Comença la darrera setmana de campanya i, conseqüentment, s’intensifiquen les crides al mític vot útil, des de totes bandes. Es veu que és una categoria de vot especial, màgic, irresistible. És com un vot de champions versus un de regional preferent. Gaudeix d’una aureola de vencedor. Tots els camins duen al vot útil. I aleshores, com resistir-se al cant de sirenes que asseguren triomfs i majories? Votant d’acord amb el que tu penses. Les eleccions no són un espectacle esportiu sinó la manifestació d’una decisió política. No es tracta de guanyar, es tracta de votar, que és una cosa bastant diferent.

Naturalment, si resulta que d’acord amb el que tu penses, guanyes, doncs enhorabona. Però i si no és el cas? Per què canviar a votar el menys dolent, al mal menor o al que impedirà que altres guanyin?

El criteri utilitarista imperant parla de “malbaratar” vots. Per què? He de, tinc la obligació, de votar el candidat amb més possibilitats, tot i que no sigui el que més s’adiu amb el que penso? Per què es parla de malbaratar vots i no de malbaratar consciències? La tesi del vot útil porta directament a votar en contra de les nostres conviccions. I aquest és, justament, el vot inútil. Hem hagut de lluitar molts anys per poder votar lliurament per ara tirar-los per la borda.

L’adhesió al criteri del voto útil condueix, a més, a un cercle viciós: les minories no tenen vots perquè la majoria no les recolza; i la majoria no les recolza perquè no tenen vots. Nus gordià que només la fidelitat a la consciència i al propi criteri pot arribar a trencar un dia.

No és la veritat la que us farà lliures, sinó el seguiment fidel al que us demana la vostra consciència. Fa poques hores un bon amic em recordava la famosa frase de Guareschi, eslògan electoral de la Democràcia cristiana en els durs anys de la postguerra italiana: “A la cabina de vot Déu et veu, Stalin no”. Doncs això mateix.

PS: M’agradaria que s’entengués bé aquest article: no dic que s’hagi o no de votar una o altra llista, dic que votem, senzillament, d’acord amb el que pensem.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)