Skip to main content

Profunda sensació de província

Sovint no calen ni grans decisions de Tribunals Constitucionals ni abracadabrants articles de la premsa espanyola a Catalunya per adonar-se del pou provincià en el que (mal) vivim.

Mirin, si els sembla, repassem aquest darrer cap de setmana.

En primer lloc, el núvol del volcà islandès. A tot el món els responsables dels espais aeris han pres les seves decisions. A tot el món excepte a Catalunya, on les prenen per nosaltres. Feia gràcia veure el ministre Blanco, el delegat Rangel (per què no els tornem a dir Governadors Civils si continuen fent la mateixa feina de vigilància que abans?), o qualsevol personatget d´AENA fent tot tipus de declaracions mentre el conseller Nadal optava per ficar-se sota terra.

I és que, efectivament, el conseller Nadal, acompanyat del President de la Generalitat, es dedicava a inaugurar 3 estacions més d’un tram de metro que va de no sé on a no sé on. Vostès s’imaginen al president Zapatero inaugurant 3 estacions de metro? O el primer ministre holandès? O el president de Croàcia? Aquí sí, aquí inaugurem, amb el president de Catalunya, camps de bàsquet, aules prefabricades d’institut o estacions de metro. Imagini’ns si donarà de sí aquesta línia de metro, Nostre Senyor ens agafi confessats.

Tercer, els socialistes acaben de reelegir al president Montilla, unànimement, com a candidat de nou a la presidència de la Generalitat. Just escollit, el primer que va dir va ser: “Vull un país que suma i no exclou, que no enfronta les persones en funció de si són nacionalistes o no”. Però després d’amagar com en els vells temps amb el fantasma de la convivència- i és que hi ha coses que no moren mai-, el millor estava per arribar quan va explicitar els seus compromisos, i entre ells: “treballar per una Espanya plural i per l’evolució federal, així com assegurar la unitat civil”. És a dir, traduint al president, muts i a la gàbia, perquè a hores d’ara ja no hi ha cap dubte que això de l’Espanya federal és l’apoteosi del provincialisme en el seu estat més pur i obscè.

I així anem passant els caps de setmana.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)