Poques notícies tan importants com aquesta corren el risc de passar desapercebudes. L’amic Carles Boix, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat de Princeton ha estat escollit nou membre de l´American Academy of Arts & Sciences, entitat fundada el 1790, i que en aquests 230 anys d’història, s’honora en reconèixer l’excel·lència a través de dues funcions: escollint els seus membres, “men and women of exceptional achievement, drawn from science, scholarship, business, public affairs, and the arts”, i conduint una sèrie de projectes i estudis que donin respostes als problemes de la societat. Basti afegir que 200 Premis Nobel i 50 guanyadors del Pulitzer n’han estat membres. A casa nostra, aquest reconeixement ha recaigut en Antoni Tàpies o Andreu Mas-Collell i pocs més.

En Carles, que va estudiar Dret i Història a la Universitat Central de Barcelona, viu, des de fa més de vint anys, als Estats Units, on va doctorar-se a la Universitat de Harvard. Professor de les Universitats d´Ohio, Chicago i, actualment, Princeton, una de les més prestigioses del món. Les seves recerques i els seus llibres, l’han convertit en un dels intel·lectuals i estudiosos de referència de l’economia política i anàlisis electorals del món..

Fa uns mesos publicava a El Singular un article sobre ell, del que em permeto rescatar aquests paràgrafs:

“No és fàcil discutir amb ell. Boix exigeix debat, crítica, independència de criteri i pressuposa una certa ironia en qui té al davant. També demana rigor i solvència però, sobretot, que es tingui alguna cosa a dir. No és membre de cap clan, no pertany a cap tendència, abomina de les etiquetes i de les capelletes. Això sí, com qualsevol català que no aspiri a tornar-se boig, vol un futur lliure i normal, com el de qualsevol altre país del món, pel seu, que resulta que és el nostre.

Sovint a en Carles Boix li he retret que acabarem per fer-li agafar la síndrome Josep Pijoan, és a dir, que renunciï a participar en el debat públic a Catalunya, el “ja us ho fareu”. Seria tristíssim. Crec que és un dels pocs homes del país capaç d’afrontar amb èxit una reformulació de la “Notícia de Catalunya” de Vicens Vives. El seu llibre “L´Obertura Catalana” és una premonició de la que ha de ser la seva Novíssima Notícia, que cal exigir-li perquè l’anem necessitant”. I ara afegiria, només, que la necessitem amb urgència.

Estic molt i molt content d’aquest reconeixement. Felicitats, Carles!

Més informació: http://www.amacad.org/

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)