde­pen­dents. Defensi que vol con­ti­nuar essent espa­nyola, em sem­bla magnífic, però no ens negui el dret a deci­dir què volem ser els altres. Com deia el mateix Olof Palme, i vostè és la pre­si­denta de la fun­dació que porta el seu nom a Cata­lu­nya: “Demo­cracy is an exac­ting sys­tem of govern­ment. It demands res­pect for others. One can­not force a sys­tem of govern­ment upon a nation from out­side. The peo­ple must have the right to decide over their own des­tiny. It the­re­fore pres­sup­po­ses nati­o­nal right of self-deter­mi­na­tion.” Ho va dir en un dis­curs sobre Viet­nam, però cal que no ho obli­dem cada cop que algú nega als cata­lans
el dret a deci­dir per ells matei­xos el seu futur. Res­pecte per la democràcia, tan sols això. 

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)