«A Espanya, avui, li queden tan sols unes poques, darreres colònies. Quanta raó tenia Manuel de Pedrolo!»

L'any 1893, el general Margallo - besavi del qui va ser fins fa poc ministre d'Exteriors espanyol- era el responsable de la defensa de la ciutat de Melilla. No se li va ocórrer altra cosa que emmurallar la ciutat sobre la tomba d'un sant marroquí. Gairebé de manera immediata, 6.000 berebers de les tribus del voltant es van mobilitzar per enfrontar-s'hi. El general Margallo organitzà la defensa de manera tan lamentable que des de l'artilleria espanyola es va destruir una mesquita. La guerra santa es va estendre de manera fulgurant. Els berebers, ràpidament, van conquerir dos forts. Margallo, confonent una fugida amb el que era una maniobra envolvent, va decidir carregar. El resultat va suposar pràcticament l'aniquilació de tots els seus homes.

El 1921, prop de 18.000 soldats rifenys van atacar la posició dels espanyols, en retirada cap a Melilla. Els genets del Regimiento Alcántara, uns 700, decidiren enfrontar-s'hi. Només 7 van tornar ferits. La resta, van ser morts en combat i sols uns quants van ser fets presoners. El capità Juan García-Margallo y Cuadrado, tiet avi de l'exministre, va ser un dels que no van tornar. El resultat total per a l'exèrcit espanyol va ser devastador: gairebé 11.000 morts. Els fets van passar a la història com el Desastre d'Annual. La incompetència de l'alt comandament, la corrupció absoluta de la seva intendència, la improvisació i tota una sèrie de catastròfiques decisions van portar a una de les més vergonyants derrotes militars espanyoles.

17 de maig de 2014. L'aleshores ministre García-Margallo, que durant alguns anys va ser diputat per Melilla sense haver-la trepitjat mai, i que fins va arribar a ser-ne declarat fill adoptiu, no branda sabres ni escopetes, però deixa anar que el procés sobiranista pot acabar com el 1714. "No es la primera vez que pasa y que en la historia de Cataluña hemos tenido derivas y aventuras secesionistas y cada una se ha saldado con una enorme pérdida para España y Cataluña". I, quan un Margallo parla de guerres, cal tenir-lo en compte.

22 de març del 2017, l'exministre Margallo, defenestrat del nou govern Rajoy, reconeix públicament "el esfuerzo que ha costado y los favores que debemos a una cantidad de gente por haber logrado que hagan las declaraciones que han hecho" , evidentment s'entén que contra el dret d'autodeterminació dels catalans.

Cap sorpresa. L'Espanya dels Margallo és així. Si alguna cosa cal reconèixer-li és la tossuda fidelitat a la història familiar. I és que el derecho de conquista modela alguns polítics espanyols generació rere generació. Així s'ha construït l'estat espanyol contemporani; i així s'ha deconstruït. Tot un continent, ni més ni menys, s'ha alliberat del derecho de conquista. A Espanya, avui, li queden tan sols unes poques, darreres colònies. Quanta raó tenia Manuel de Pedrolo!

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)