Un grup de científics americans, en un experiment amb rates, han aconseguit, mitjançant l’administració d’un fàrmac específic, esborrar un record negatiu dels animals (Nature Neuroscience, Vol. 10, pp. 414-416).

El científic suís Dominique de Quervain, de la Universitat de Zurich, s’ha mostrat entusiasmat amb aquestes primers resultats: “Mostra que mitjançant una intervenció farmacològica específica es poden debilitar alguns continguts de la memòria”

Si ha servit en rates, com no ens serà útil a nosaltres, ratolins que girem com embogits en la gran gàbia hispànica? Se n’adonen del que pot representar aquesta pastilla pels catalans? Per fi, entre l’Espanya i la paret ja no hi ha el no res, el buit absolut; ara hi haurà una pastilla.

Podem arribar a ser el primer mercat mundial de consumidors de la pastilla contra records negatius. Que si un reportatge de TeleMadrid; que si alguna declaració del PP o del PSOE; que si un viatget per les infraestructures espanyoles o una lectura als diaris de Madrid. Cap problema. Una pastilleta i com nous. Oblidat. I llestos per una altra estomacada. Seguirem rebent però, al menys, no perdrem la salut ni ens deprimirem.

És més, caldrà demanar als científics que treballin amb el tema de la pastilla preventiva. Llavors sí que ja resoldrem l’encaix amb Espanya d’una vegada. S’han acabat les manifestacions, el dret a decidir i el Catalonia is not spain. Per què? Una pastilla al matí i endavant les atxes.

Però no només els nacionalistes ens en podríem aprofitar d’aquest prozak anti memòria política. Amb la generositat que ens caracteritza, podríem regalar-ne dotzenes de milers a tota aquesta colla de provincialistes que viuen assetjats i perseguits a Catalunya (si els nacionalistes ho som perquè defensem la nació, del que defensa la província se’n deu dir provincialista o provincià, penso jo). La Conselleria de Salut o la de Benestar en poden comprar tones i camions sencers per tota aquesta gent que viu terroritzada pel català, que no s’atreveixen a sortir de casa per por a no entendre res, ciutadans de segona, trepitjats i atropellats per riuades de gent parlant català. A aquesta pobra gent per fi se’ls obre una esperança. Una simple pastilla i voilà: surts al carrer i et semblarà com viure a Cuenca, Teruel o Badajoz (*). El primer pas per convertir-se en autèntics intel·lectuals cosmopolites.

Un gran invent. No m’estranya l’entusiasme del Sr. De Quervain.