Molt hono­ra­ble pre­si­dent,

En pri­mer lloc, vull agrair-vos, com el pri­mer repre­sen­tant de la nació, l’esforç, el seny i el coratge que heu demos­trat, senyal i prova del que demos­tra­reu d’ara enda­vant, en nom de tots.

El referèndum ha situat el poble català con­tra el mirall de la seva història. El cata­la­nisme acaba aquest 1 d’octu­bre; a par­tir d’ales­ho­res, comença la història dels cata­lans lliu­res. Un punt de no-retorn fruit de la radi­ca­li­tat més democràtica. I és que la revo­lució dels som­riu­res és ni més ni menys que la lluita per tor­nar a ésser. No es pot ser una mica lliure, o gai­rebé lliure, sinó que la lli­ber­tat és un con­cepte abso­lut i que, com deia Pau Casals, “no és nego­ci­a­ble”.

Vivim un moment fun­da­ci­o­nal i històric, excep­ci­o­nal, deci­siu. Cada cop som més a prop de tor­nar, per fi, a casa. Només depèn de nosal­tres. Només depèn de la nos­tra fide­li­tat a les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons, al que ens fa ser com som, a la terra. Ja no ho somiem, ho fem, és la feina de cada dia. Per això no us demano res, sen­zi­lla­ment en tinc prou que seguiu ser­vint la nació, com fins ara.

“Si som, siguem i, si no som, dei­xem-nos de som­nis, de records i de follies.” Sem­pre m’han agra­dat aquests ver­sos de Cli­ment For­ner, del seu Plany per Cata­lu­nya, i em sem­bla que a vós també.

Una forta abraçada,

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)