Articles publicats a: Catalunya Oberta
| Cultura
Diumenge de Pasqua a Ginebra
Un dels darreres invents dels ginebrins és un Museu fantàstic dedicat a la Reforma i, en concret, a Calví. No s'entén la història de Ginebra ni la de Suïssa sense el canvi tan profund que va suposar el protestantisme (versió calvinista). No sé vostès, però jo encara m'espanto quan sento els noms ...
| Política
Aquelles fraccions de segon quan tots hem de coincidir
Dissabte al Concert de la Llibertat va produir-se un moment màgic. De fet, van ser força moments, però per damunt de tots, quan els 90.000 assistents al Camp Nou vam aixecar aquell tros de cartolina –groga, vermella o blava- per fer el mosaic del Freedom of Catalonia 2014, en aquell precís instan...
Com ens en vam sortir, després de 1714?
Al Tinell acaben d’inaugurar una exposició imprescindible per entendre per què encara hi som. Porta el nom d’INDIANES i el subtítol de: “Els orígens de la Barcelona industrial”. L’ha organitzat el Museu d’Història de Barcelona. No se l’haurien de perdre.
En aquest segle XXI comencem a saber algu...
| Política
El president Montilla al Senat
Fa uns dies els diaris van avançar que el president Montilla volia mantenir-se en la “política activa durant una legislatura més” i que la via que havia escollit, sembla, era la de ser designat senador autonòmic -elecció a la qual aspira també el Sr. Corbacho, sempre disposat a tornar a Espanya a...
| Cultura
El professor Carles Boix, premi i llibre
Ja és conegut: el professor Carles Boix ha estat guardonat amb el premi Fundació Catalunya Oberta de periodisme d'enguany.
En Carles, que va estudiar Dret i Història a la Universitat Central de Barcelona, viu, des de fa més de vint anys, als Estats Units, on va doctorar-se a la Universitat Harva...
El triomf total de Víctor Balaguer
Davant del panorama present, jo cada vegada miro més al passat. No hi ha com refugiar-se entre pedres i arxius per construir una barricada intel·lectual a tant excés de tàctica i de política amb volada tan alta com la d’un pollastre a l’ast. Les palpitacions dels temps presents definitivament no ...
| Política
Europeus en extinció
Karl-Markus Gauss, salzburgès, assagista, crític i editor de la prestigiosa revista literària Literatur und Kritik, va escriure fa alguns anys el llibre EUROPEUS EN EXTINCIÓ (Símbol Editors), on proposava un viatge en sis capítols per les zones de perill: els sefardites de Sarajevo, els aromans d...
| Cultura
Grècia, segons Josep Pla
En la coneguda entrevista que Soler Serrano va fer-li, Josep Pla li confessa: “M'agradaria viatjar a Grècia, però ja no podré”. És ja un home vell, però que conserva tota la força de la mirada i de la llengua. No sé si és quan caragola el caliquenyo, però en un moment o altre deixa anar: “Crec qu...
| Política
La caiguda dels déus socialistes
No sempre es té l’ocasió d’assistir a l’esfondrament total d’un partit polític. I tanmateix, en només 12 mesos, hem viscut la caiguda dels déus socialistes, un espectacle que hauria filmat el mateix Visconti.
Hem vist desfilar un carnaval de màscares amb uns actors que han fet tots els papers de...
| Llengua
La contribució de Manuel Fraga a la literatura catalana
Enmig de tants elogis a una figura cabdal de la història d'Espanya, molts d'ells proferits des de Catalunya, constato, amb pesar, que hi ha qui s'oblida de la contribució de Manuel Fraga a la literatura catalana. Error imperdonable que em veig en l'obligació de puntualitzar, no fos que ens passés...
| Llengua
La decadència de l'”Adéu-siau”
Constato un retrocés claríssim en l'ús de l'”Adéu” o l'”Adéu-siau”. Cada vegada són més i més les persones que s'acomiaden de mi dient-me “Salut”. I ja no parlem d'una benvinguda que empri el “Déu vos guard!” o l'”À Maria!”, definitivament arraconades a les golfes, al bagul de la besàvia, i que j...
| Societat
La generació del món de “Suma Zero”
“L’argument d’aquest llibre és que el sistema polític internacional ha entrat efectivament en un període de perillosa inestabilitat i canvis profunds. Al llarg dels últims trenta anys totes les primeres potències mundials han abraçat la “globalització” —un sistema econòmic que prometia elevar els...
| Política
La incompatibilitat de les banderes espanyola i catalana
Diumenge al vespre, després de la indiscutible victòria d’Espanya a l’Eurocopa, país al que aprofito des d’aquí per felicitar, se’m va ocórrer d’escriure el tuit següent: “Llegeixo que en Xavi porta la senyera. Algú pot dir-li que la guardi, per favor, que qui ha guanyat és Espanya, no ens confon...
| Política
La ministra Chacón i el president Tarradellas
No sé si on la devia sentir l'amic Vicent Sanchis, però vaig llegir-li a ell la llegenda que atribueix a un alt càrrec socialista, davant d'unes eleccions generals, l'afirmació de què “si presentem un sofà, guanyem”. Bé, ja tenim el sofà de la nova temporada de tardor 2011, la senyora Carme Chacó...
| Política
La pulcritud del president Pujol
Poques coses hi ha més interessants al nostre país que seguir amb deteniment cada pas, cada paraula, cada gest que fa el president Pujol. Sembla com si tota la seva vida s'hagués estat preparant per a aquesta trasbalsadora i tortuosa recerca de sentit del seu pensament polític, per a explic...
La resistència catalana
He estudiat amb relativa profunditat els anys d’exili, sobretot els primers anys del gran èxode. He pogut conèixer alguns exiliats i molts fills de la diàspora. He sentit, doncs, de primera mà, com es van viure aquells anys en què la pàtria va fer-se errant: els anys de la II guerra Mundial, la i...
| Política
La senyoreta Pepis entra en campanya
En la frenètica cursa que mena el Sr. Navarro cap a la catàstrofe electoral del seu partit hom ja ha sentit i llegit de tot. Però l’enorme virtut del candidat socialista és que supera tot el que hem vist al llarg d’aquests anys en el PSC, i mira que n’hem vist de grosses. No només això, demostra ...
| Cultura
Montserrat Roig, vint anys després
De la generació dels periodistes “fills forçats del franquisme”, m’han interessat especialment Ramon Barnils i Montserrat Roig, per la seva literatura, pel seu compromís i perquè d’alguna manera van ser dos periodistes que van tenir sempre molt clara la tradició en la qual s’emmarcava el seu treb...
| Política
Per fi, una pastilla contra Espanya
Un grup de científics americans, en un experiment amb rates, han aconseguit, mitjançant l’administració d’un fàrmac específic, esborrar un record negatiu dels animals (Nature Neuroscience, Vol. 10, pp. 414-416).
El científic suís Dominique de Quervain, de la Universitat de Zurich, s’ha mostrat e...
| Llengua
Per què el castellà hi sortiria guanyant en una Catalunya independent?
Darrerament, la llengua ha estat notícia. Bona cosa. Sempre és bo que discutim sobre el català i el castellà, que no ens amaguem, que siguem sincers i clars. La llengua és el nervi de la nació, aquí ens ho juguem tot. Si falla la llengua, falla tot.
Jo, per exemple, tinc una relació estranyíssim...