Enric Jardí en va parlar al seu Tres diguem-ne desarrelats (Ors, Pijoan i Gaziel). I d’altres també van començar a descabdellar la madeixa. Però sobretot en va treure l’entrellat Francesc Xavier Baladia a Abans que el temps ho esborri, la història de la Barcelona de la Belle Époque i d’una època irrepetible, però sobretot dels anys d’esplendor –i decadència– d’una nissaga, els Baladia, inoblidable. I, per sobre de tots, una dona destaca, per la seva mirada i per la seva bellesa: Maria Teresa Mestre, la Ben Plantada. (podeu acabar de llegir l'article sencer en aquest enllaç)

(Article publicat a la secció 'Memòria d'un instant' a El Punt Avui el diumenge 20 d'octubre de 2024)