Skip to main content

La curtcircuitada Sra. Llansana com exemple

Un cable partit a les mans, la cara negra després d’una explosió, els cabells de punta i aixecats enlaire, i una trista ganyota a la cara. No s’imaginen vostès així a la portantveu curtcircuitada? Com el coyote després que no li funcioni l’últim truc, que el fa caure pel precipici, amb una pedra a sobre que l’esclafarà primer i rebotarà tot seguit per anar a parar a un camió de dinamita –marca Acme- que l’atropellarà i explotarà just quan li passi per sobre.


Quan l’endemà de llegir el que els seus propis companys de partit volen fer (han fet? volen seguir fent?) amb ella, no els seus adversaris, no, els seus propis companys de partit, aquells de qui ella en comunica a la ciutadania i a la premsa el que diuen i el que fan, aquesta pobra senyora portantveu com devia mirar-los a la cara? Què devia pensar? Què sentia? Indignació? Por? Humiliació? Vergonya? Va suposar que es referien a la seva cosina de Palau i Solità de Plegamans i que no anava amb ella? No ho sabem, perquè està curtcircuitada i, naturalment, no pot parlar. I ho entenem, perquè qualsevol aixeca una cella després d’una amenaça com aquesta. T’atreveixes a obrir la boca i t’envien la soga amb el nus preparat. Ara només cal desitjar-li, a la senyora Llansana, que es descurtcircuitzi, que es netegi la cara, es passi per la perruqueria, s’espolsi el socarrim, i, zas, torni a estar llesta i a punt per tornar a fer de portantveu des de qualsevol atril d’ERC, amb els senyors Puigcercós i Vendrell al darrera, tots trets somrients per a la foto, comunicant com amb els vells temps. Una foto que valdrà la pena emmarcar.

Perquè la grandesa, l’autèntic fet estel·lar, la innovació revolucionària que l´actual direcció d’ERC ha instaurat en la política catalana, és la capacitat per tirar endavant, passi el que passi, curtcircuitegi qui curtcircuitegi, es perdin 100.000, 200.000 o 300.000 vots (no hi ha límit, ha saltat la Banca). A qui hauria d’importar-li? A vostè, amable lector? A ells? Volen dir? Parlem-ne. Segueixen al govern tots els Consellers després de votar la captació temporal d’aigua de l´Ebre i que el seu partit es manifesti al carrer; segueix al Congrés espanyol el senyor Ridao, el cap de llista – i responsable, doncs?-  d’una desfeta electoral que ja s’estudia a les universitats americanes; segueix l´Honorable senyor Vicepresident, que té la intenció de fer un referèndum que haurà de promoure el Molt Honorable President, cosa que, com tothom sospita, farà encantat; segueix la curtcircuitada senyora Llansana superant talls temporals d’electricitat. Segueix tothom. És com les piles Duracell, i duren i duren i duren, mentre els vots baixen, i baixen i baixen. Té el seu mèrit, la veritat.

Quan hom pensa que en el forat negre en el que ha caigut l´actual direcció d´Esquerra és ja difícil anar més avall, hom s’equivoca. Segur que en aquest mateix moment, quan vostès estan llegint aquestes ratlles, algun membre de l’executiva d’ERC ja s´ha superat i ofereix una nova performance al país. A un salt mortal, li segueix un doble salt mortal, i, a aquest, un doble salt mortal amb tirabuixó. I etcètera (1). És automàtic i no falla mai. Cada cop millor. L´espectacle és antològic i algun empresari televisiu espavilat hauria de començar a pensar si en lloc d’avorriments com Polònia o el Telenotícies vespre, no valdria la pena plantejar-se uns ERC-Toons en horari prime time.

Clar que sempre queda l’opció de privar-nos d’aquest espectacle. Els militants d’ERC tenen la paraula.

  • (1) Aquest article estava escrit el divendres a la tarda. Com era previsible, l´Honorable Vicepresident ha dit aquest cap de setmana que ell és l´Esquerra guanyadora i els altres, l´Esquerra de la calçotada. Lògic, com a President del partit es veu que no té cap responsabilitat. A aquest salt de l’àngel –magnífic- l’ha replicat el Sr. Ridao, que segueix sense dimitir, i que ha recordat al Sr. Carod que s´ha d’estar a les bones i a les madures. Salt de l’àngel amb voltereta. És diumenge al vespre i en algun moment cal acabar l’article, per la qual cosa m’excuso de no poder recollir les noves acrobàcies que algun altre representat de la direcció d’ERC deu estar oferint en aquest moments en directe.