Perquè en la nostra tradició jurídica de tants segles, en els drets pels que van lluitar els nostres avantpassats, es diu «CADA NACIÓ ESCULL LA SEVA PRÒPIA LLEI» ( procedent de l'Usatge «Unaqueaeque gens”)

Perquè creiem que durant la tramitació del recurs del PP al Tribunal Constitucional sobre el nou Estatut es va vulnerar reiteradament el nostre dret a un judici equitatiu com a ciutadans europeus que som.

Perquè hem assistit durant mesos i anys a la politització d'un tribunal, filtracions, recusacions interessades, entrevistes concedides a mitjans informatius pels propis magistrats, caducitat dels càrrecs prorrogats sense cap justificació legal, allargament del termini raonable per decidir.

Perquè els catalans van votar un Estatut determinat en el referèndum de 2006 i el que finalment ens imposa el regne d'Espanya no hi té res a veure.

Perquè fins i tot la pròpia presidenta sortint del TC va manifestar que tot el procés de l'Estatut havia estat “embarrado”.

Perquè si el professor de dret públic de La Sorbona, Dr. Bertrand Mathieu, president de l'Associació de Constitucionalistes Francesos, i l'Antoni Abad, professor de Dret Constitucional Comparat i Teoria Legal a la State University of New York ens assessoren perquè creuen que hi ha causa, com no provar-ho?

Perquè si hi ha una mínima possibilitat la nostra responsabilitat ens obliga a continuar el plet amb el regne d'Espanya fins el final.

Perquè el poble català va dir que no acceptava la sentència del TC en la manifestació de juliol passat, i quan el poble parla que calli tothom.

Perquè en contra dels que diuen que no servirà de res, el que segur no serveix de res és quedar-se amb els braços creuats veient com la sentència del TC esdevé ferma i irrecurrible.

Perquè els ciutadans de Catalunya -sí, ens agrada aquesta paraula, ciutadans, i no volem que altres ens la usurpin- no hem tingut veu en tot aquest penós procés i només a Estrasburg tenim una escletxa per explicar què ha passat.

Perquè les conseqüències de la sentència del TC sobre l'Estatut no han tardat a aparèixer en forma de retallades dels nostres drets lingüístics.

Perquè l'única possibilitat pel nostre país es troba fora del regne d'Espanya, en tots els sentits.

Perquè creiem que valia la pena, fins i tot en cas que no s'accepti a tràmit, deixar testimoni de les innumerables infraccions i vexacions jurídiques comeses.

Perquè cada català té el deure de servir el seu país com millor pugui i sàpiga.

Perquè no volem salvar cap Estatut, sinó exercir la nostra llibertat.

Jordi Cortada i Quim Torra