«I és que si bé la República catalana no és possible sense el compromís dels nostres representants polítics, tampoc no ho és sense la determinació aferrissada del moviment civil que l'impulsa»

"Sabem per dolorosa experiència que la llibertat mai es concedeix voluntàriament a l'opressor (...) Fa anys que estic escoltant aquesta paraula: "Espera!". Sona a l'oïda de cada negre amb penetrant familiaritat. Aquest "espera" ha significat gairebé sempre "mai". Hem d'estar d'acord amb un dels nostres juristes més eminents: "una justícia demorada durant massa temps equival a una justícia denegada". Si hem de parlar d'escenaris gandhians, bé podem començar amb aquesta cita de Martin Luter King.

A Catalunya aquest escenari es viurà l'estiu de l'any que ve. El "referèndum o referèndum" no té una altra sortida. I és que si bé la República catalana no és possible sense el compromís dels nostres representants polítics, tampoc no ho és sense la determinació aferrissada del moviment civil que l'impulsa.

David Cortright, en el llibre: Noviolència per a una nova era política es fa ressò d'un estudi de l'organització de foment dels drets humans "Freedom House". L'any 2005 van investigar seixanta-set transicions polítiques que havien tingut lloc a les últimes dècades -de règims autoritaris. "L'estudi va concloure que la resistència cívica noviolenta va ser un factor impulsor en cinquanta casos, pràcticament tots els règims resultants (el 92%) eren més democràtics (...) La veritable clau que es va identificar per assolir una democràcia més gran va ser la presència d'un efecte "poder popular", un moviment noviolent de resistència de baix a dat. Com és forta i més cohesionada er la coalició cívica no violenta -concloïa l'estudi- més profunda era la transformació en la direcció de la llibertat i la democràcia. La presència d'una coalició cívica sòlida té un efecte significatiu des del punt de vista estadístic en l'increment del grau de llibertat".

En el mateix llibre es recull una cita de Václav Havel sobre el moviment dissident a -l'encara- Txecoslovàquia, que ell defineix com a "revolució existencial" que infondria esperança per a la "reconstrucció moral de la societat (...) i la rehabilitació de valors com la confiança, la sinceritat, la responsabilitat, la solidaritat o l'amor". Per Cortright, "la revolució en la qual va participar Havel va ser la manifestació més radical de la història del poder de l'acció noviolenta per aconseguir el canvi polític".

Ja que hi som posats, és inevitable recordar Lluís Maria Xirinacs "Mai cap país no pot mercadejar la qualitat de la seva llibertat (...) La meva convocatòria respon a una única finalitat primera: la proclamació de la nostra independència com a poble sobirà, dintre d'Europa, en la línia de les declaracions dels Drets dels pobles de l'ONU, en la seva singularitat i en igualtat fraternal amb la resta de pobles de la Terra. La independència no es demana, es pren (...) Malgrat les nostres diferències, cal que neixi la nostra força de la nostra cohesió, del nostre consens cordial, del nostre pacte de fidelitat, del nostre compromís de germanor i de la defensa del nostre ésser com a poble. Lluitarem contra el fort mentre siguem febles.

Quan l'actual vicepresident Oriol Junqueras va atrevir-se a dir farà cosa de dos anys que si fos necessari caldria aturar el país una setmana o quan Joan Tardà parla de què "si ens posen a la presó, ja ens trauran" o quan la CUP insisteix en el "sense por i reclama una desobediència sistemàtica" o quan fins i tot el mateix expresident Mas apel·la a una mobilització continuada per "aguantar el pols", estan, de fet, alertant que sense una implicació vital i vivencial de la ciutadania, sense un "escenari gandhià", o "havelià" o "xirinaquià", no es podrà guanyar la lluita que ve.

I tanmateix, l'ordre és important. Vull dir, que després del 27S i el 9N2015 i l'11 de setembre i la qüestió de confiança, són les institucions les que han de liderar políticament el trencament, la desobediència a la legalitat espanyola/ fidelitat a la legalitat catalana. I ho han de manifestar expressament, volgudament, amb plena consciència de fer-ho. "I que en darrer terme, l'Assemblea nacional és allà on els seus membres es trobin reunits", deia el jurament del Jeau de Paume.

Amb tota la seguretat jurídica, de llei a llei, democràticament i pacíficament, amb les institucions al capdavant, amb una nova legalitat catalana que el Parlament mani complir, aleshores l'estiu del 2017 ha de convertir-se en l'estiu de Gandhi a Catalunya.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)