Era això el que ens proposàvem?

Coneguts els pactes polítics subscrits pels partits independentistes amb el PSOE i la proposició de llei d’amnistia, a l’espera de ser assabentats dels detalls de la “verificació internacional” de les taules de partits, voldria fer arribar a la ciutadania la meva opinió, com a 131è president de la Generalitat.

A parer meu, ni els pactes ni l’amnistia no són cap victòria, sinó la constatació què els signants han optat pel sobreseïment d’allò que la majoria del poble de Catalunya es proposava fer l’any 2015, amb el mandat obtingut de les eleccions de setembre. Després d’anys de mobilitzacions, de posar arguments damunt la taula i de reiterades negatives del govern espanyol, la majoria social de Catalunya va votar per aconseguir la independència, de manera unilateral i democràtica, tal com el Tribunal Internacional de la Haia té reconegut que és possible aconseguir dins l’ordenament jurídic internacional.

Els pactes polítics i l’amnistia presentada són una esmena a la totalitat a aquest procés. Pel que fa als pactes, la via que proposen els partits és la d’un referèndum consultiu acordat amb l’estat i d’acord amb el que estableix la Constitució per la via de l’article 92. Per la seva banda, la llei d’amnistia coneguda, que es fonamenta en la mateixa Constitució, situa els límits precisament en aquest marc legal així com que “todos los caminos deben transitar dentro del ordenamiento jurídico nacional”.

Queda clar, doncs, que el procés iniciat l’any 2015, que volia deixar enrere la Constitució, i que va tenir com a dates més significatives l’1 i el 27 d’octubre del 2017, ja no és el que es proposa.

Fetes aquestes observacions, me n’alegro de l’amnistia per totes les persones que se’n puguin beneficiar. Tants i tants represaliats que ho van donar tot i més per creure en la via unilateral i per fer costat a tots aquells que eren imputats, perseguits, empresonats i exiliats per l’Estat espanyol! Tanta gent de bona fe que s’hi ha implicat i ho ha arriscat tot! I vull remarcar que me n’alegro de tot cor per ells i per les seves famílies i amics, així com del fet que els exiliats, que han mantingut una posició de confrontació amb Espanya, puguin tornar a casa. Però afegeixo que em continua preocupant moltíssim si algun represaliat en pot quedar exclòs, que no es retornin les multes pagades que pugen a molts milions d’euros o que no s’hi inclogui el “lawfare” –per no esmentar que no hi ha cap garantia que l’Estat no acabi aturant la llei.

Ara bé, cal plantejar la qüestió, políticament parlant: era això el que preteníem? Molts sí que vam pensar que el procés de la via unilateral cap a la independència, d’un gran sacrifici per la generació que s’ho proposa, comportava que no hi havia marxa enrere, que no es tractava pas de “pressionar” Espanya per a guanyar ves a saber què, sinó de defensar la nostra independència. Portat el país a aquest extrem, no hi havia marxa enrere possible.

Al meu entendre, mai no hauríem d’encetar cap diàleg ni negociació que d’entrada situés els límits en la Constitució espanyola. Seria oposar-me contra tot allò que he defensat públicament, si jo ho acceptés. Continuo creient que l’única manera de sortir de la gàbia constitucional és per la via democràtica i unilateral, d’acord amb la doctrina internacional. Amb “seguretat jurídica”, sí, però mai sotmesos a la Constitució.

Els pactes polítics creen taules de diàleg i negociació amb verificadors internacionals, però es troba a faltar que en l’única que compromet el govern d’Espanya i Catalunya, no hi sigui aquesta verificació.

Veurem quin recorregut tindrà la llei d’amnistia, les taules i els pactes, el temps dirà. Per si calgués recordar-ho, fa més de tres-cents anys que, per sobre del règim polític que es tracti (republicà, monàrquic, dictatorial), Espanya es fonamenta en la indissoluble unitat de l’Estat. I això no canviarà mai. Precisament per això la majoria social del país va empènyer per la via unilateral i democràtica.

Sempre estarem en deute amb totes les persones que van confiar que la via unilateral per la llibertat de Catalunya no tenia marxa enrere. Si vam arribar fins on vam arribar va ser gràcies a la força de la gent, en una mobilització imparable d’un país que volia (auto) determinar-se. La meva confiança en aquests milers i milers de persones hi és com el primer dia. Encara tenint un repte formidable al davant, la independència del nostre país, la llibertat. Endavant i som-hi.

Quim Torra i Pla

131è president de la Generalitat de Catalunya

Girona, 15 de novembre de 2023