“Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser –diuen– el crit de Jaume I quan, a la batalla de Portopí, el Conqueridor va voler avançar i va veure que ningú no gosava fer ni un pas. Un crit que exigia dignitat.

La revista El Temps va utilitzar aquesta frase de Jaume I fa unes setmanes, per recordar-nos que la situació del país demana a crits un esperit semblant, una reacció honorable.

Però els resultats electorals li donen un nou significat:

Vergonya del país que entre esvorancs, apagades i mentides estatutàries es capaç d’espanyolitzar-se fins als repugnants extrems d’aquestes eleccions. Els nous escons socialistes, cavallers, la majoria a Espanya, els dóna Catalunya!. A L’Hospitalet, Psc-PSOE 58%; PP, 19%. Hem demostrat que no tenim límits en una cursa desbocada per semblar-nos cada dia més a Múrcia i La Rioja.

Vergonya d´Esquerra Republicana, que han destruït l’honor de paraules com “independència”, que ens han mentit i enganyat, que han fet callar les veus crítiques i independents que han vingut anticipant-se a la catàstrofe. I vergonya de la nit electoral, quan a aquestes alçades (diumenge, 12 de la nit), ningú encara no reconeixia com calia, amb dimissions immediates, el fracàs immens, absolut, apoteòsic, d’uns resultats que signifiquen el retrocés més sever que el nacionalistes independentistes hagin patit mai. Vegi’s en canvi l’exemple de Gaspar Llamazares que parla per si sol.

Vergonya, cavallers, vergonya.

I ara, dignitat:

Volem dimissions i les volem de pressa, no hi ha temps a perdre.

Volem l’entesa del catalanisme i el volem ja, que hi ha molta feina a fer.

Volem que els intel·lectuals, els escriptors, els periodistes, tothom que opini i tingui alguna cosa a dir a Catalunya es mulli, es desvergonyeixi, cridi.

Dignitat, cavallers, dignitat. I audàcia, ara més que mai. De moment, Carretero, si us plau, torna ja.