Ho sé i soc el primer de reconèixer-ho: és tot tan cansat, és tot tan extenuant, és tot tan diabòlicament fatigant, que en algun moment ens passa pel cap tirar la tovallola, murmurar un “Ja s’ho faran”, girar els ulls cap a una altra banda, deixar que el pensament es fongui en el no-res d’un dolç capvespre d’estiu. (podeu acabar de llegir l'article sencer en aquest enllaç)