Amics matinaires,

Avui dijous és un dia important. Mig món s’atura la respiració i l’altre mig ja no s’aguanta més i esclata a riure. Avui se celebra el “dia Wodehouse”, el 118è aniversari del seu naixement. I El Matí no pot sinó adherir-s’hi i convidar a tothom a celebrar-ho com Déu, i Lord Emsworth des del seu castell de Blandings, manen: agafant un llibre de sir P.G. Wodehouse i disposant-se a deixar aquest món de tripartits, Espanya i misèries per unes hores, unes hores on l’únic risc que es corre és que acabin fent mal les mandíbules de tant somriure.

“Cap biblioteca no és completa si hi falta algun llibre de Jeeves”, va dir Le Carré, mentre Evelyn Waugh pujava el llistó: “El món idíl·lic de Wodehouse no passarà mai… Ha creat un món per a que hi visquem i ens hi divertim a dins”. I així és com Ukridge, Psmith, l’oncle Fred, i sobretot els personatges eterns de Bertie Wooster i Jeeves (sense oblidar les tietes Agatha i Dalhia), continuen avui essent els nostres referents pels que no hem pogut, ni volgut, sortir mai del món que sir Pelham Grenville Wodehouse (pronunciar Vud-jaus) va crear per nosaltres.

“- Caram! – vaig dir

– Caram! – va dir Motty

– Caram! Caram!

– Caram! Caram! Caram!

Després de la qual cosa, va semblar bastant difícil continuar la conversa”

(del llibre Endavant, Jeeves)

Aquest és l´humor de Wodehouse (“Plum”, com era conegut pels seus amics), un humor pur i sense enganys, sense cinismes ni recargolaments, un humor dificilíssim d’escriure, ple d’enginy, de voluntat d’entretenir, de combatre l’avorriment no des de cada frase sinó des de cada paraula. Wodehouse, a qui jo situo amb Guareschi i Twain com els meus humoristes de capçalera, va ser, lògicament, subestimat i menystingut per la crítica intel·lectual i burrititzada habitual. Res estrany, va ser un autor d’èxit, amb més de 90 novel·les escrites i vàries dotzenes de comèdies musicals (fetes en col·laboració amb Cole Porter, Irving Berling o George Gershwin), un treballador incansable, un professional ordenat.

No hem tingut sort, els catalans, amb Wodehouse. L´intent de l’editorial Columna de recuperar-nos-el va fracassar després d’editar-ne quatre llibres. Per això cal tornar a alçar la bandera de Plum. Senyors, ens cal més Wodehouse. És una prioritat nacional. Perquè més Wodehouse vol dir menys estupidesa; més Wodehouse vol dir menys avorriment i, sobretot, més Wodehouse vol dir, segur, molt menys mal humor.

God save Plum –amb permís de tieta Agatha-.

(Si voleu veure l’article publicat cliqueu aquí)