Discriminats injustament per “Polònia”, hi ha tota una gamma d’excel·lents humoristes catalans que avui en dia es guanyen la vida com poden a la política i que s´han vist obligats a buscar alguna via alternativa.

Hem tingut sort, perquè alguns han fet de la ironia, la subtilitat i l’agudesa els seus estendards, per diferenciar-se de les destralades poloneses. D’entre tots ells, l´Hble. Conseller Huguet s’aferma dia que passa com el seu capdavanter indiscutible.

He de reconèixer que m’ha impressionat molt favorablement aquest canvi d’actitud de l´Hble. Conseller. Acostumats com estàvem a només sentir parlar de la ineficàcia del seu Departament i de les carnisseries perpetrades en la seva Conselleria, on els caps de Directors Generals i Assessors s’apilen a la porta d’entrada en una escena macabre que hauria horroritzat el mateix Robespierre, les darreres declaracions de l´Hble. Conseller ens han portat a un món totalment nou, elegant i sofisticat, ple d’enginy, brillant.

El Sr. Huguet ha declarat que Catalunya va bé. Tal com sona. En concret que, “el país no va malament”. I en concretíssim que: “els nivells d’ocupació són elevadíssims”. I, encara, reblant el clau, en una predicció electoral per al seu partit, assegura, valent, que “si ERC treu entre 5 i 6 diputats estaríem dins la normalitat”, és a dir, perdre entre un 25% i un 35% de suport electoral és un exemple de normalitat absoluta.

Magnífic, Sr. Huguet!. Wodehouse, el millor humorista anglès de tots els temps, no ho hauria dit millor. Al meu entendre, amb les declaracions del l´Hble. Conseller ens trobem davant d’unes peces d’humor colossals, al més pur estil britànic. Desopilants, en termes wodehousians. Més que mai, l´Hble. Conseller sembla reencarnar-se en Bertram Wooster en un joc d’alta comèdia i fent les delícies de totes les ties Àgata del món. Enlloc del món dels clubs anglesos, lords i cases de camp, el senyor Huguet crea el seu propi món imaginari, fantasies animades d’ahir i d’avui, una Catalunya que només viu en les taules de despatxos oficials i dels partits polítics. Però ho fa amb aquella delicadesa!

I què me’n diuen de la reculada “normal” que preveu pel seu partit? Un mix fascinant de valentia i agosarament. Un bellíssim joc de paraules i números per amagar un fracàs immens, terrible, desolador si es produís.

El problema de tot plegat, Honorable Conseller, és que entre les muntanyes de cadàvers a la porta de la Conselleria, deu trobar-s’hi més d´un Jeeves, que aneu vós a saber si no era el que potser hi posava una mica de seny. I, sense Jeeves, Mister Wooster no era capaç ni de fer-se el nus de la corbata.