Acostumat a la frenètica activitat com europarlamentari, enfeinat entre apassionants discussions sobre la quota de bacallà al Mar del Nord o la modificació de l’article 6, apartat 2, lletra c, in fine, de la Directiva que modifica la normativa sobre el codi de barris dels aliments extracomunitaris, el Sr. Guardans troba avorrit el debat sobre les essències. En concret, ha dit que l’avorreix molt el debat sobre l’independentisme.

El Sr. Guardans és un europarlamentari elegit en les llistes d´un partit nacionalista que, afirma en la seva pàgina electoral, és un projecte polític al servei de la nació (cal entendre que es refereix a la nació catalana). En les darreres eleccions al Parlament Europeu es presentava en coalició amb altres forces nacionalistes de l’Estat espanyol sota el nom “Galeusca – Pobles d´Europa”, una de les quals convoca per d’aquí uns mesos, al seu país, Euskadi, un referèndum sobre el tema que avorreix el sr. Guardans.

D’altra banda, Esquerra Republicana que ha exercit aquests dies el seu dret a decidir, decidint suïcidar-se, proposa que el referèndum d’autodeterminació del 2014 s’avanci com qui diu a la propera tardor si el Tribunal Constitucional tomba l´Estatut-et- , i estant al Govern pels segles dels segles, segur que el President Montilla correrà a convocar-lo. Un motiu més de badalls d’avorriment sobre la taula.

Per acabar-ho d’adobar, en el propi partit del Sr. Guardans, Convergència, sembla que s’hi troben uns independentistes irreductibles que, com els habitants del poblet gal, encara no s´ha rendit al sector negocis convergent, ni al peixalcovisme ni a la sociovergència i actuen com a catalans normals, és a dir, voldrien que el seu partit liderés el procés de llibertat de la seva nació.

I no parlem de totes les Fundacions i grups polítics que veuen ja com a única sortida viable a la bogeria col·lectiva fer el mateix que han fet tots els pobles d´Europa que realment han volgut ésser-ho, convertir-se en un Estat lliure.

Un panorama desolador, pel Sr. Guardans. Ell, representant de “Galeusca-Pobles d´Europa”, considera que cada cop és més avorrit aquest debat (estèril?, pesat? cansat?). Per què entestar-se en les essències de Kosovo, Escòcia, Bèlgica, Euskadi o Catalunya?. Bacallà i codis de barris, que sí que són temes que interessen a la gent i no avorreixen al personal.

I en canvi, hom pensa que si algú hauria d’estar entusiasmat per qualsevol petita escletxa que afectés el futur dels pobles d´Europa és el senyor Guardans. Si resulta que a més estem parlant del seu, de poble, gairebé no l’hauria de deixar dormir d’excitació.

El problema no és que s’avorreixi ell. El gran problema és que ara que l’independentisme podria créixer no siguem capaços d’aprofitar el moment, entre suïcidis d’uns i falta de fulls de ruta d´altres. I si el moment passa, aleshores sí que ens avorrirem tots plegats.

Quim Torra i Pla