La desfeta del 1714 no només va suposar per a Catalunya la fi del seu Estat (Fontana dixit), sinó un canvi en el seu imaginari col·lectiu de proporcions colossals: desapareixen les institucions que la dirigien, Corts, Diputació i Consell de Cent de Barcelona; s’anul·len les seves llibertats, constitucions i privilegis, que, segons el mateix Felip V, havien deixat els catalans “más republicos que los ingleses”; els més destacats lluitadors són assassinats, vexats i represaliats o opten per l’exili; totes les universitats catalanes es clausuren; la llengua acabarà essent prohibida; són depurats els funcionaris catalans; s’implanta la censura; els bel·licosos catalans són desarmats; el país és ocupat permanentment per milers de soldats borbònics; s’implanten nous impostos com el cadastre per fer pagar la guerra als perdedors; etcètera. “Nova planta” per dret de conquesta per a un tros de terra derrotat i que imposava, “considerando al Principado de Cataluña como si no tuviera gobierno alguno”, un capità general perquè fos des d’aleshores la màxima autoritat del país –també presidia l’Audiència–. Objectiu únic: “assimilar” d’una vegada i per totes els vençuts.  (podeu acabar de llegir l'article sencer en aquest enllaç)

(Article publicat a la secció 'Memòria d'un instant' a El Punt Avui el diumenge 20 d'abril de 2025)