En tota l’obra de Josep Pla, hi ha centenars d’anàlisis i reflexions sobre la política i els polítics. Una mica arraconats i no gaire coneguts, els tres volums de les Cròniques parlamentàries de l’Obra Completa permeten d’extreure’n una mostra prou representativa. Per completar-les, hem passejat també pel seu llibre dedicat a Francesc Cambó, de fet, un manual de pràctica política per a tot policy maker. 

Aquestes cites polítiques –que presentem en quatre parts– no tenen cap altra voluntat sinó acompanyar aquests dies de frenètica agitació política amb el contrapunt de les opinions d’algú que no va deixar mai de viure i d’interessar-se pel futur plausible del seu país. 

Cites polítiques dels volums 41 i 42 de l’Obra Completa, Cròniques parlamentàries (1933-1934) i (1934-1936) 

1. «La gent només parla i s’ocupa d’eleccions. No es fa res més. Llàstima que, en sortir del restaurant, us cobrin el sopar. Si no passés això, el país hauria entrat en una fase veritablement idíl·lica.» 

2. «La primera finalitat d’un Estat com a organisme de la vida en comú és evitar l’entredevorament dels ciutadans.» 

3. «Una revolució, en termes absoluts, no és sinó un canvi de personal. Els que ara afaiten remullaran, i els que remullen afaitaran –diu un vell adagi català molt comprensiu.» 

4. «Els diumenges són els dies usats pels bons polítics demòcrates per a segregar parauleria.» 

5. «La sort no sol repetir-se en la vida dels homes.» 

6. «Un polític d’aquests que ara s’acostumen, o sigui un gran polític que es va enfonsant a còpia dels èxits que té.» 

7. «Una majoria parlamentària, més que enfortir, afebleix.» 

8. «No hi ha miracles en política. La vida en comú absorbeix, de l’obra dels seus homes públics, allò que biològicament li convé. Les altres coses, per més filosòficament o sociològicament elaborades que siguin, les elimina.» 

9. «Una cosa és la realitat de les coses i l’altra la versió merament diplomàtica d’aquestes mateixes coses. Vull dir que no es perd mai res estant ben informat.» 

10. «La situació catastròfica en què es troba la situació social es deu al fet que es fa una política de desesperació.» 

11. «Si us dediqueu a la política demagògica, ¿qui podrà evitar que un demagog més audaç us segui l’herba sota els peus i us desbanqui?» 

12. «La teoria del desbordament no és pas del dia 6 d’octubre [del 1934]. És tan vella com la política.» 

13. «És perquè persisteix al nostre país el primitivisme més pur i més perillós cobert per una crosta de civilització completament sobreposada, que fa estrany que els polítics no comprenguin la gravetat de les posicions frívoles, demagògiques i pseudo-humanitàries.» 

14. «La qüestió, a Espanya, és sempre la mateixa: arribar a ésser simpàtic.» 

15. «La familiaritat entre els polítics i els encarregats de donar publicitat als seus actes es deu perdre aproximadament en la nit dels temps.» 

16. «Els periodistes fan una mena de por instintiva. Hom els passa la mà sobre l’espatlla. Governar vol dir això: passar la mà sobre l’espatlla, abraçar la gent, fer amb els braços aquestes incrustacions que hom fa a la gent.» 

17. «Sempre hi ha un home més a l’esquerra que l’esquerra més delirant (llei eterna).» 

18. «Hi ha coses que no poden ésser encara que la gent hagi acordat que el país no té lògica. Sí que té lògica el país! El que cal és adonar-se’n, seguir les coses amb serietat i prescindir de les superficialitats i dels optimismes sense solta ni volta.»