“La meva teoria del formatge de bola, s´ha revelat exacta, dit sigui sense immodèstia. Si parteixes un formatge de bola, les dues meitats són del mateix formatge; no et surt mai l’altra meitat de Gruyère. I Espanya era un sol formatge. Les bestieses i àdhuc el lèxic d’una banda, al que s’assemblen més, és a les bestieses i al lèxic de l’altra banda".

Ho va dir Just Cabot, periodista i escriptor, l´home que va fer possible “Mirador”, el millor setmanari editat mai a Catalunya, l´any 40, ja a l’exili, en referència als dos bàndols de la guerra civil.

Necessitem Cabots com el pa que mengem.

Quan avui encara alguns s’esforcen, inútilment, en fer-nos creure que el PSOE és diferent al PP, caldria donar-los un bon cop de Cabot. Quan es criden lemes com “No és lo mismo”, el contra argument és la teoria del formatge de bola. Quan s’apel·la, un cop més i en van ja unes dotzenes, a la teoria de la “PP por”, hi haurà encara qui s’hi deixi enredar?. És possible avui en dia que cap català pensi que el PP no és exactament el mateix que el PSOE respecte al nostre full de ruta?

De fet Espanya no deixa de ser el que un país normal sol ésser: una bola de formatge. Amb un gust més putrefacte que altres, en el cas espanyol un Appenzeller florit i resclosit, tots els països del món, a l’extrem, no deixen de ser boles de formatges. Hi ha una certa cohesió nacional, una determinada manera de veure els altres, un concepte de pàtria compartit.

El cas català és especial. Som l’únic formatge del món que quan ens partim per la meitat, en un costat surten catalans (diguin com vulguin els nacionalistes, sobiranistes, independentistes, etcètera) i a l’altra banda, apareixen espanyols (també, vostès mateixos, posin PP, Psc-PSOE o ciudadanos). És un cas extraordinari. En el nostre país neixen i creixen individus que es passegen, que s´han passejat tota la vida enfundats en uns cascs aïllants i en unes gavardines impermeables a qualsevol mínim contagi amb la llengua, la història o la cultura del país.

Una mica abans, durant la República, ha ho va deixar anar Josep Pla: “No hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d´esquerres, no per ser d’esquerres o de dretes, sinó, precisament, per la seva condició nacional d’espanyol”. Doncs això. 70 anys després som allà mateix. A veure si n’aprenem.