“Vàrem emprendre un llarg, difícil, /perillós camí. I estimàvem les coses / –fossin neu o fang, /rosada o constel·lació. / I les fèiem nostres per causa / de l’amor que ens havia ensenyat com anostrar-les.” Joan Vinyoli

Sospito que és exactament així com l’Àngels Martínez Castells va viure, emprenent un llarg i difícil camí, fent-se seves totes les coses per causa de l’amor, senzillament, naturalment, estimant-les.

No hi cap drecera a la seva vida, ni un instant d’abatiment –només, potser, arran de la mort del seu estimat José Moreira, Zè–, ni un petit tremolor de dubte. Una vida jugada a fons, apostant a totes, perquè la vida o s’omple de vida o no paga la pena viure-la. (podeu acabar de llegir l'article sencer en aquest enllaç)

(Article publicat a la secció 'Memòria d'un instant' a El Punt Avui el diumenge 15 de setembre de 2024)