Amb una gran tristesa, llegíem abans d’ahir al bloc del Sr. Xavier Amor, alcalde de Pineda de Mar i president de la Federació de Municipis de Catalunya, com aquest acusava l’independentisme de ser “tan radical, sectari i excloent (per no dir feixista), com el centralisme". És a dir, que ens deia feixistes.

Ja estem acostumats a sentir tota la resta del que el Sr. Amor va expressar a continuació en el seu article: que si l’independentisme crea fractura social; que cal preocupar-se dels problemes reals de la gent; que els “estelats” volen la separació de la societat entre bons i dolents, etc., etc. Això és ja part del paisatge habitual del discurs coincident en l’actual PSC i Ciudadanos, i no val la pena de detenir-nos-hi. A una idea tan simple com democràcia i poder votar s’hi oposen aquests tipus d’arguments. Què hi farem.

El que no puc passar per alt són els insults i cap d’ell és tan greu com titllar-nos de “feixistes”. Aquest país ha patit massa, com perquè qui només vol votar sigui titllat de “feixista”. Sí, ja sé que posteriorment, el Sr. Amor ha corregut a escriure al seu bloc que el que acabava de penjar era un “ esborrany de discurs que no es corresponia amb la meva intervenció al Consell Nacional”. Tant se val, els esborranys encara diuen més que els discursos finals, són els autèntics pensaments, no depurats encara. El Sr. Amor ha demanat “disculpes per les al·lusions que feia en relació al radicalisme dels posicionaments independentistes, afortunadament molt allunyats de qualsevol ideologia antidemocràtica”. Se suposa que això és una disculpa, però, perdonin “radicalisme dels posicionaments independentistes”? Qui és “radical”? Jo, sóc radical? De què? Per què? Per voler votar i aspirar a que el meu país sigui independent? Això és ser radical? Des de quan? Un europeu que desitgi votar el seu futur, el del seu país, és un radical? No seria més aviat a l’inrevés? Com s’entén que hi hagi qui en ple segle XXI no permeti als ciutadans d’un país expressar-se lliurement?

Però no ens despistem. Un dels càrrecs més importants del PSC ens titlla de feixistes i aquí no passa res. Això sí que és radicalment trist. I en gran part ho és perquè aquestes paraules han estat escrites, precisament a Pineda de Mar.

Si repassem la història de Pineda, probablement el seu fill més il·lustre ha estat Manuel Serra i Moret, alcalde de Pineda de 1914 a 1923 –destituït per Primo- conseller de la República Catalana amb el president Macià, novament alcalde fins el 1934, vicepresident del Parlament de Catalunya, exiliat i mort a Perpinyà el 1963. Aquest home, que legítimament hauria estat el President de la Generalitat després de la renúncia d’Irla si Josep Tarradellas no hagués maniobrat oportunament, és un dels referents més incontestables del socialisme català. Sí, d’aquell socialisme que va de Campalans i Pallach, que un dia va existir a casa nostra. Serra i Moret deia que: "Ens proclamen socialistes catalans i a la vegada els primers defensors de la Independència de Catalunya. I encara, Rafael Campalans -nom amb el que actua en els nostres dies la fundació del PSC-: "Quan Catalunya sigui políticament lliure, lliures tindrem les dues mans per a lluitar per l'emancipació social del nostre poble".

“Feixista” el Sr. Serra i Moret per voler la independència de Catalunya des de la seva convicció socialista? “Feixista” el Sr. Campalans per desitjar un partit socialista català absolutament independent de la federació catalana del PSOE? “Radicals” tants catalans que només volen veure el seu país independent?

El 1923, Campalans deia: “Un principi substantiu per a nosaltres, socialistes de Catalunya, és el de la llibertat total i absoluta de Catalunya". Com pot ser que 90 anys després, el PSC en canvi defensi que qui vol la llibertat total i absoluta de Catalunya és un feixista?. És desolador, radicalment trist i desolador..